Pulsacions

Un relat de: Peter Egerman
M'aguaites com sempre: de prop, de lluny, de dalt a baix, gimnàs amunt, gimnàs avall. Ho fas amb aquell escarni esbossat als llavis, com una gàrgola sinistra. Em guaites els sacsons de malucs, pits i cuixes que farceixen la meva roba esportiva amb el teu somriure burlesc. Jo, aliena (malgrat gairebé alienada per ta befa): pedalo, corro i empenyo, amb braços i cames, aquelles màquines penitenciàries amb passió redemptora. M'aguaites com un jutge; intuint que faig penitència per les llaminadures que engoleixo, a grapats!, arraulida al llit les fredes nits de solitud. Avui acabo el càrdio a 140 pulsacions. Després de la dutxa em vesteixo i marxo. Avui m'aguaites i em segueixes.

Camino poruga fins a gairebé córrer sota la pluja.
—He! —, només pots cridar doncs no saps el meu nom.
M'aturo i em tombo amb el batec del cor engolat. «A quantes pulsacions dec estar ara?».
—Fem un cafè? —preguntes amb un somriure indesxifrable i l'aigua de la pluja lliscant pel teu rostre.
—Sí —responc mentre miro d’esbrinar si te'n fots de mi o no.

Em guaites de prop, com una gàrgola sobre meu. Estrenyo els llençols dins del palmell, com si m'arrossegués l'afany de munyir-los. Després t'aferro amb cobdícia mentre, amb el teu somriure perseverant, m'apartes els cabells molls en una carícia generosa que després del rostre repassa els meus sacsons; és evident que t'agraden, el teu entrecuix no menteix. Em guaites mentre m'acaricies; i m'agrado jo i m'agrades tu. Finalment, m'envaeixes amb les teves sinceres vergonyes martellejant-me les freixures. El sucre de les restes de llaminadures m’escata les natges mentre ens arrossega la melodia dels ventres repicant en una percussió de ritme ascendent. Ara, per com em mires, sé que no hi havia burla en la teva guaita. El capçal del llit s'afegeix a la percussió ventral i repica contra la paret amb desesperació fins que caus vençut, panteixant sobre meu mentre ambdós ens convulsionem. «A quantes pulsacions devem estar ara?».

Comentaris

  • Exercicis[Ofensiu]
    Manelfoo | 10-12-2021

    M'han agradat les dues parts del relat. He pogut viure l'exercici del gimnàs i l'exercici de parella. Has descrit els dos moments amb elegància, i amb un vocabulari força suggerent.

  • Magnífic[Ofensiu]
    Homo insciens | 05-12-2021

    Magnífic relat. Molt visual, molt ben escrit, portat amb sensibilitat i sensualitat.

  • KALOKAGATHÍA[Ofensiu]
    kefas | 05-12-2021

    En el fitness sicalíptic. Amb un llenguatge asèptic, esportiu, sense grolleria i amb el sucre just perquè l'escata de natges tingui sentit. Noblesa i bellesa sense el parany de les emocions batejades, ni de les obligacions de la cinta mètrica i el cronòmetre. M'hi apunto.

  • Renoi[Ofensiu]
    Prou bé | 02-12-2021 | Valoració: 10

    Molt bo en tot!
    Sort
    Amb total cordialitat

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.
    Gràcies per participar.

    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.
    Gràcies per participar.

    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Peter Egerman

Peter Egerman

21 Relats

57 Comentaris

21358 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Vaig arribar tard a escriure com sempre he arribat tard a totes les coses. Vaig començar arribant tard al part, un part tardà que em va portar al món, vermell com un perdigot, en aquesta ciutat on he viscut i crescut: estimo i odio Barcelona amb la mateixa passió. També us estimo i odio a tots, amb la mateixa passió, com sinó. Suposo que no he mort encara perquè també he arribat tard aquells dies que potser tocava. Potser arribo tard a tot arreu perquè el món va massa de pressa, o potser sóc jo que vaig massa lent. Escric com a teràpia pels meus mals, però tampoc sé quins mals són, doncs també vaig arribar tard el dia que tocava la lliçó. Escric per aprendre a escriure i perquè m'agrada explicar històries, no necessito més. Espero que no sigui tard per aprendre a escriure.