L'ARBRE I L'ESTEL

Un relat de: Peter Egerman
El petit Dídac es va apropar esverat a l'arbre més captivat pels llums que un extasiat en mig un after hour, va prémer una branca i va fer caure a terra l'estel nadalenc que el coronava. Es va posar a saltar una estona amb la motricitat pròpia dels seus sis anys. Saltava i cantava com un ximplet, davant les rialles embadalides dels seus pares, quan la figureta de Lego que duia a la mà va caure vora l'estel vençut. Francament, aquell petit dictador no tenia ni punyetera gràcia, però als pares els deuen inocular alguna substància en el moment de la concepció que els fa riure com beneits de totes les ruqueries perpetrades pels seus hereus. Passada una estona, els pares, van portar al petit a dormir i s'allitaren també ignorants de l'insignificant detall que el senyal que havia d'orientar als Reis d'Orient fins aquella llar, jeia en forma d'estel sobre el parquet.

1 - Sobre el parquet

Mentre els humans dormien, va despertar la figureta de Lego pel guirigall dels guarniments de l'arbre.
—Ha caigut l'estel!—, cridaven, enlluernades per les pampallugues blaves i vermelles dels llums, les boles, llaminadures i altres guarniments que penjaven esverades de l'arbre.
—Odio els Nadals!—, cridava enfurismat el ninot rondinaire de neu que, fet de porexpan, penjava a la part central de l'arbre.
La figureta es va aixecar del parquet enmig d'aquell enrenou i va contemplar l'estel estès a terra. El platejat de l'estel li semblà trist i envellit a la figureta de Lego. Uns metres més enllà de l'arbre eructava el tió, encara embafat dels dies anteriors i recuperant-se de les bastonades.
—Si no tornem l'estel al cim, els tres Reis passaran de llarg d'aquesta llar!—, va dir la postal que reposava unes branques per sobre del ninot de neu rondinaire mentre s'arquejava mirant l'estel abatut al parquet.
—Odio els Nadals!—, repetia el ninot de neu unes branques per sota.
La figureta de Lego va mirar el cim d'aquell enorme arbre on tots els guarniments se sacsejaven esverats, va agafar l'estel i se'l va posar sobre les espatlles. Algú havia de tornar el senyal pels Reis al seu lloc. Va enfilar cap a l'arbre entre els aplaudiments de gairebé tots els guarniments de l'arbre, els herois neixen quan menys ho esperes. De cop van sentir un soroll i es varen fer tots els adormits. El Pare del Dídac va obrir la porta i va mirar la sala d'estar traient el cap per la porta amb els ulls lleganyosos.
—Deuen ser els veïns, carinyo, aquí està tot en ordre!—, va cridar a la dona que esperava al llit.
El pare va tancar la porta i va tornar a l'habitació. En Lego es va aixecar de terra alçant novament l'estel i fent el senyal de silenci als guarniments amb el dit sobre els llavis. Avançava novament cap a l'arbre només acompanyat d'un lleu murmuri d'expectació.

2 - Les branques inferiors

Va mirar d'enfilar-se pel tronc, però el cos poc articulat que li havia donat algun dissenyador mandrós no el feia precisament gaire àgil.
—Agafa't —, li va dir un paraigua de xocolata despenjant-se d'una branca del pis superior al seu.
En Lego es va agafar a l'embolcall d'alumini que cobria el paraigua de xocolata i es va deixar enfilar fins a la branca més propera a terra. Algunes llaminadures i guarniments van fer un conat d'aplaudiment, però l'assenyada postal es va esbufegar el dit en senyal de silenci per evitar que tornessin a despertar als humans. En Lego va caminar entre els presents que el miraven amb admiració mentre avançava per una branca direcció al centre de l'arbre on les branques eren més fermes. Va anar ascendint amb l'estel, dificultosament i amb l'ajut d'una piruleta de maduixa i una bola vermella i grassa com un teixó. De seguida va arribar a la part central de l'arbre on el nino de neu el va interceptar amb no gaire amabilitat.
—¿Creus que de veritat és necessari tornar l'estel al cim, creus que aquesta família s'ho val, que necessiten uns regalets dels Reis? Vinga noi, llença aquest maleït estel i que passin de llarg els Reis —va dir el nino de neu, fet de porexpan i que odiava els Nadals.
S'alça de l'arbre una remor, crits i protestes de guarniments i llaminadures.
—Silenci! —va alertar la postal nadalenca.
Es van deixar caure tots, fent-se els adormits novament, mentre s'obria la porta. Va entrar la mestressa i va mirar al seu voltant. El tió se li va escapar un petit eructe i ella va girar el cap mirant a la soca.
—Doncs tenies raó, no ve pas d'aquí el soroll —va cridar la dona al seu marit que s'escoltava remugant a l'habitació.
La dona en marxar va trepitjar una peça quadrada de Lego que reia maliciosa i va començar a cridar. Alguns guarniments van haver d'aguantar-se el riure fins que la dona va tancant la porta. Tots van continuar aguantant-se el riure i van restar immòbils i silenciosos una estona.

3 - El nino de neu

El nino de neu, que devia fer quatre cops l'alçada d'en Lego, es va plantar davant en actitud hostil.
—Perquè odies els Nadals? —va preguntar en Lego per intentar negociar amb ell.
—De veritat creus en aquesta bajanada? —va dir el ninot de neu seient sobre una branca i traient-se el barret de copa.
—Doncs no sé què dir-te ara, clar que crec en els Nadals —va dir a cegues en Lego sense tenir cap argument millor.
—De veritat creus que postergar aquests falsos valors, que s'esvairan en acabar les festes, pot servir per a alguna cosa? Em sorprèn la vostra ingenuïtat, la de tots! —va dir el ninot de neu assenyalant als habitants de l'arbre.
El ninot es va posar el barret i es va alçar amenaçador davant en Lego i l'estel. En Lego va intentar passar, però el nino de neu s'interposava amb tot el seu porexpan inflat d'ira. En Lego el va empènyer mirant de guanyar la posició i el nino de neu va caure. Un crit col·lectiu es va alçar en tot l'arbre. Va caure fins al parquet partint-se el cos de porexpan per la meitat i deixant boles blanques per tots els voltants. En Lego el va mirar a terra ferit i agònic.
—Molt fàcil és per tu, molt fàcil Lego. Tu vius... Vius tot l'any entretenint aquell cony de marrec —va fer una pausa per estossegar i va arrencar de nou amb un lleuger fil de veu—, però nosaltres què? Quan passin festes en posaran... Ens posaran a tots en una caixa fosca i humida fins a les properes festes. Pregunta al Tió, l'afarten de menjar, després l'estoven de valent i el desen tot un any, passant gana.
El Tió es va apropar lentament al ninot de neu que agonitzava escampat a terra i va alçar els ulls cap en Lego, que mirava l'escena des de la part central de l'arbre.
—Si aquesta família tingués una llar de foc, ja m'hi hauria llençat fa temps —va dir la soca deixant anar una llàgrima enorme de resina sobre el ninot de neu que ja havia traspassat a millor vida.
—Vinga Lego —va dir la postal—, ens queda poc temps perquè vinguin els Reis, corre!

4 - La postal

En Lego va mirar amunt cap a la postal, després va abaixar la vista cap el ninot de neu que jeia mort i esbocinat i va tornar a alçar la vista al cim.
—I si tenia raó, i si tot plegat és una farsa absurda? —va dir en Lego abaixant-se l'estel de les espatlles.
Una remor es va alçar novament per tot l'arbre. Van començar a discutir tots amb els veïns més propers, tots miraven d'argumentar en favor o en contra dels Nadals mentre el Tió tornava a acomodar-se al seu lloc adolorit encara de les bastonades de feia un parell de setmanes.
—Però que dimonis us passa a tots? Penseu que sou els únics éssers importants? Qualsevol petita bondat que en surti de l'esperit nadalenc és important. Nosaltres formem part d'aquest esperit, amb la nostra alegre presència fem que la gent faci el bé, que siguin generosos. Nosaltres som el Nadal! —va dir la postal alçant les seves cantonades superiors per atiar els presents.
Guarniments i llaminadures van començar a cridar i animar a en Lego, que va començar a pujar cap al cim amb energies renovades per aquella munió d'éssers que l'aclamaven. Finalment, amb l'ajuda d'un amable llaç va arribar al cim i va posar l'estrella mentre tots aplaudien i cridaven. En Lego de cop es va adonar que havien callat tots. Es va donar la volta i el va veure; el petit Dídac estava allà plantat davant de l'arbre, ningú l'havia vist venir, ja que tots miraven amunt contemplant l'estel.
—Torna al llit, marrec!— va dir la postal mirant al Dídac.
De cop l'estel es va il·luminar encegant els presents.
—Corre al llit, marrec, que arriben els reis! —va cridar novament la postal.
De cop el llum va baixar d'intensitat i es va obrir la porta del balcó. Va entrar un dels Reis i va veure en Dídac plantat vora l'arbre.
—Merda, tenim despert en Dídac —va dir en Baltasar.

5 - Els Reis d'Orient

Van entrar en Melcior i en Gaspar darrere en Baltasar.
—I ara que fem amb aquest vailet? —va dir en Gaspar.
—Fot-li un caramel de l'oblit, demà ja no recordarà res —va contestar en Melcior.
En Gaspar li va donar un caramel de l'oblit i el va acompanyar al llit empenyent-lo pel clatell. El Dídac va trepitjar la peça de Lego quadrada que feia una estona també havia trepitjat la seva mare, però ell, reia com un beneit pels efectes narcòtics del caramel. Van aplaudir les llaminadures i guarniments l'actuació dels monarques.
—No feu soroll, si us plau! —va dir en Melcior mentre deixava els regals a terra.
El nano reia sol, pensant vés a saber que, mentre s'adormia. Els reis van marxar en silenci, encara tenien molta feina. Els habitants de l'arbre es van anar adormint també, un darrere l'altre, també en Lego, havia estat una nit moguda.

6 – El dia de Reis

Va despertar en Lego encara sobre el cim de l'arbre i orgullós d'haver salvat els Nadals de la família d'en Dídac. El menut obria enriolat els regals i els pares el miraven feliços sense gosar d'obrir encara els que els Reis havien deixat per ells. «Tenia raó la postal», va pensar el Lego veient tan feliç la criatura. Llavors és quan ho va veure, en estripar l'embolcall el Dídac va veure aquella enorme caixa de Lego: centenars, potser milers de peces, desenes de ninos com ell nous de trinca. «Que no em veus, que no saps que sóc aquí?», va pensar començant a plorar. Va esperar durant dies que el Dídac es recordés d'ell, però el petit va seguir jugant amb els seus nous amics mentre ell esperava al cim de l'arbre. Finalment i passats els dies el van recollir junt amb el Tió i la resta de guarniments (les llaminadures havien anat desapareixent, una a una per ser devorades), el van posar en una caixa fosca i humida amb la resta i van romandre tancats, envoltats de l'olor de ventositat del pobre Tió i esperant que al següent Nadal fossin novament alliberats. Ara en Lego també odiava els Nadals, els detestava tant com el ninot de neu de porexpan que, per fortuna, ja havia deixat de patir.

FI

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Peter Egerman

Peter Egerman

13 Relats

23 Comentaris

6261 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Vaig arribar tard a escriure com sempre he arribat tard a totes les coses. Vaig començar arribant tard al part, un part tardà que em va portar al món, vermell com un perdigot, en aquesta ciutat on he viscut i crescut: estimo i odio Barcelona amb la mateixa passió. També us estimo i odio a tots, amb la mateixa passió, com sinó. Suposo que no he mort encara perquè també he arribat tard aquells dies que potser tocava. Potser arribo tard a tot arreu perquè el món va massa de pressa, o potser sóc jo que vaig massa lent. Escric com a teràpia pels meus mals, però tampoc sé quins mals són, doncs també vaig arribar tard el dia que tocava la lliçó. Escric per aprendre a escriure i perquè m'agrada explicar històries, no necessito més. Espero que no sigui tard per aprendre a escriure.