Réquiem

Un relat de: marialluïsa



A l’entrada de la sala d’actes, mentre cerquen les butaques adjudicades entre el públic ja acomodat, res fa preveure una autèntica tempesta.
El so planyívol dels violins remou un batec antic entelant-li la mirada blava com el cel que lluu al carrer. Només l’entrada del director clenxinat i altiu, amb la batuta a la mà, posa ordre al batibull latent. Els espectadors aprofiten els darrers sons diabòlics i descompassats per escurar-se la gola i asseure’s bé.
A mesura que avança el concert, els cabells esbullats del director, la dansa frenètica de braços i mans i el gronxament continu fan témer per la seva integritat física enfilat al peany.
Tot d'una, entremig la veu somorta de l’orfeó s’alcen els falsets de la soprano i el tenor en un plany que li regira cor i ànima. Missa de difunts, rememora.
Una pluja inesperada humiteja els llavis i la boca eixuts enmig d’un espasme a la boca de l’estómac. Malgrat l’aforament complet percep una solitud extrema. Tanca els ulls i es deixa gronxar en una total comunió amb els instruments i les veus.
Segons abans d’esclatar els aplaudiments, reconfortada per la música i la companyia invisible, un sospir revitalitzador la transporta de nou a la realitat. La simbiosi entre la vida i la mort ha apaivagat la mesura del dolor instal·lat dins seu.

Comentaris

  • BONIC[Ofensiu]
    Ravegal | 29-06-2021

    Bonic. Comparteixo el sentiment.

  • La musica[Ofensiu]
    Prou bé | 24-06-2021

    El que passa amb la música només s'assembla, per mi, al que passa amb algun dels petons compartits amb l'amant. És l'increscendo dels sentits a la pell i a les entranyes.
    Això passa al teu relat O així ho he llegit. Amb total cordialitat

  • sorprenent[Ofensiu]
    marialluïsa | 23-06-2021


    La veritat és que vaig sortir trasbalsada després d'escoltar el Réquiem de Mozart. Com a cantant d'una coral ja havia experimentat coses especials en plena actuació però, com a espectadora, em va tocar de valent. Gràcies pel comentari.

  • Ai, la música[Ofensiu]
    Esclat de vida | 23-06-2021 | Valoració: 9

    Bon relat. És curiós com la música ens fa sentir tantes coses; com, en una sola melodia, podem permetre'ns ser bipolars.
    Em sembla un fet molt bonic poder sentir-te acompanyat després de la tristor.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: