Cercador
Resurrection
Un relat de: deòmises- Compartir:
Resurrecció.
I el teu nom sap
El gust de la sal
En cada onada
Que arriba, oferta
Per la mar brava,
A la sorra muda.
Resurrecció.
I el teu nom sap
Desxifrar les runes
Del meu batec
Humà, jeroglífic
Hermètic que amaga
L'amor que et professo.
Resurrecció.
I estic a l'espera
De condemnar-me els dits
A la cadena bella
De la teva pell,
La brisa lleugera.
Resurrecció.
I estic a l'espera
De retrobar l'oxigen,
El seu gust als pulmons,
Mentre agonitzo
Per obrir-te l'ànima.
Comentaris
-
Un magnífic poema d'amor[Ofensiu]aurora marco arbonés | 24-10-2010 | Valoració: 10
tot i la cruesa de les paraules, rotundes,
nues, sense mel.
El leit-motiv, ressurrecció, ens dóna la pista de l'efecte de l'amor en un cor abans exhaurit. Ho has descrit molt bé, amb inspiració i mestria.
L'enhorabona! -
L'amor fa ressuscitar[Ofensiu]Salgado | 20-11-2007 | Valoració: 10
Sentiments que de nou sorprenen, es renoven. Les velles experiències s'obliden. Bonic poema, deomises. Xavier
-
...[Ofensiu]gypsy | 15-11-2007 | Valoració: 10
els teus poemes arriben transmeten les teves emocions d'una manera salvatge i desbocada, com si clavessis una espasa de mots al lector perquè mori dessagnat de sensacions incontrolades.
Crec que tens un talent espectacular, d'aquell que no s'aprèn a les escoles ni enlloc, d'aquell que es porta dintre com engabiat i ferotge i que malda per sorgir i fer-se mot, paraula viva.
gràcies pel regal dels teus versos.
Valoració mitja: 10
l´Autor
372 Relats
1005 Comentaris
306700 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978