Pronunciació

Un relat de: llpages
Palplantat davant del taulell de la fleca, inspira a fons i deixa anar la paraula màgica:
- Txú-txú, un txú-txú, si us plau.
No cal que digui res més, la dependenta ja sap el peu que calça el client, per això respon amb to burleta:
- De txu-txos no en tenim, que seria allò que passegem a l’extrem d’una corretja. Aquí, a Girona, ho pronunciem així: shushu, allargant les ics i les us, fent que l’aire surti ben suaument. A veure, provi-ho ara.
- Xú-xú – fa l’interpel•lat; ha quedat sorprès i segueix les instruccions com un autòmat.
- Ui, no, aquest és el so que feia la màquina de tren de vapor en engegar, síl•labes massa tallades, les ha d’allargar, fixi-s’hi bé: shshshuuu-shshshuuu, com quan es vol fer callar algú entre el públic d’un espectacle.
- Xuuu-xú – s’esforça l’home, un xic inquiet perquè la cua davant la botiga comença a ser massa llarga. Qui l’atén ja sap que els de Can Fanga són petulants i burros savis, que només es miren el seu melic i que acabaries engegant-los a dida; però aquest sembla bona persona, i creu que, amb una mica de paciència, sabrà pronunciar la paraula “xuixo” a la gironina, estalviant-se futurs ridículs.
- Miri, sap què, ho farem junts. Fixi’s en els meus llavis i repeteixi amb mi. Primer fem els so “sh”, sense vocal, a veure – i posa els llavis com si anés a xuclar quelcom.
- Xxxx, xxx – el so de la serp en estat d’alerta provoca pell de gallina en la dona, però no es dona per vençuda, s’ho ha agafat com la bona obra del dia.
- No, no, de cap manera, ha de posar els llavis com si fes morros, i aleshores deixi anar l’aire – insisteix, tossuda; aquest paio és tan dòcil com beneitó, li fa llàstima.
- Shshsh...
- Ara! Molt bé! Doncs ja ho tenim, només li cal fer el so de la u al final, quan faci un segon que emet el que acaba de fer: Shshshu-Shshshu.
- Shú-shú – i es pensa que ho ha aconseguit fins que veu la cara de desaprovació d’ella, qui ja deu sospitar que el problema no és que sigui de ciències o de lletres, més aviat que li ha tocat un totxo.
- Que no li acabo de dir que allargui el so “sh”? Res d’accentuar les us, han de sentir-se sense esforç. Va, tornem-hi, que no ha estat res – li concedeix la darrera oportunitat, que ja en té la pipa plena.
- Que en tenim per gaire estona, mestressa? A banda del xuixo, se’m comença a refredar el pa de xeixa... – fa una dona impacient i gracioseta.
- Això d’aprendre a dir “xuixo” pel mètode “xino-xano” caldria fer-ho a l’acadèmia, mai en hores de feina, no troba? – recalca l’estudiant que ha d’entrar a classe.
- Perdone, servidora hace un buen rato que sólo oye hablar de chuchos o chochos, y ya empiezo a estar hasta el chichi, qué mareo con tanta verborrea local, a ver si estamos... – s’exclama la que no entén el català i en fa interpretació lliure.
- Ep, anem a pams! La dependenta ho fa molt bé perquè està fent xixines d’una paraula a fi que el xicot eixerit i xuclat amb cara de xef que té al davant ho entengui. Segueixi, segueixi, que aquesta “metodologia xaiera”, que vol dir que fa com de pastora que guia el ramat, ens xala a tots! – s’expressa una lletraferida amb ganes de protagonisme.
- Però si acabarem ben xarbotats! Jo només volia un xuixo per acompanyar la meva xicra de xocolata... – es queixa el senyor més gran de la cua que no vol ser menys.
- Xuixo! – fa de sobte l’home aprenent, i ho ha dit talment com si estigués tocat per la tramuntana, de l’Empordà de tota la vida. La pronunciació ha estat impecable, rodona, definitiva! Cares d’alleujament entre els que han assistit al part, com si s’haguessin alliberat d’un encanteri de bruixeria, que per fi tindran via lliure per atansar-se al taulell.
- Exacte! Molt bé, ho ha aconseguit! – i li embolica la gormanderia amb un somriure d’orella a orella, satisfeta d’haver quedat bé amb la gent de fora i de poder atendre el següent de la cua. L’home es fa fonedís mentre va repetint en veu baixa el que ha après i la parròquia se’l mira amb un sentiment entre l’odi i la commiseració.
- Vol-vol-voldria un pas-pas-pastís d’es-tra-fra-nòria, si us plau – diu qui té el torn, amb dificultats evidents de pronunciació però engrescat amb les perspectives de millora després del que acaba de viure.
La dependenta posa els ulls en blanc i desapareix de la vista de tothom en caure rodona a terra. No n’hi ha per menys: ara li hauria tocat d’explicar que la pastanaga no és “estrafranòria” sinó safanòria o estafanòria, un reguitzell de consonants i vocals pel mig en una esdrúixola prou llarga; i, per més inri, a una persona que quequeja! L’esforç que té per davant li ha provocat una baixada de tensió passatgera.
I és que la llengua s’enriqueix tant amb els modismes dialectals que sovint pot provocar un empatx que xafi el pinxo més panxo sense que el punxin amb un punxó, déu-n’hi-dó!


Comentaris

  • Maleït gos ;-)[Ofensiu]
    Carles Linares | 27-11-2021 | Valoració: 10

    M'has fet suar abans que entengui què era que podem passejar amb una corretja ... ;-)

  • Ja m'ha vingut gana![Ofensiu]
    Montseblanc | 16-02-2021

    El millor és dir "una d'aquestes" senyalant amb el dit índex. De vegades hi ha tanta varietat i el forner pot ser tan creatiu, que val més no embolicar-se com el pobre protagonista. T'ho diu una experimentada "demanadora" de xuixos i altres variants hahaha.

  • Gràcies llpages [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 02-02-2021

    Gràcies per la teua visita i el teu amable comentari, al meu relat: "El somni", en el qual veig que t'has meravellat d'aquest. Sí, és així, estic participant en el concurs literari de Relats en Català a la Ràdio, i així practique un tan compondre relats, a veure com van eixint-me. M'alegre de que t'haja agradat. Em dius que ho veus "com una boira espessa".
    Salutacions.
    PERLA DE VELLUT

  • Xuixo mal pronunciat...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 30-01-2021 | Valoració: 10

    M'esbargit amb el so del xuixo. Vaja!, és shushu o xuuu-xú.. o bé millor dit-ho millor...
    Un relat tan enginyòs, que m'ha fet riure molt des del principi fins al final.
    I mentre els clients esperant... ja ja ja ja ja...
    Molt ben encertat aquest relat, tan redó, per la pronunciació...
    Saluts i fins a l'altra...
    PERLA DE VELLUT

  • Bona xeixa![Ofensiu]
    kefas | 26-01-2021


    Xalo amb la xamba del xuclador de tots els mots del xuixo

l´Autor

Foto de perfil de llpages

llpages

227 Relats

991 Comentaris

294638 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona l'any 1964. Sóc químic i treballo a la indústria farmacèutica catalana. A banda d'escriure, sóc un gran aficionat als escacs, la música clàssica, el jazz i el col·leccionisme de llibres antics de química. Els relats humorístics són els meus preferits, potser perquè són els més difícils d'escriure.