EL PUNT VOLAT

Es van aplegar els signes gràfics disposats novament a triar quina era la més representativa de les lletres catalanes. Partia la Ce Trencada amb cert avantatge malgrat l'oposició de la Ela Geminada. No va gosar dir res la Vocal Neutra, conscient que no era apreciada a tot el territori. També li haguera agradat presentar-s’hi a la I Grega, però sense la Ena només podia caure en l'oblit. Fou llavors que el Punt Volat feu una passa endavant.
—Per què no jo? —va preguntar esvalotant la concurrència.
—Excèntric! —digué la Ics remarcant-se.
—Baixa a la terra! —exigí el seu germà el Punt.
Fins i tot la Coma va fer una breu pausa del seu son. La O mirava l'escena bocabadada i el Guió semblava haver perdut els papers. Les Eles, que acompanyaven al Punt Volat, ploraven desconsolades veient-se traïdes.
—Però si no ets una consonant, ni tan sols una trista vocal!—va dir la Ce Trencada.
—Per què només poden ser les lletres, les catalanes? —va saltar, ara sí, ofesa la Vocal Neutra.
—Sí, per què no? —va preguntar l'Interrogant.
—Perquè no! —va cridar l'Afirmació.
Hagueren intervingut també els Tres Punts, però allò no hauria acabat mai.
—Votem i punt —va dir el Punt.
La Hac i la A reien l’una al costat de l'altre.
—Vinga, votem -va dir la Ve Baixa.

Varen votar enmig del guirigall i en arribar al final només restava el vot del Punt Volat. Anaven empatats! Va emmudir tothom, i el Punt Volat va mirar la Ce Trencada. La rival, esperava al botxí: corba, capcota i més que trencada gairebé esbocinada. Se li trencava el cor al Punt Volat de veure tan ferida la lletra quan alçà la veu.
—Potser teniu raó. No soc una lletra. Voto per la Ce Trencada!
Es varen mirar atònits i en silenci, els presents. S'eixarrancà la Ema i alçà la Ce Trencada sobre les espatlles. Esclatà l'audiència entre víctors i aplaudiments.

Tots van aplaudir la Ce Trencada, però, de reüll, miraven amb admiració al Punt Volat. Malgrat que la Ce Trencada havia guanyat, tots sabien qui tenia la fusta del veritable líder.