Quin temps més boig

Un temps ben boig

Si continua plovent així ens convertirem tots en granotes, vaig sentir que rondinava la mare a la cuina tot preparant l’esmorzar. Havia plogut tota la nit i una nuvolada negra amenaçava que ho continuaria fent durant tot el dia. Ja feia dies que al sol no se’l veia per enlloc. Mentre esmorzava, anava pensant que podria fer un dia més amb nens de P/5 sense poder sortir al pati. Vaig pensar que si en el moment de l’esbarjo no plovia massa, els deixaria sortir amb les botes a xapotejar en els bassals.

Quan vaig sortir de casa començava a ploure. En el cotxe vaig posar la radio per escoltar la previsió del temps i justament les notícies estaven alertant del caos circulatori que la pluja estava provocant degut a les hores d’entrada a la feina i a les escoles. Ja em vaig imaginar arribant tard i trobant als nens molt esvalotats. “Una borrasca acompanyada de fortes rafegues de vent provinent de l’Atlàntic escombrarà durant el matí pràcticament tot Catalunya amb una forta baixada de les temperatures” van continuar dient a la radio. Bé, doncs sortirem amb anorac i bufandes vaig pensar mentre el cotxe no es movia ni un mil•límetre en un embús cada cop més descomunal. Ja estava bastant tipa de passar l’hora de pati tancats a classe cantant les cançons del ‘sol solet vine’m a veure’ i ‘plou i fa sol les bruixes es pentinen’...Si el sol no venia a veure’ns, l’obviaríem i ens ho passaríem d’allò més bé. El so de la radio és va perdre, el mal temps segurament devia haver malmès la emissió.

Ja estava a punt d’arribar al pont vell, quan un aiguat tremend va fer que fins i tot la circulació s’aturés per no xocar els cotxes entre ells. Els neteges parabrises no donaven l’abast. Vaig sentir una alarma al mòbil. No feia gaire que havia passat la tragèdia de la Dana i estàvem previnguts que en casos d’emergència, s’enviarien avisos a la població. Vaig veure la pantalla il•luminada amb flashos i unes lletres exhortant a la gent a no sortir de casa. Les escoles no obririen i que per evitar mals majors, tothom que pogués fes tele-treball.

Quin temps més boig. Tan sols feia uns mesos la sequera amenaçava fins i tot l’aigua de taula i ara, si continuava plovent així, aviat s’haurien d’obrir les comportes dels pantans que ja estaven arribant al límit de la seva capacitat. Pels nens de 5 anys però, la climatologia era només cançons per cantar i ballar....eren massa petits per explicar-los ni que fos de puntetes el canvi climàtic, tot i que possiblement serien capaços d’entendre-ho millor que alguns dirigents de països rellevants del planeta, que el neguen i l’obvien mirant només els seus interessos.

Un avís de l’escola al mòbil, notificava que fins nou avís aquesta romandria tancada i que al migdia, amb els professors que poguessin, es faria una videoconferència.

Pluja, bassals, riuades, inundacions dels baixos de les cases, potser si que com diu la mare, al final tots ens convertirem en granotes....