Sonata número 5

Un relat de: Peter Egerman
Va percudir, blanques i negres, abraonat sobre el piano. Repicà les tecles, deixant un tros d'ànima a cada copejada fins a gairebé moldre's els capcirons, pregant que sota la llum dels focus no es copsés el delator regalim del seu plor salabrós. La melangia se li esmunyí del cor travessant braços, dits, tecles i cordes fins a propagar-se a l'audiència posseint-ne oïda, cor i ànima. En acabar, s'alçà gairebé ennuegat i encegat pels focus, mirant el pati de butaques. El fremí aquell silenci tens. De cop s'alçà l'auditori vençut per l'execució de les seves partitures i aplaudí fins a l'extenuació.

Ja reconfortat per la lloança dels assistents va baixar de l'escenari. Fou llavors que es va sentir més que mundà, gairebé vulgar. El va sorprendre que s'hi apropessin alguns espectadors llagoters en una amalgama que donava cabuda a algun familiar, un grapat d’amics i una munió de desconeguts. Fou llavors, després d'estrènyer més mans de les volgudes, que aparegué aquell rostre familiar i dolç.
—Has estat magnífic! —va dir la Cecília.
—Gràcies —va respondre fugisser.
Ella li va prémer el braç i ell el va retirar espasmòdic. La va contemplar marxant capcota mentre ell pregava perquè no se n'anés. Pregava perquè era incapaç d'articular res. Lluny del seu piano no era més que un figurant enmig d'aquell món hostil i mancat de partitura. Ja premia una altra mà aliena quan es va girar la noia.
—Com es deia la darrera cançó? —va preguntar la Cecília alçant la veu.
Ell es va quedar abstret uns segons eterns. «Cecília, es diu Cecília», li haguera agradat de confessar, però només va gosar dir —Sonata número 5—.
—Tens molt de talent —va dir ella en un to gairebé imperceptible abans de desaparèixer travessant l’escarot.
«Talent per a què?», va discórrer ell estrenyent una nova mà freda, flonja i llefiscosa.

Comentaris

  • Enhorabona[Ofensiu]

    Benvolgut/Benvolguda participant:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del XII Concurs ARC de Microrelats «La colla» i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.
    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, tan aviat com et sigui possible, ens facis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs en el recull, com bé s’indica a les bases del Concurs.
    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ RECULL LA COLLA, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les dades personals que et demanem.

    Cordialment,
    Comissió de Concursos - ARC


    /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////




    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .............................................................................................
    Nascut/da el ..../..../........ amb D.I.Número .........................................
    Amb domicili ........................................................ Codi Postal ...........
    Vila/Ciutat ......................................................................................
    comarca ........................................................................ Altres dades postals ...........................................................................................
    Telèfon de contacte................................ altres tel..............................
    Nick al concurs o pseudònim relataire ..................................................
    AUTORITZO
    a l'Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat que du per títol ..............................................................................................., seleccionat del mes de .............................................., dins del subtema ................................................., del qual en soc autor/a, en el recull de microrelats «La colla» que s’editarà a finals de 2022,
    on vull constar amb el nom d'autor/a .............................................. (en cas de no omplir aquest apartat s'entén que l'autor/a vol aparèixer en el recull amb el nick/pseudònim amb el qual ha participat en el concurs).
    Així mateix, també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data ......................................................

  • Incapacitat[Ofensiu]
    Prou bé | 12-11-2021

    Incapaç per a res tret de la música que aborda amb tota la passió que no sap compartir!
    Reflecteix molt bé sentiments i situació. Molt ben escrit.
    Amb total cordialitat

  • Tendresa[Ofensiu]
    Guineu72 | 11-11-2021 | Valoració: 9

    M'ha agradat molt. M'ha semblat un relat molt tendre.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.
    Gràcies per participar.

    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Peter Egerman

Peter Egerman

14 Relats

25 Comentaris

18513 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
Vaig arribar tard a escriure com sempre he arribat tard a totes les coses. Vaig començar arribant tard al part, un part tardà que em va portar al món, vermell com un perdigot, en aquesta ciutat on he viscut i crescut: estimo i odio Barcelona amb la mateixa passió. També us estimo i odio a tots, amb la mateixa passió, com sinó. Suposo que no he mort encara perquè també he arribat tard aquells dies que potser tocava. Potser arribo tard a tot arreu perquè el món va massa de pressa, o potser sóc jo que vaig massa lent. Escric com a teràpia pels meus mals, però tampoc sé quins mals són, doncs també vaig arribar tard el dia que tocava la lliçó. Escric per aprendre a escriure i perquè m'agrada explicar històries, no necessito més. Espero que no sigui tard per aprendre a escriure.