Un minut de poesia!

Un relat de: BARBABLAVA

Un enllumenat de poesia
s'encén enmig
de la meva apagada general.
La teva silueta,
refila moviments sinuosos...
I se m'encén una guspira:
deu ser que ja t'intuïa!

I si el somni esdevé realitat
i et veig de carn al meu davant...

l'enllumenat de poesia
es posa a recitar llums
per totes les incertes
avingudes del meu cor.
I el batec fa música.
La percussió d'un nou palpitar retrona dins meu!

Tu, que m'embelleixes el cos
amb les teves carícies,
que em poses la pell de porcellana
amb el teu tacte.
Tu, que em pintes somriures a la cara
tan sincers que fins i tot em costa esbossar-los.
Tu, que m'aquietes i em fas pronunciar suaument
les paraules més tendres del meu poemari...
Parlo amb petons!

Comentaris

  • Contemporani, com ho dius això? [Ofensiu]
    antonvaitot | 30-08-2005 | Valoració: 8

    Trobo que l'esfera en la que es situa el teu poema és una mica incerta, un món de res, d'idees molt personals potser? Suposo que és aquest factor el que fa del poema que sigui un xic' contemporani, surrealsita, díficil d'interpretar.

    I és que, tímidament com ho veig, el poema no segueix cap mena d'estructura, vull dir, que no té cap mena de principi ni final ni res on poder aferrar-te per a entendre'l ja que parteix sempre d'un ús excesiu de la metàfora, de la frase fàcil i d'unes paraules sempre des de l'ordre de la teva perspectiva, del teu subjectivisme.

    Seguiré llegint-te!
    Adrià.

  • quina exhuberància![Ofensiu]
    estrangera | 06-08-2005 | Valoració: 9

    gràcies per les teves paraules comprensives,i lluminoses BARBABLAVA. No, el meu pseudònim no em ve del llibre d'en Camús. (espero que el teu no vingui del conte del rei que s'nava "carregant" les dones una rera l'alltre...)
    El teu poema és una passada! Quina dolçor i a la vegada quina força, quin trem!tens un domini lèxic extraordinari. Tens sensibilitat i capacitat d'expressar els més delicats sentiments. Molt bé. Me n'alegro, MOLT, MOLT, per tu. I per tots nosaltres... Un petó.

  • un minut...[Ofensiu]
    Capdelin | 06-06-2005 | Valoració: 10

    de poesia, de musicalitat, de tendresa, de mots que són petons que rimen en la pell del cos i de l'ànima...
    com sempre, llegir-te és un plaer sensorial i encens sentiments que fan que estimis encara més l'encant de les paraules...
    una abraçada
    (ja et tinc en els meus preferits )

  • M'has fascinat[Ofensiu]
    brideshead | 27-05-2005

    amb aquesta barreja de poesia i amor, d'amor i de poesia.... no saps qui és qui parla.... si l'amor fa fer poesia, o si la poesia et porta a l'amor....

    i "se'm posa la pell de porcellana amb el teu tacte"....... què hi ha de més amorós, de més poètic que aquest vers?

    Barbablava, sento trencar l'harmonia del nombre dels teus comentaris........ però no he pogut estar-me'n! ;-))

    Una abraçadeta i un petonet amb molta poesia!

  • Llum en la foscor![Ofensiu]
    Maragda | 24-05-2005 | Valoració: 10

    Els teus tendríssims versos, estimat rimaire, ornats de somni i esclats de llum, tan acurats i reeixits, encomanen esperances...
    Em dilata el cor veure, a la fi, ben lluny de tu l'entristiment; esvaïdes, (tan de bo per sempre!), la por i la tenebra que et corgelaven, que et consumien en la melangia i el desesper.
    I tingues confiança, amic meu, que qui t'embelleix el cos amb suaus carícies, allisant-te dolçament la pell; qui et somriu tendrament i franca amb timidesa, aquietant-te, estimant-te, quan t'haurà llegit, es beurà sens dubte, un a un els teus petons per a tornar-te'ls anhelant i apassionada...
    L'amor és un dolç verí que mata lentament, però sense ell no hi hauria vida!
    Una abraçada ben forta!

  • Tens un poesia[Ofensiu]
    Lavínia | 23-05-2005 | Valoració: 10

    amb la força i la tendresa de la persona que estima les paraules i el que t'envolta.

    Parles amb petons i a qui li dediquis aquest poema (aquella que t'embelleix el cos amb les seves carícies) t'haurà de contestar, en saber-ho, de la manera més sublim possible, Barbablava, ja que la sensibilitat brolla a través de tota la composició.

    La primavera t'ha estat beneficiosa.

    Molts petons.

  • parles amb petons...[Ofensiu]
    ROSASP | 23-05-2005 | Valoració: 10

    Quina estimació més dolça vers aquesta figura etèria i lluminosa que t'acarona tant prop de l'ànima. La pressenteixes entre les foscors, a flor de pell, tendresa i passió regalimant llavors de paraules i sentiments, encaramelant els batecs, àngel alat que omple els racons perduts.
    Que bonic poder parlar amb petons!

    M'invaeix aquest sentiment tants cops, potser encara que només sigui un minut de poesia, és com poder veure més endins dels ulls, estranya percepció de les coses la que trasmet aquesta fada eterna...

    Que t'abracin per sempre més molts minuts de poesia!

Valoració mitja: 9.43

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de BARBABLAVA

BARBABLAVA

42 Relats

326 Comentaris

70818 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:
He perdut l'ahir
en allò fugaç de la memòria.
I ara em llepo les ferides
sense saber d'on provenen.
He perdut l'equilibri entre passat i futur
i la memòria a llarg plaç
i les aspiracions llunyanes...
I ara, visc només
en aquest present tant emocionant
que m'esgarrapa
i és un goig sentir la seva urpada
esquinçant-me la pell
mai prou colrada.