Addicció cromàtica

Descendeixo galopant més de pressa que el meu batec, L'escolto dos pisos per dalt cridant el meu nom, cercant-me en una casa on ja no hi sóc. Necessito tornar-la a veure, però ara no, quan torni a ser ebri i pugui escoltar novament la seva veu roja.

Hauria d'haver esperat que tornessin les muses, però creient exhaurida la meva creativitat no em va quedar altre que prendre aquella droga sinestèsica. Vaig considerar que aquella substància química m'ajudaria a obrir nous camins en la meva creativitat. La vaig prendre temorós, abans d'agafar el taxi. En arribar al bar les meves connexions cerebrals començaven a estar modificades i vaig tenir, en pagar, una visió blava provocada per la veu del taxista. Vaig entrar al bar i tot va esclatar. Els colors em cegaven en sentir les veus dels presents: veus blaves, verdes, grogues, negres, blanques... Totes en una paleta de gammes cromàtiques com mai havia vist. Llavors vaig veure la Robí. La seva veu roja em va fascinar i no vaig poder fer altra cosa que acompanyar-la a casa després que em convidés, la vaig seguir embadalit, escoltant la seva gamma de vermells, enamorat del seu riure bordeus. M'hi vaig allitar en ple deliri sinestèsic, fascinat pel rubor emergent de les seves paraules. Vaig arribar al clímax amb el vermelló del seu panteixar i fou el vermell ocre dels seus crits el que em va portar a l'orgasme. Em vaig adormir escoltant el dolç porpra del seu xiuxiueig a l'oïda.

No quedava, en despertar, rastre de color en aquella veu. Només una veu timbrada en un cos desmanegat coronat per un rostre massa asimètric.

Compro novament més droga sinestèsica i espero que faci efecte per trucar per telèfon.
—Robí, sóc jo. Perdona que marxés d'aquella manera, podem quedar?
Em respon amb un breu —Sí—, i tot es tenyeix novament de vermell, tot torna a ser en ordre, torno a ser viu.