UNA PEÇA CLAU

Un relat de: Peter Egerman
Repica el volant amb els índexs i s’acaricia la butxaca. «Tot en ordre», pensa somrient abans de baixar del cotxe i travessar l’aparcament. La boira de matinada, vinguda del riu, s’ha esvaït del polígon a aquella hora del vespre. S’apropa a la nau i travessa la porta. El recepcionista el mira i somriu.
—Bona tarda, Alaric, passa. Està el galliner esvalotat.
Entra expectant i segueix el so dels crits neguitosos del seu cap mentre li ve al cap la veu del seu encarregat, ja retirat, dient-li "A la feina t'has de fer imprescindible". El Joan, actual cap, fill de Joan Bofarull i net del fundador, també Joan Bofarull, passeja descamisat amb els cabells esbullats.
—Alaric, Alaric... —prega en veure'l—. La puta màquina dels pebrots ja torna a fer la guitza. Perdona que t'hagi trucat, però en aquest cony de torn ningú sap que collons fotre.
L'Alaric s'arremanga els punys de la camisa i comença a passejar al voltant de la màquina amb el senyor Bofarull suorós seguint-lo com un fidel petaner.
—Senyor Joan —aprofita per dir-li—, d'allò que vam parlar...?
—Oh, sí! Ho estem rumiant, però ja saps que amb la competència asiàtica ens està costant de tirar endavant.
L'Alaric, continua escodrinyant la màquina per totes bandes com si fos un saurí cercant aigua. Finalment, s'apropa a un racó i demana un tornavís d'estrella que va a buscar corrents el seu fidel amo. Aprofita per treure dissimuladament de la butxaca la peça que ell mateix ha extret abans de marxar del seu torn del matí. Quan el cap li apropa el tornavís, posa la peça a lloc i demana que engeguin la màquina. Corre el cap novament i, en prémer el botó, la màquina cobra vida mentre en Joan Bofarull crida "Eureka" amb els punys alçats.
—Escolta, per què no vens a casa dissabte?, amb la dona i el nano. Us convido a dinar i parlem del teu ascens. Ets una peça clau per a l'empresa —li diu a l'Alaric mentre l'agafa per les espatlles.
Riu agraït, l'Alaric. "A la feina t'has de fer imprescindible"; i ell, sens dubte, ho és.

Comentaris

  • espavilat[Ofensiu]
    Solsona Bot | 13-04-2022 | Valoració: 10

    En el relat aconsegueixes que no se sàpiga qui depèn de qui, el propietari o el treballador. M'ha agradat força quan expliques que "el seu fidel amo va a buscar l'eina".
    El protagonista assoleix el que desitja, això sí, fent joc brut. Bon relat!

  • Un home amb recursos[Ofensiu]
    Manelfoo | 12-04-2022

    Quants treballadors n'hi deu haver amb la mateixa traça que el teu protagonista! M'ha agradat que no ensenyessis les cartes fins al final. Bon escrit!

  • Dels primers[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 02-04-2022

    M'he entretingut a llegir la teva bio, dius que has arribat tard a tot arreu. Home, el teu relat de l'imprescindible deu haver estat dels primers.
    Sort!

  • Sens dubte, portes raó...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 01-04-2022 | Valoració: 10


    Un relat molt ben trenat i aconseguit. Sí, és així, que a la feina s'ha de ser imprescindible.
    Enhorabona, Peter Egerman.
    Salutacions.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.
    Gràcies per participar.

    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Peter Egerman

Peter Egerman

21 Relats

57 Comentaris

21160 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Vaig arribar tard a escriure com sempre he arribat tard a totes les coses. Vaig començar arribant tard al part, un part tardà que em va portar al món, vermell com un perdigot, en aquesta ciutat on he viscut i crescut: estimo i odio Barcelona amb la mateixa passió. També us estimo i odio a tots, amb la mateixa passió, com sinó. Suposo que no he mort encara perquè també he arribat tard aquells dies que potser tocava. Potser arribo tard a tot arreu perquè el món va massa de pressa, o potser sóc jo que vaig massa lent. Escric com a teràpia pels meus mals, però tampoc sé quins mals són, doncs també vaig arribar tard el dia que tocava la lliçó. Escric per aprendre a escriure i perquè m'agrada explicar històries, no necessito més. Espero que no sigui tard per aprendre a escriure.