La paraula homicida

Un relat de: BARBABLAVA

Esclata la tinta per esclatar, doncs cap falange mou un dit per definir la forma d'una paraula, la seva natura. És una inèrcia desesperada de la paraula per sortir. De la paraula que vol ser escrita per després ser pronunciada d'una vegada... Desvirgada. Només és això el que la mou. La pulsió del sexe. O l'interès de que la vegin, de cridar l'atenció, de que es parli d'ella (si la llegeixen)...
Tot això, em mou a mi, simple mediador, entre la màgia i la realitat, a sortir del cau una altra petita vegada, per la pressió que cada paraula exerceix a la meva sang, que com vidres dins les meves venes, volen obrir canals per sortir. No els importa que jo em dessagni. No els importa res. Del resultat, de tot un terra o d'una paret blanca esquitxada de roig ardent, se'n diu art... I és l'únic que els importa a les meves paraules!

Comentaris

  • n'hi ha quelcom[Ofensiu]
    ANEROL | 13-07-2007 | Valoració: 9

    de ressignació, alhora de alliberador...

  • Dibuixar paraules[Ofensiu]
    Illadestany | 20-06-2007 | Valoració: 9

    Sí, a voltes ens sentim assedegats de posar-nos davant del full blanc i de dibuixar-hi paraules. Per a mi, el fet d'escriure-les és sempre alliberador, tant si sorgeixen amb rialles com si ho fan amb sang, o amb dolls de llàgrimes. Per què homicida, aquesta paraula que arriba després del silenci?
    M'ha agradat molt.

  • No m'ho puc creure...[Ofensiu]
    brideshead | 06-06-2007

    Gairebé 8 mesos de silenci i....... has tornat!!!

    I és que jo crec que això, és precisament, el que t'ha impulsat a tornar...

    "Tot això, em mou a mi, simple mediador, entre la màgia i la realitat, a sortir del cau una altra petita vegada, per la pressió que cada paraula exerceix a la meva sang, que com vidres dins les meves venes, volen obrir canals per sortir..."

    Gràcies per sortir del cau... Jo vull que et dessagnis, vull que les teves paraules "homicides" et matin perquè jo, com elles, només vull llegir el teu art...

    Una abraçada ben forta, Toni. No saps quina alegria més gran que m'has donat! Ara només espero que les paraules segueixin brollant i brollant, i que això no hagi estat un miratge fugaç...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de BARBABLAVA

BARBABLAVA

42 Relats

326 Comentaris

70821 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:
He perdut l'ahir
en allò fugaç de la memòria.
I ara em llepo les ferides
sense saber d'on provenen.
He perdut l'equilibri entre passat i futur
i la memòria a llarg plaç
i les aspiracions llunyanes...
I ara, visc només
en aquest present tant emocionant
que m'esgarrapa
i és un goig sentir la seva urpada
esquinçant-me la pell
mai prou colrada.