Com tants d’altres

Un relat de: Peter Egerman
S'apropen riallers, els humans, i sé que passaran de llarg com tants d'altres. La resta de gats passegen dins el tancat, badallant i estirant-se, amb el pèl rellepat. Els visitants, que van acompanyats d'una de les cuidadores, encara no han arribat a la meva alçada, però passaran de llarg després de dir "Ai, pobret, aquest és borni", ho diran com ho han dit abans tants d'altres. S'aturen a mirar-me i un cop dita la frase esperada passen de llarg fins a arribar a l'alçada d'ell. L'examinaran en el seu racó on la resta de gats no gosen apropar-se. "Que maco", diuen assenyalant el seu pelatge negre i lluent. Ja els ha ensarronat amb els seus encants tal com ha fet cent cops amb tants d'altres. La cuidadora fa un somriure forçat, gairebé glacial. El gat es diu Averany. Ho sé jo, que borni com soc gec al tancat mentre el gat negre va i bé, un cop i un altre, deixant enrere l'infortuni d'aquells que se l'emporten. La cuidadora també ho sap, tant com jo. La noia sap o sospita —jo hi crec fermament— que, mentre esperen per endur-se'l a casa, el destí fabula en contra d'ells. Potser ja degota del seu cotxe el líquid de frens o algun conductor ebri està posant la clau al cotxe segons abans d'agafar la carretera contra direcció. Potser, també, una fuita de gas a casa seva espera que un interruptor el faci deflagrar. Marxen feliços amb l'Averany recaragolat entre els braços. La cuidadora continua amb el somriure glaçat mirant de convèncer-se que tot plegat no són més que casualitats, negant l'evidència i mirant d'atribuir-ho tot a l'infortuni. Continuen allunyant-se entre rialles, seguits per l'ombra fosca de la mort. M'agradaria poder advertir-los del perill, o potser no, perquè només soc un gat borni a qui no estima ningú; per a mi, ells, només són com tants d'altres.

Comentaris

  • Decisions errònies[Ofensiu]
    Solsona Bot | 17-11-2022 | Valoració: 10

    Un bon relat que ens fa pensar que quan prenem decisions de compra o d'altra mena, ens hauríem de fixar més en la qualitat i no en l'aparença. El somriure de la cuidadora i el protagonista són conscients de les males eleccions i, tanmateix, ja els hi està bé. Sort!

  • Errata[Ofensiu]
    Peter Egerman | 07-11-2022

    Benvolgut lector, si has notat que et cremaven els ulls, no ha estat culpa de l'Averany, sinó del vostre humil narrador. Me n'he adonat tard. "Va i ve" hauria d'haver posat. Disculpes als lectors i a la comissió del concurs. Us pagaria el tractament Oftalmològic, però vaig més pelat que un gat borni. Tant gat negre havia de petar per una banda o altra. Vagi "bé", ara sí.

  • Testimonis muts[Ofensiu]
    Prou bé | 07-11-2022

    La cuidadora i el gat borni són coneixedors dels fets que esdevindran i testimonis muts. Perquè?
    Molt bon relat en la veu d'un etern marginat tot plegat per una minusvalidesa!
    Fa pensar.
    Sort
    Amb total cordialitat

  • Rebatejo el gat...[Ofensiu]
    llpages | 06-11-2022 | Valoració: 10

    i d'"Averany" passo a anomenar-lo "Mal Averany", més d'acord amb els esdeveniments luctuosos que comporta la seva presència. La cuidadora, sabedora dels mals auguris que comporta tenir el gat a la vora, no fa res per advertir ningú, per tant, n'és còmplice, de tanta desgràcia. Un relat tan curt com ben parit, enhorabona Peter!

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Gràcies per participar.

    Comissió XIII Concurs ARC de microrelats

l´Autor

Foto de perfil de Peter Egerman

Peter Egerman

23 Relats

66 Comentaris

24082 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Vaig arribar tard a escriure com sempre he arribat tard a totes les coses. Vaig començar arribant tard al part, un part tardà que em va portar al món, vermell com un perdigot, en aquesta ciutat on he viscut i crescut: estimo i odio Barcelona amb la mateixa passió. També us estimo i odio a tots, amb la mateixa passió, com sinó. Suposo que no he mort encara perquè també he arribat tard aquells dies que potser tocava. Potser arribo tard a tot arreu perquè el món va massa de pressa, o potser sóc jo que vaig massa lent. Escric com a teràpia pels meus mals, però tampoc sé quins mals són, doncs també vaig arribar tard el dia que tocava la lliçó. Escric per aprendre a escriure i perquè m'agrada explicar històries, no necessito més. Espero que no sigui tard per aprendre a escriure.