EL PUNT VOLAT

Un relat de: Peter Egerman
Es van aplegar els signes gràfics disposats novament a triar quina era la més representativa de les lletres catalanes. Partia la Ce Trencada amb cert avantatge malgrat l'oposició de la Ela Geminada. No va gosar dir res la Vocal Neutra, conscient que no era apreciada a tot el territori. També li haguera agradat presentar-s’hi a la I Grega, però sense la Ena només podia caure en l'oblit. Fou llavors que el Punt Volat feu una passa endavant.
—Per què no jo? —va preguntar esvalotant la concurrència.
—Excèntric! —digué la Ics remarcant-se.
—Baixa a la terra! —exigí el seu germà el Punt.
Fins i tot la Coma va fer una breu pausa del seu son. La O mirava l'escena bocabadada i el Guió semblava haver perdut els papers. Les Eles, que acompanyaven al Punt Volat, ploraven desconsolades veient-se traïdes.
—Però si no ets una consonant, ni tan sols una trista vocal!—va dir la Ce Trencada.
—Per què només poden ser les lletres, les catalanes? —va saltar, ara sí, ofesa la Vocal Neutra.
—Sí, per què no? —va preguntar l'Interrogant.
—Perquè no! —va cridar l'Afirmació.
Hagueren intervingut també els Tres Punts, però allò no hauria acabat mai.
—Votem i punt —va dir el Punt.
La Hac i la A reien l’una al costat de l'altre.
—Vinga, votem -va dir la Ve Baixa.

Varen votar enmig del guirigall i en arribar al final només restava el vot del Punt Volat. Anaven empatats! Va emmudir tothom, i el Punt Volat va mirar la Ce Trencada. La rival, esperava al botxí: corba, capcota i més que trencada gairebé esbocinada. Se li trencava el cor al Punt Volat de veure tan ferida la lletra quan alçà la veu.
—Potser teniu raó. No soc una lletra. Voto per la Ce Trencada!
Es varen mirar atònits i en silenci, els presents. S'eixarrancà la Ema i alçà la Ce Trencada sobre les espatlles. Esclatà l'audiència entre víctors i aplaudiments.

Tots van aplaudir la Ce Trencada, però, de reüll, miraven amb admiració al Punt Volat. Malgrat que la Ce Trencada havia guanyat, tots sabien qui tenia la fusta del veritable líder.

Comentaris

  • ...i punt[Ofensiu]
    Prou bé | 01-05-2022

    Bo, molt bo... I punt!
    Original, creatiu, ben relatat, imaginatiu i sorpresiu com demana un microrelat!
    Sort
    Amb total cordialitat

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Gràcies per participar.

    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Peter Egerman

Peter Egerman

21 Relats

55 Comentaris

20780 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Vaig arribar tard a escriure com sempre he arribat tard a totes les coses. Vaig començar arribant tard al part, un part tardà que em va portar al món, vermell com un perdigot, en aquesta ciutat on he viscut i crescut: estimo i odio Barcelona amb la mateixa passió. També us estimo i odio a tots, amb la mateixa passió, com sinó. Suposo que no he mort encara perquè també he arribat tard aquells dies que potser tocava. Potser arribo tard a tot arreu perquè el món va massa de pressa, o potser sóc jo que vaig massa lent. Escric com a teràpia pels meus mals, però tampoc sé quins mals són, doncs també vaig arribar tard el dia que tocava la lliçó. Escric per aprendre a escriure i perquè m'agrada explicar històries, no necessito més. Espero que no sigui tard per aprendre a escriure.