ARTS ESCÈNIQUES

Un relat de: Peter Egerman
Qui és dintre i qui a fora?, dubto, mirant com es barregen als finestrals les siluetes dels actors que són a dintre amb els reflexos dels qui són a fora. Dubto, potser embriagat per la pluja que amara el meu cos per fora o potser pel verí etílic que l'envaeix, segurament amb massa freqüència, per dintre. Foren inesperadament ferotges les crítiques, si més no per un servidor. Vaig romandre massa temps, sembla ara que mal fingint a l'escenari, dintre dels finestrals. Potser ara no sóc més que un attrezzo, un guarniment que no encaixa a l'obra. Ja no seguiré rebolcant-me plaent en el que pensava que havia estat un paper magistral. Vaig caure, més que baixar, de l'escenari. Vaig rodolar sobre les misèries d'un mal paper que tots havien suportat, qui sap per què. Fou potser el silenci del públic el que m'envalentí en perpetuar tan llastimós paper, una interpretació nefasta que només vaig creure'm jo. Premeria el timbre altre cop per suplicar el meu lloc, però segurament aviat el donaran a un altre; un intèrpret més sincer, que faci la seva feina amb sobrietat, que no plori mirant l'escenari amb una maleta al costat agraint que la pluja esborri les llàgrimes abocades per la derrota. Perdut, sense brúixola ni guió, marxo moll i errant. Marxo esperant una frase de l'apuntador que no arriba i deixant endarrere un paper de mal pare, de ser un malparit en comptes d'un marit. Un artista impuntual més preocupat per lluir amb actrius secundàries que amb els protagonistes que encara són dintre els finestrals. Tornaria a casa els pares, però ells també saben que sóc un mal actor, un mal fill. Marxo sol, ja que ara, abaixat el teló i essent tan nefast intèrpret ja no guardo valentia per enganyar ningú més. Per fi sóc sincer, llàgrimes sinceres si més no. Llàgrimes sinceres arrossegades per la pluja. Llàgrimes sinceres que ningú veurà. Sóc a fora i plou.

Comentaris

  • Gràcies Aleix[Ofensiu]
    Peter Egerman | 26-01-2020

    Moltes gràcies Aleix, m'ha agradat molt el teu comentari. Veig que he aconseguit transmetre tot el que volia. Que et sembli sincer m'ha entusiasmat, perquè afortunadament el personatge té poc a veure amb mi. Una abraçada i que les lletres et segueixin sent tan propícies com fins ara.

  • Llàgrimes d'art[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 24-01-2020 | Valoració: 10

    Ostres, quina sinceritat la del protagonista, quin exercici més fort, quina valentia dir tot el que ha dit! M'ha encantat el teu relat, tan dur, però tan ben escrit i descrit. Comprenc perfectament les seves sensacions. Una forta abraçada.

    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de Peter Egerman

Peter Egerman

23 Relats

66 Comentaris

23598 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Vaig arribar tard a escriure com sempre he arribat tard a totes les coses. Vaig començar arribant tard al part, un part tardà que em va portar al món, vermell com un perdigot, en aquesta ciutat on he viscut i crescut: estimo i odio Barcelona amb la mateixa passió. També us estimo i odio a tots, amb la mateixa passió, com sinó. Suposo que no he mort encara perquè també he arribat tard aquells dies que potser tocava. Potser arribo tard a tot arreu perquè el món va massa de pressa, o potser sóc jo que vaig massa lent. Escric com a teràpia pels meus mals, però tampoc sé quins mals són, doncs també vaig arribar tard el dia que tocava la lliçó. Escric per aprendre a escriure i perquè m'agrada explicar històries, no necessito més. Espero que no sigui tard per aprendre a escriure.