L'esportista

L' esportista.

-Riing!! Pataff!
- Vajaaaa! He tirat el despertador al terra!
Quina mania, si tinc el mòbil a frec d'orella, connectat a la corrent, per no perdre pistonades i no arribar tard a l'escola.
Per quins set sostres, conservo encara la típica i tòpica andròmina!
Ara sí que veig, que em costa desfer- me d'objectes que em porten records del passat.
I a l'escola, ja no hi vaig!

- les sis del mati! Agafo aire i d'una revolada , ja sóc al terra. Be, és un dir!

Començo llavors els exercicis d'escalfament: cervicals, braços...i una tirallonga d'esforços més.
Controlo la respiració.
Ho controlo tot, menys les poques ganes de sortir a caminar entre l'arbreda i el riu, que encara que proper de casa, m’és un suplici fer el recorregut amb esperit de superació. Demà em costarà menys em diuen la gent, però no m'ho crec gens.

Cada dia és més avorrit, la veritat és que vaig més ràpida...i de què em serveix? Per anar on? Per trobar-me amb qui?

El meu poble és bonic, però no hi ha grans aglomeracions. A mí m' agrada el bullici de la gent, l' escalfor de la pedra dels edificis, plens d'històries càlides, o escandaloses, però plenes de vida.

Respirar aire pur, m'ofega , més que em reviscola.

Caminar entre la gent m' agrada i sóc capaç de fer molts quilòmetres. Entre el verd del bosc solitari, no sé moure'm.

Ring! Torna a sonar.
Avui és el dia del gran canvi.
Avui faig maletes i marxo lluny. He fet un gran esforç mental i físic.
Estic preparada!
Els meus exercicis i jo, busquem el lloc ideal per fer que l'esport, sigui una prioritat.
De totes maneres em serviré d'ell , per no envellir massa aviat.
Si el meu esquelet m'ho permet, em faré l'esportista agosarat.

M' he comprat una cinta per caminar i l' he posat prop del llit. El més perillós de tot això és que només em serveixi per decorar l' habitació.
He penjat un quadre per mentalitzar-me
que diu: l’esport és salut, dormir també!