Trencar motlles.

Trencar motlles.

Ella començava a avorrir- se.
Havia buscat mil sortides, que la fessin escapolir-se i poder recomençar una nova vida, allà lluny, prop del mar.
Era complicat. Ella depenent total, de tots els qui l'envoltaven, era incapaç de moure' s per ella mateixa.
A la nit, sola entre llençols, somiava mil històries diferents i plenes de vitalitat , que al matí s' esvaïen al mateix ritme que el sol escalfava l'ambient.

Ni llibres d'auto ajuda, ni consultes esotèriques, convenient condimentades per visites esporàdiques al psicòleg, la motivaven.
Res li servia.
S'ho creia de moment i al cap de mitja hora tornava a esser fum.

Recopilem, va pensar, em cal un canvi radical.
Cal programar-se un nou estil de vida.

Fer-se un horari, seria un bon començament.
Arreglar l'ordinador, o comprar- lo nou, manipular- lo, també.
Perdre escrits, barallar- se amb les aplicacions...Ningú és perfecte.!

Un virtuós, és aquell que és únic, creatiu, que sap tocar els fils de la mediocritat i convertir- los en brillants.
Ella, es prepararia a consciència, agafaria la seva maleta plena d' emocions errònies i la perdria, en algun bar de carretera, tot fent un mos.
Així sortiria despullada, d'estereotips i es convertiria, en el motor de les seves il·lusions.

Ella i el món, dos virtuosos, que compassadament, crearien un nou espai, ple de colors.
Havia triat el blau, el del mar, el de la serenor.

Ara aconseguiria el què volgués.
Dolçament , sense escarafalls...sense pausa.
Triomfaria, segur!