Preguntes indiscretes

Un relat de: Galzeran (homefosc)

Un núvol de fum sura amb suavitat per l’aire de la cambra cercant la llibertat que acabarà amb ell. El cigarret dibuixa imaginaris personatges enllà dels dits d’un home jove que somriu feliç. S’ha buidat del tot, i se sent més ple que mai.
—On has après a fer això? —diu el noi, nu a pèl, estirat sobre d’uns llençols de setí vermells.
Ella somriu, li agafa el cigarret i en fa una calada per fer sortir un nou núvol, cercant el rastre del que ja no existeix.
—És un secret, però et diré una cosa que potser et donarà una pista, i que potser et farà repensar la pregunta – li diu ella, amb veu sensual i provocadora.
—Digues...
—T’estimo, ho saps?
—Sí, ho veig!
—Doncs, després del que et diré, tu sabràs si vols seguir amb la pregunta primera...
—Estic intrigat.
—Sóc molt sincera, i m’agrades tant que no et deixaré escapar fàcilment. Això podria ser un exemple. La segona part seria aquesta; no sempre és prudent voler saber la veritat, menys encara tota la veritat. És millor no fer, segons quines preguntes. Sols quan estiguis segur de voler saber la resposta, fes-les. Les altres coses ens les mostrarà el temps.
—Doncs... —fa una nova pipada el noi i es queda mirant el cos de la noia, una rossa preciosa que ha vingut per estudiar, diu, des d’un país de l’est; l’accent ho confirma. Mirant-se-la sap que ja té prou informació i pensa, mentre la mà lliure acaricia un maluc d’ella, que potser no cal recuperar ni el seu, de passat.
—Vols que un ahir probable espatlli un demà ple d’esperança? Què vols saber de mi? —insisteix amb to tendre i maliciós.
—Sols si... ara mateix... saps fer alguna cosa més?
Ella somriu i s’esmuny pit avall, resseguint el camí vellutat del cos del noi i cerca com mostrar-li noves experiències... d’un ofici molt vell.

Comentaris

  • Publicació de “Secrets”[Ofensiu]

    Benvolgut relataire:
    Des de ARC estem treballant per publicar un llibre recull amb els finalistes seleccionats al “Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO” (Secrets), i desitgem poder comptar amb el teu relat per la seva inclusió en aquest llibre.

    Agrairem que et posis en contacte amb l'Associació per rebre més informació per correu electrònic a associacio.relataires@gmail.com indicant el tema: “Publicació Secrets”.

    Cordialment,
    Junta de l'ARC

  • Lliurament premis "Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO"[Ofensiu]


    Benvolgut relataire:

    Com a participant en el “Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO” (Secrets), i pel fet d’haver estat seleccionat en un dels tancaments mensuals, voldríem recordar-te que el lliurament de premis tindrà lloc el proper dissabte 10 de setembre de 2011, a les 7 de la tarda, a la localitat d’Argentona (Saló de Pedra, carrer Gran 61).

    En breu penjarem aquesta informació a la nostra web.

    Esperem poder comptar amb la teva assistència en aquest acte i la teva participació en la convocatòria del present curs (temàtica que anunciarem el dia del lliurament de premis).

    Cordialment,

    ARC (Associació de Relataires en Català)

  • Quin narrador![Ofensiu]
    nuriagau | 08-05-2011 | Valoració: 10

    Un text que empra, fonamentalment, el diàleg. Però permet centri aquest comentari en el paper del narrador.

    Un relat que enganxa ja des del primer paràgraf. Diuen algun entesos que cal estudiar molt bé l’inici del relat per tal d’aconseguir que el lector prossegueixi amb la lectura. En aquest cas, les tres primeres línies d’aquesta història en són un exemple:
    ” Un núvol de fum sura amb suavitat per l’aire de la cambra cercant la llibertat que acabarà amb ell. El cigarret dibuixa imaginaris personatges enllà dels dits d’un home jove que somriu feliç. S’ha buidat del tot, i se sent més ple que mai.”

    El narrador del relat comparteix el secret amb el lector (d’una forma no explícita) al final del relat. Un desenllaç que sorprèn al lector i, probablement, al protagonista no sabem quan.

    Ens seguirem llegint,

    Núria

  • M'agrada més la teva habilitat com a narrador...[Ofensiu]
    llamp! | 24-02-2011 | Valoració: 10


    ... que la teva inventiva com a poeta. I ho dic amb tota sinceritat. Els teus relats narrats, siguin diàlegs o siguin de la naturalesa que siguin, són molt precisos i molt més compensats, o inclús diria que equilibrats, amotllats, sencers... que alguns poemes que t'he llegit.

    I ja saps que a mi no m'agrada escriure gaires relats, que tota la meva producció la baso en la poesia i en prosa poètica... exceptuant algún relat que no es destaca per res.

    Feliços 100!



    Centellejant!

  • Aquesta curiositat![Ofensiu]

    Per què ens obstinarem en saber, de vegades, massa coses dels demés.
    Ah! Una pregunta: El teu protagonista quan va fer la pregunta, ja en sabia la resposta?
    Ben narrat, Ferran, ben narrat!
    —Joan—

  • Molt ben escrit![Ofensiu]
    copernic | 13-01-2011

    Guardant el secret fins al final (com ha de ser) i amagant-lo amb habilitat, molt ben escrit amb la marca de la casa d'una factura impecable i precisa. Felicitats a tu també per la tria del mes. Una barretada per a tu, Ferran!

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Enhorabona!

    El programa Històries, de Ràdio Argentona, i l’Associació de Relataires en Català (ARC) han triat el teu relat com a microrelat seleccionat del mes de desembre de 2010.

    Gràcies per participar,

    ARC

  • La veritat i només la veritat[Ofensiu]
    franz appa | 09-01-2011

    El que a mi em sembla és que, igual que tots hem sabut la veritat, també la sap el noi protagonista.
    però el que compta és la veritat que cadascú es construeix, oi?
    Som animals polítics, va dir Aristòtil. Si traduïssim polític per fabuladors, potser l'encertaríem més.
    La literatura és la feliç mentida, o sigui, la veritat més veritable, quan se'ns fa creïble. De la mà d'autors com el darkman, per exemple.
    Salutacions!!!
    franz

  • Recordatori[Ofensiu]


    Benvolgut/ada relataire:

    Des de l’Associació de Relataires en Català (ARC) volem recordar-te que està en marxa el Concurs ARC de Narrativa Breu 2010 “Barcelona, t’estimo”.

    Et convidem a consultar les bases d’aquesta convocatòria actualitzada (les trobaràs a la pàgina d’inici d’RC) i a participar-hi de nou amb el teu relat (només cal que s’adeqüi a l’extensió prefixada i que pertanyis a l’Associació).

    Gràcies a l’avançada,

    ARC

  • El preu de la saviesa[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 04-01-2011 | Valoració: 10

    La veritat és que les preguntes són molt perilloses perquè ens podem trobar amb respostes que no ens agraden o que ens facen mal.
    Però sí, normalment l'amor junt al gaudi i el desig és la medicina a tot mal, i la dona sap fer moltes més coses que no només dir-li que l'estima i és fer l'amor, acte on s'ajunten tots tres sentiments i claus que t'he exposat abans.
    Però una altra cosa és el preu de la saviesa, saber-ho tot és morir de paranoia.
    Deia Lacan i Dalí que el coneixement és paranoic per globalitzar la realitat, aquesta era llur teoria.

    Una forta abraçada de Vicent.

  • Bon Any company[Ofensiu]
    Sergi G. Oset | 02-01-2011 | Valoració: 8

    Relat juganer i misteriós com l'ombre de la personalitat dels dos protagonistes. Quasi desconeguts que han aconseguit congeniar, ni que sigui per uns instants. Un to llanguit i decadent molt encertat.

  • Ei! M'ha agradat molt[Ofensiu]
    Frèdia | 29-12-2010

    Com d'una idea tan senzilla has aconseguit un relat tan sòlid. Efectivament, hi ha preguntes que és millor no fer, no sigui cas que les respostes siguin la nostra perdició. Potser no cal temptar la felicitat si per casualitat apareix, perquè és massa fràgil i qualsevol cosa la pot malmetre. Gaudim del moment sense més curiositat que la que propicia la situació. Un bon consell, home fosc, sobretot per posar en pràctica en aquest nou any que és a punt de néixer. Feliç 2111! Una abraçada.

  • crohnic | 26-12-2010

    Com diu la noia, no sempre és prudent voler saber la veritat... Un altre bon microrelat, darkman...

Valoració mitja: 9.5

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Galzeran (homefosc)

Galzeran (homefosc)

96 Relats

915 Comentaris

241683 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
A voltes escric per necessitat.

(Maria Barbal dixit)

La foto de la portada del llibre és un dibuix de la relataire allan lee, i podeu comprar el llibre digital aquí

El bloc de l'home fosc té més relats i poesies meves aneu-hi per aquí

De mica en mica aniré marxant, potser sols quedin alguns relats presentats i escollits en els concursos, i potser algunes poesies, però fins i tot aquestes acabaran per volar-

Gràcies pels vostres comentaris.


Fd'AG


JAUME DARGÓ, UN ALTRE JO

ESCRITS DE L'HOME FOSC

L'HOME FOSC AL FACEBOOK

AUTOR A GOODREADS

LA LLEIXA DE L'HOME FOSC





A voltes, madurar exigeix caure de l'arbre.

Fd'A