Revelant paisatges

Primer dilluns de tardor. Acabava de sortir amb algunes lleganyes de casa i intuïa que les agulles del rellotge de l'església estaven apunt d'arribar als 45º. Els vidres de la Berlingo eren oberts de bat a bat. Quin aire més fresc! Deu minuts fins a l'escola dels nens els hi tenia, gairebé. Poseu-vos les sabates! Arribareu tard! Baixava a poc a poc per aquell camí prop del skate park per no topar amb cap sorpresa. Hi havia boira. Els matins eren frenètics. Costava arrancar. Hem de marxar! Sempre acabava amb els mateixos titulars. Just al revolt va veure com s'amagava darrera l'objectiu. Oita'l! Ell sí que és matiner! Darrera aquells camps de gira-sols assecats, coberts per aquell llençol blanc, s'intuïen les creus de la Miranda i de Malla. Separades entre elles per pocs metres, cada dia estaven dalt del seu turó veient les vistes de la Plana. Com ell, que com un clau tenia els seus racons ben estudiats, les seves hores punta per treure'n la millor fotografia, els seus costums diaris. Cultivava diligentment la seva passió. La Berlingo va girar el revolt passant just pel seu costat. Quan va sentir les rodes del cotxe, va apartar-se de l'objectiu per tombar la mirada cap a la furgoneta que tombava i va advertir un braç que li gesticulava un bon dia. Adeu! Bon dia! A dins, el petit va preguntar perquè tiraven fotos a la boira. Segur que ens descobriran unes vistes sorprenents! Li explicava. Ja ho veuràs!

Minuts després, els menuts ja saltaven per la porta i corrien com gaseles cap a dins del pati de l'escola. A temps! Els mirava de reüll tot arrancant direcció a la botiga. A veure si rascava cinc minuts per prendre's un cafè abans d'obrir. Mentrestant, repicaven fins a nou vegades les campanes al mateix temps que ell disparava la reflex. La boira deixava entreveure aquell paisatge que uns minuts abans només s'intuïa i que una estona després el compartiria amb els qui el seguien per Instagram. Feia una pila d'anys que es dedicava a la fotografia. La jubilació l'hi havia fet un regal immens. Disposar de temps era una autèntica meravella i li entusiasmava cultivar la seva passió. Un cop arribat a casa i abans d'aturar-se a prendre el seu cafè amb llet, va obrir l'ordinador i hi va bolcar aquell sembrat de fotografies. 20230925_LaGuixa. La nova carpeta va quedar plena d'aquell feix d'imatges que de ben segur donarien el seu fruit. Va fer-ne una tria per publicar-les a les xarxes socials. Una d'elles seria la candidata per ser enviada a 'El Temps', com ja era costum! Aquell dilluns feia bo i es respirava un matí de tardor esplèndid. Calia exprimir-lo al màxim!

Aparcat. El rellotge li donava vint-i-cinc minuts de marge. El de sempre! Gràcies! Mentre esperava el tallat, va obrir el mòbil tot cavil·lant el que hauria de fer aquell dia. Estava passant per un moment complicat. El negoci no acabava d'anar bé i ja tenia una edat per trobar feina. Estava espantat però havia de tirar-ho endavant com fos! Aquell matí tenia previst repassar el catàleg i parlar amb els distribuïdors per trobar la manera que li arribessin aquells llibres que alguns clients li havien demanat el mateix divendres. No li agradava fer-los esperar massa. L'atenció al client era la seva prioritat. Calia cuidar-los com sempre havia fet. A veure quants creuarien la porta de la llibreria aquell matí. A la ràdio sentia 'La Oreja de Van Gogh' i va parar un moment l’orella amb la lletra d'aquella melodia. Quina casualitat! L'atzar va fer que mentre l’escoltava tenia just al seu davant la fotografia que havia publicat aquell gran fotògraf que coneixia mig Catalunya! La foto era preciosa. Es revelava de lluny una recol·lectora segant aquell camp de gira-sols que tímidament treien el cap per damunt la boira. Aquella imatge era reveladora. La cambrera li va deixar el tallat damunt la taula. Gràcies! La tassa fumejava lleugerament com aquella boira matinal que aquell matí cobria aquells paisatges que tant li agradaven. Calia posar-li sal a la vida!, va pensar. Calia seguir treballant fort per recol·lectar-ne els fruits. Sí. Segur que sí!




Un relat dedicat a totes les persones que estimen el que fan i a totes les que capturen la bellesa del paisatge amb la seva mirada. I especialment a un home que retrata els paisatges de la comarca d'Osona d'una manera excepcional. Gràcies per compartir-les amb nosaltres, Emili.


Cançó: La Oreja de Van Gogh, 'Como un Par de Girasoles'