PER UN BON MESTRE PODRÍEM

Un relat de: Peter Egerman
Fou un dia assolellat que aparegué el nou mestre, deixant enrere els dies bromosos on desaparegué l'anterior. Aparegué amb els ulls folls emmarcats per crinera i barba, ambdues descurades i sempre guarnit amb samarretes estampades amb motius de rock que contrastaven amb la grisor del vell mestre anterior. Vençut el primer impacte de tant extravagant mestre, l'assignatura d'història va cobrar vida; ara, com les samarretes del mestre, era pur rock-and-roll. Sens dubte, nosaltres i el món sencer, havíem sortit guanyant amb el canvi. El mestre anterior era tan ensopit, que fins i tot ell s'adormia a classe. Aquella assignatura, que ans només era un tràmit farragós per poder passar de curs, ara era esperada amb ànsia per tots. Se succeïen les classes, guarnides de música, de vídeos i de mil coses que amenitzaven la matèria. El professor ens transmetia la seva passió mentre ens entretenia amb aquella brillantor als ulls més pròpia d'un forassenyat que d'un mestre. Per desgràcia va durar poc el nou mestre. Recordo el seu darrer dia de classe amb tant impacte com el primer. El cotxe de la policia va aparcar davant de l'institut mentre ell mirava emmudit per la finestra.
—Jo el vaig matar —, confessà camí a la pissarra, esperant resignat a ser capturat.
Ens vam mirar tots en silenci mentre ell, amb un guix, escrivia un enorme "adeu" a la pissarra.
—Va ser el meu mestre, també —va continuar dient—. Era veritablement tediós i tan ensopit que es va deixar escanyar amb la mateixa desídia amb què feia les classes.
El director li va demanar que sortís, després de copejar la porta. Tot i sabedors que a fora l'esperaven els agents dels Mossos no ens vam alçar dels pupitres: no érem els poetes morts. Podríem, armats amb tot objecte llancívol al nostre abast, repel·lir els agents. Podríem, també, haver-nos atrinxerat. Podríem... Podríem mil coses, però només vam continuar asseguts en silenci mirant com marxava i pregant que tot fos cert i mai tornés l'anterior mestre.

Comentaris

  • Enhorabona[Ofensiu]

    Benvolgut/Benvolguda participant:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del XII Concurs ARC de Microrelats «La colla» i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    En el teu cas no cal que ens enviïs l'autorització per haver estat finalista en una convocatòria anterior

    Cordialment,
    Comissió XII Concurs ARC de microrelats






  • Mestres[Ofensiu]
    Manelfoo | 14-03-2022

    Hi ha mestres i mestres! Els que viuen la classe aconsegueixen transmetre el seu entusiasme a un alumnat que gaudeix cada hora del seu mestratge.
    El gir del teu relat m'ha fet somriure: un mestre assassinant un altre mestre, perquè era un ensopit! L'alumnat assisteix sense immutar-se a la detenció del seu mestre alliberador; a mi m'agradaria creure que alguna veu discrepant i impotent s'hauria alçat, en condicions normals.
    Bon relat!

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.


    Gràcies per participar.


    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Peter Egerman

Peter Egerman

21 Relats

57 Comentaris

21163 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Vaig arribar tard a escriure com sempre he arribat tard a totes les coses. Vaig començar arribant tard al part, un part tardà que em va portar al món, vermell com un perdigot, en aquesta ciutat on he viscut i crescut: estimo i odio Barcelona amb la mateixa passió. També us estimo i odio a tots, amb la mateixa passió, com sinó. Suposo que no he mort encara perquè també he arribat tard aquells dies que potser tocava. Potser arribo tard a tot arreu perquè el món va massa de pressa, o potser sóc jo que vaig massa lent. Escric com a teràpia pels meus mals, però tampoc sé quins mals són, doncs també vaig arribar tard el dia que tocava la lliçó. Escric per aprendre a escriure i perquè m'agrada explicar històries, no necessito més. Espero que no sigui tard per aprendre a escriure.