Cercador
La nit assassinada
Un relat de: BARBABLAVA- Compartir:
Lentament arriba la meva nit,
la brisa de les hores la va acostant,
amb el seu aleteig de sagetes...
I els meus minuts, ja taconejant,
no poden deixar-la d'idolatrar.
Enredaderes de nervis enfilant-se per la paret!
De poqueta nit,
quan l'hora ja fosqueja,
puc sentir el seu alè
que pas a pas.
humiteja el camí
cap als meus sentits.
I quan la foscor ja delata
les formes de la lluna,
i els estels em fan l'ullet,
no puc comedir-me
i he de sortir
per besar la seva pell de vellut,
fresca i nova...
com la bala
que se l'endú cada vegada
en sortir l'alba...
Comentaris
-
Ja et trobava a faltar[Ofensiu]olympia | 31-08-2007
T'ho he escrit més d'una vegada i em semblava que els meus comentaris queien en una mena de sac de fons fosc que no t'arribaven mai. Has tornat a escriure i me'n alegro perquè sempre que entro per llegir, et busco aviam si t'has inspirat i ens tornes a regalar aquesta macedonia de paraules teves tan dolça i tan intensa.
Una abraçada,
Olympia -
m'he equivocat[Ofensiu]ANEROL | 13-07-2007
ja t'habia comentat el de convergència. me'n alegro redescobrir-te
-
és el primer que et llegeixo[Ofensiu]ANEROL | 13-07-2007 | Valoració: 10
i rellegeixo. Te quelcom que encisa, éssere de la nit
-
Acabat de sortir del forn...[Ofensiu]brideshead | 13-07-2007
El canvi en la teva forma de fer poesia és notòria. M'agrada i, alhora, necessito analitzar-la a fons per dir-te el què...
Tota una sorpresa!.... Això no és cap comentari, és només dir-te que he vist aquesta "nit assassinada" i que tornaré per fer-te sabedor dels meus pensaments sobre el gir poètic teu.
Un beset, Barbablava. Avui, veure't de nou per aquí, ha estat com una pòcima benefactora.
I segueixo pensant en aquells versos de porcellana...
l´Autor
42 Relats
326 Comentaris
75666 Lectures
Valoració de l'autor: 9.65
Biografia:
He perdut l'ahiren allò fugaç de la memòria.
I ara em llepo les ferides
sense saber d'on provenen.
He perdut l'equilibri entre passat i futur
i la memòria a llarg plaç
i les aspiracions llunyanes...
I ara, visc només
en aquest present tant emocionant
que m'esgarrapa
i és un goig sentir la seva urpada
esquinçant-me la pell
mai prou colrada.