Roba estesa

Un relat de: Mercè Bellfort

ROBA ESTESA


Li agrada xiular mentre estén la roba. Es tracta d'una tasca domèstica monòtona, però necessària. Comença sense cap mena de dubte per la roba interior i el seu xiulet es torna més càlid, més íntim. Deu ser que li vénen al cap imatges suggerents. Inconscientment agafa totes les agulles d'estendre de color vermell. Quan està a punt de penjar les darreres mitges nota com se li escapen de les mans i, malgrat l'intent d'escapçar-les, observa que s'adrecen directes al pis de baix. Allí queden mig penjades, als estenedors de la veïna del quart. "Caldrà reclamar-les", pensa.
No li toca més remei que arreglar-se una mica i baixar. Truca al timbre de la senyora Creus i espera uns segons. Ja sap que l'està observant per l'espiell, com de costum. Passats uns segons sent la seva veu tot dient-li:
-Un altre cop vostè, però escolti, es pot saber què li passa darrerament amb tants viatges? Cada dia li cau una cosa. A veure… de què es tracta avui?
-Doncs, són unes mitges negres, senyora Creus…No sé on tinc el cap, ho sento. Si em fa el favor de recollir-me-les li agrairé moltíssim.
Mentre espera es retoca el cabell i es repassa les ungles. Torna a xiular amb aquella alegria de sempre.
-Tingui, les seves mitges.
-No, les meves no, les de la meva dona. Moltes gràcies. Me'n vaig volant que m'està esperant amb els braços oberts.
-No ho dubto pas, senyor Colom. Faci, faci… Fins demà!




Comentaris

  • A la nostra familia estenen la roba les dones.[Ofensiu]
    uanra | 06-04-2010 | Valoració: 10

    M'has donat la idea d'escriure un conte d'un futbolista que...


    ja t'ho diré




  • Quin engany![Ofensiu]
    estepa3 | 23-03-2010 | Valoració: 10

    Des del primer moment que pensava que era una dona. M'ha sobtat MOLTÍSSIM que, al final, no fós així.

    Un relat curt, senzill, una miqueta "mentider" (en el sentit que et penses que és una dona i és un home) i molt bo.

  • Hola guapa,[Ofensiu]
    ESTEL | 25-03-2009 | Valoració: 10

    m´agradat veure´t per aquí.
    A diferència del meu relat, el senyor o la senyora Colom desprén una alegria què contagia, me l´estava imaginant encantada de la vida estenen aquelles mitges què de sobte surten volant.
    La veritat és què quan a mi se´m cau alguna peça íntima a l´hora d´estendre-la, no baixo per vergonya, què ximpleta no?

    Els teus relats sempre desprenen simpatia i optimisme, m´encanta

    una abraçada ben gran

  • A Quebec també!!![Ofensiu]
    sibel | 15-03-2009 | Valoració: 9

    Estendra la roba aqui es un ritual de primavera esperat a traves tot el invern.. Com sempre m'ha fet monta il-lusio l-legirte. Sibel

  • Molt bó![Ofensiu]
    copernic | 05-03-2009


    Tens una capacitat increïble per a treure suc de qualsevol fet. Un relat aparentment normal, fluid, entenedor és rematat amb un toc de gràcia, la màgia de la sorpresa que t'arranca un somriure. En la teva trajectòria com a escriptora demostres una qualitat imprescindible per la literatura: Donar-li la volta als fets més quotidians, veure'ls des d'un altre punt de vista, regirar-los i exprimir-los. Tot el demés és tècnica, que es va depurant al llarg de Words i més words. Felicitats, perquè t'ha sortit rodó! Ens seguim comentant. Petons!

  • Un fet quotidià,[Ofensiu]
    brins | 05-03-2009 | Valoració: 10

    que jo més d´una vegada he viscut, i que mai no n´hauria fet un relat. Tu, en canvi, saps cercar de cada situació allò que és agradable per a la lectura, i sempre trobes el tema adequat perquè, a més d´imaginació, saps escriure molt bé.

    Una abraçada

    Pilar

  • Explicar...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 05-03-2009 | Valoració: 10

    la quotidianitat i fer que resulti atractiva i amena al lector no és gens senzill, i tu ho has en molts dels teus relats, i ho fas tant natural que si nos fos porquè molts ja ho hem provat, ens faries creure que només es tracta de posar-s'hi.
    Una abraçada ben gran, Mercè.

  • És casualitat?[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 25-02-2009 | Valoració: 10

    És casualitat, o m'ho sembla a mi que has triat els noms
    Senyora Creus: senyora, que segur que se'n "fa creus" que cada dia caigui alguna cosa.
    Senyor Colom: senyor que se'n va "volant" perquè l'espera la senyora.
    Com sempre, senzillament genial!
    - Joan -

  • Gairebé tots els teus relats...[Ofensiu]
    Calderer | 25-02-2009


    ...entrarien en el meu repte de la insòlita realitat quotidiana. Divertit, enginyòs...

    Crec que ja t'ho vaig dir en un comentari anterior però penso que has de fer un recull i presentar-lo a algun concurs.

    Lluís

  • Fantàsticament relatada i escrita [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 24-02-2009 | Valoració: 10

    aquesta operació quotidiana d'estendre la roba.
    A mi em toca sovint fer aquesta tasca, també començo per la roba interior i a més com les pinces d'estendre son de plàstic miro de no posar-ne cap del mateix color de costat. Al final, al esbrinar que el personatge del relat es un home m'he quedat sorprès i satisfet.
    Molt bé Mercè sempre ès un plaer llegir-te

    J. Lluís Cusidó i Ciuraneta


  • Molt bona la volta[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 24-02-2009

    que li dónes a la mitja, fent-nos pensar en una cosa tan evident com falaç, de qui és que ha de fer les tasques de la casa. De fet, em veia a mi mateix penjant els mitjons i les mitjes, i xiulant, però com jo estenc en una terrassa (a Terrassa, casualment) no he d'anar a cercar res a les veines, a noser que una forta ventada les faci volar.

    Bona feina Mercè.

    Una abraçada i fins aviat.

    Ferran

  • Tot xiulant, la feina és feta[Ofensiu]
    Unaquimera | 21-02-2009 | Valoració: 10

    A mi m'agrada cantar mentre estenc! No sé quina tonada xiula en Colom, però crec que si tots dos coincidíssim al mateix temps fent aquesta tasca, ens faríem bona companyia: El que no sé és què opinarien els veïns de la "coral" estenedora...

    Veig que el tema de la roba continua donant bon joc, Mercè, i tu saps aprofitar la jugada per emportar-te la pilota al camp que vols i fer una bona rematada!
    Posats a filar prim, en el meu darrer relat també apareixen les faldilles ... de pell de cabra, concretament ( i per cert, també hi és el mot "xiulet" ), però no és el mateix, no.
    De totes maneres, totes dues continuem escrivint i això ens manté properes, malgrat no ens asseiem avui a la mateixa taula, i quan no puc conversar amb tu em permet llegir-te: això em consola!

    Amb aquella satisfacció que sempre em queda després d'haver-te visitat, t'envio, tot volant, una abraçada,
    Unaquimera

  • Els estereotips[Ofensiu]
    nuriagau | 20-02-2009 | Valoració: 10

    Amb la teva prosa fresca i espontània, ens has obsequiat amb aquest relat perquè pretens que reflexionem sobre els estereotips.

    El lector identifica el protagonista amb un personatge femení (perquè estén la roba i és una tasca, culturalment, associada a les dones), quan en cap moment s'ha especificat. Quan llegim, interpretem els textos segons el filtre dels estereotips (un altre dia podríem parlar del filtre de les experiències personals).
    En una segona lectura, però, he descobert que ja havies deixat caure, des de ben al principi, una pista que ens podria haver fet deduir que es tractava d'un personatge masculí: sabia xiular (una habilitat predominantment masculina).

    L'inici del relat és: Li agrada xiular mentre estén la roba". Has enllaçat els dos estereotips alhora però, en la ment del lector, ha predominat un (les tasques domèstiques són femenines) i d'això, te n'has aprofitat per tal d'obsequiar-nos amb la sorpresa final

    Et felicito per aquest relat amb sorpresa!

    Núria

  • * una tasca domèstica monòtona, però necessària *[Ofensiu]
    Sol_ixent | 18-02-2009 | Valoració: 10

    Hola!

    Com sempre, amb el teu relat ens regales una prosa senzilla, directa, fresca... amb final sorprenent :D Bé, sorprenent per al "convencionalisme", però clar, no han de ser sempre les dones les que facin les tasques domèstiques!

    Una abraçada, i un 10, te'l mereixes!!

  • Xiular[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 17-02-2009 | Valoració: 10

    Un consell al Senyor Colom: Triar línies per estendre la roba. No triar la roba. Crear una línia interior per las mitges, substituïnt la brisa exterior per la bufada interior (del Senyor Colom i...). Com xiula molt bé, li agrada bufar.
    He gaudit, tot imaginant, el teu Relat.

Valoració mitja: 9.92