UNS GRAONS GAIREBÉ INFINITS

Un relat de: Peter Egerman
Descendeix agemolit els graons gairebé infinits, que baixen del despatx fins al magatzem, amb un taló a la butxaca per compensar la forçosa capitulació. «No tens el perfil», li havien etzibat a la cara després d'una breu setmana. Imagina el desencís en la mirada del seu pare. Els companys, a qui gairebé no coneix, són a dinar; així que creua la silenciosa nau fins a travessar la porta deixant enrere aquella oportunitat extinta. S'apropa a la parada del bus que el durà directe al bar, com cada dia, tot i ser sabedor que ha perdut la feina per passar-hi massa estona; de fet ha perdut dues feines el darrer mes. «Ja veus papa, quin crac», pensa esbossant un somriure amarg. El bus és ple i s'asseu als seients reservats malgrat no tenir, tampoc, el perfil dels rètols.

Quan desperta copejat pel bastó d'una anciana, que sí que té el perfil per asseure’s, s'ha passat de parada. Aprofita la distància extra per fer una cigarreta i quan arriba al "Bar La Paqui" llença la burilla i s’endinsa al confort de la llar. Almenys allà semblen feliços de veure'l.
—Mira, ja tenim aquí al Gerard! —diu en Lluís.
—Paqui, ja tens aquí el nano! —crida el Cisco.
Li diu a sa mare que plegui i que ja tancarà ell el bar, com cada dia, i ella li diu que no.
—T'has de llevar a les 5 —insisteix la Paqui—, un dia cauràs mort.
Ell li descorda el davantal i la fa fora fent-li un petó i una patacada; com cada dia.
Des que manca el pare, el bar no és més que una llosa tentinejant sobre ella. El Gerard es queda fins a mitjanit servint quintos, mitjanes i cafès mentre prepara entrepans i tapes. A mitjanit tanca, però no marxa com cada dia; demà no matina. Es queda bevent sol a la barra fins que s'adorm sobre el marbre fred somiant que puja per unes escales de graons gairebé infinits. A dalt, perfilada pel sol, veu la figura del seu pare enmig del cel opalí. S'hi apropa cercant un bri de decepció en la seva fesomia, però només hi troba la faç llagrimosa de l'orgull.

Comentaris

  • Enhorabona[Ofensiu]

    Benvolgut/Benvolguda participant:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del XII Concurs ARC de Microrelats «La colla» i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    En el teu cas no cal que facis res més, ja tenim la teva autorització d'un relat finalista anterior.
    Sort a la final!

    Cordialment,
    Comissió de Concursos - ARC



  • feinejar[Ofensiu]
    marialluïsa | 11-01-2022 | Valoració: 10


    Tant és treballar com fer feina i ho mostres tal qual. Has creat uns personatges tan reals com amables. Ben resolt.
    Sort!

  • Desencís[Ofensiu]
    Manelfoo | 08-01-2022

    Certament hi ha gent a qui la vida no acaba de somriure. Si més no, el noi del teu relat té la possibilitat d'ajudar en el bar, encara que ell prefereixi una altra cosa.
    De tota manera, mai hem de perdre l'esperança i hem de seguir lluitant. Enhorabona!

  • Error[Ofensiu]
    Prou bé | 07-01-2022 | Valoració: 10

    Error en creure saber què pensaria son pare, he cregut entendre!
    Bonic relat sobre les dificultats i frustracions...
    Sort
    Amb total cordialitat

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.


    Gràcies per participar.


    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Peter Egerman

Peter Egerman

21 Relats

55 Comentaris

20805 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Vaig arribar tard a escriure com sempre he arribat tard a totes les coses. Vaig començar arribant tard al part, un part tardà que em va portar al món, vermell com un perdigot, en aquesta ciutat on he viscut i crescut: estimo i odio Barcelona amb la mateixa passió. També us estimo i odio a tots, amb la mateixa passió, com sinó. Suposo que no he mort encara perquè també he arribat tard aquells dies que potser tocava. Potser arribo tard a tot arreu perquè el món va massa de pressa, o potser sóc jo que vaig massa lent. Escric com a teràpia pels meus mals, però tampoc sé quins mals són, doncs també vaig arribar tard el dia que tocava la lliçó. Escric per aprendre a escriure i perquè m'agrada explicar històries, no necessito més. Espero que no sigui tard per aprendre a escriure.