PORTA GIRATÒRIA

... T'han dit tantes coses que, per cert, subscrit fora de la de l'unicorn blanc que no es limita a dir que no ha entès res (!)
Sempre m'agrada llegir-te. El to dels teus escrits és ple de sensibilitat i essent, alguns, molt explícits un llenguatge molt acurat i un lèxic molt ric els fan llegir amb gaudi i respecte.
Bon Nadal, Nil.
(No sé si es el teu nom de veritat i si ho és, tinc un nét que se'n diu)
Amb total cordialitat

M’encanta com descrius tot amb tants detalls i aromes… fa que gairebé pugui olorar i tastar cada cosa! La manera com jugues amb els ingredients i els sentits crea una sensació tan càlida i dolça, que el poema et transporta directament dins aquest món de mel, fruits i espurnes d’estels. Realment és un text que envolta i fa somriure mentre el llegeixes. Que tinguis un bon Nadal i joiosa entrada d'any!, de tot cor!

Estimat, Nil. Fa molt que no entro a R.C per un problema, que vaig tenir a la vista, que no és greu, però de moment no em permet estar més de 15' davant d'una pantalla. Però en aquestes dates volia felicitar-vos les festes, i he publicat un poema nadalenc per poder-ho fer.
Et desitjo de tot cor, que passis un bon Nadal i que l'any nou sigui ben venturós per a tu.
Una forta abraçada.
Rosa.

La meva impressió general és que aquesta vegada has estat més atrevit i has anat més lluny del que sols anar. Tot i que el vocabulari és correcte, la visió que ens ofereixes és molt explícita en quan a la platja que era la "nineta dels teus ulls". Aquella en la que "àvid com un gavinot" et permetia " veure tants homes" (...) entrant i sortint dels lavabos (...) a través d'una porta giratòria". El títol del poema dona la pista exacta d'on van els ulls de l'autor per a admirar "aquells culs llaminers, com a bombons". Aquí utilitzes una adjectivació molt extensa: arrodonits, tonificats, ferms, atlètics, voluptuosos, irresistibles... Als lavabos de la porta giratòria, s'esdevenen diferents situacions i actes, no solament fisiològics en quan al servei que ofereixen, sinó també aquells que els usuaris desitgen en un ambient nudista on els costums són molt més relaxats.
Com sempre, utilitzes un vocabulari molt extens i acurat i empres un tema que no pot deixar indiferent el lector.

Després d’haver viscut 10 anys al Poblenou, recordo amb especial tendresa aquesta Platja. També hi havia anat força vegades. Als lavabos, no. La recordo un 8 de març de 2010, que va nevar i la va deixar ben emblanquinada. I la guingueta que hi havia a l’entrada, amb la bandera de l’arc de Sant Martí. A l’altra banda, la base naval on sempre tremolaven els màstils de les barques sobre la sorra. És un indret preciós! Una abraçada.
Aleix

Sembla la pel·lícula Arriba y abajo. El què passa a salt i el què passa a baix als urinaris. Les entrades i sortides (m'ha agradat lo de la porta giratòria, diuen sense dir. No només si va a urinar...no és diu, però es sobreentén. .

Els de dalt passegen, gent de tot tipus i colors i també miren.
La sensualitat està a l'aire.

No entro gaire, però si veig un text teu sempre el llegeixo.

Impressionant!
Ho descrius d'una manera molt acurada i amb paraules matriculés que realcen l'eròtica, sense parar.
Un biografia que denota que les imatges en tot el poema.
M'ha agradat com ho has descrit.
Enhorabona.
Cordialment.

Llegint-te, em crida l'atenció el contrast entre dos mons, que es donen la ma, però tan diferents a la vegada. El que passa als banys, un mon de lascívia, de desenfreno, de llibertat fins i tot. I el que passa per damunt dels banys, el passeig on hi ha un altre mon, el de la contenció, el "seriós", el del dia a dia. Atreu el de sota, però també fa por passar de certs límits. Amb observar n'hi ha prou, com fas tu, encara que deixar-se portar seria la repera...
Gràcies per les paraules (gavinot, esprimatxat, esquitllentes...) i per compartir els teus records.

El primer que m'ha agradat és que facis servir versos curts, amb un ritme suau i sensual, molt escaient per al tema que descrius.

El segon, el llenguatge, molt acurat, com és costum en els teus relats. L'expressió " On tinguis la cassola/ no hi posis la titola", només l'havia sentit en castellà, però veig que en català queda molt bé. L'adopto.
Bones imatges: àvid com un gavinot, la porta giratòria, Joan Calcetes, semblava feta per a mossegar, fent volar l'estel, clavada com un punyal, la busca ales sis, les dotze ben tocades.

El que més impressiona, per això, és l'aire de sensualitat que impregna la poesia, un lirisme eròtic sense vulgaritat. L'ús d'eufemismes funciona molt bé i s'agraeix. Es descriuen situacions d'alta intensitat d'una manera molt natural.

També destaca l'aparició de personatges que trenquen la dinàmica sexual: la dona amb hijab i el marit amb gel·laba, segurament sorpresos i no gaire agradablement, el graciós dels selfies i el noi esprimatxat.

Una poesia molt bonica, barreja de sensualitat, desig, emoció i tensió cultural.

de curiositat, lascives, insinuadores, provocatives, innocents... però mirades al cap i a la fi. Sovint, hi ha més gaudi en els preliminars que no en l'acte en si, i el relat n'és un excel·lent exercici. Hi ha un suspens durant la lectura, hi haurà finalment una entesa? Millor, molt millor, deixar-ho així, a l'aire, sense concretar, deixant que la imaginació faci la resta. Enhorabona, Nil!

He llegit de punta a punta el teu relati, Nil de Castell-Ruf, però no l'he entès.

No el puc puntuar, perquè mai punto per sota de 8 sobre 10, i no vull mentir.

Pel que crec haver entès, és d'una noia o dona que va mirant, en els urinaris, la gent com surt i entra, alguns són extrangers o gent casada, i van recorrent...

Bé, espero que pel següent relat en facis un de superiior qualitat... almenys ets insistent, ara mateix veig que has fet 88 relats...

T'animo a seguir endavant i a fer coses amb més gràcia, i ho vull dir amb respecte.

Salut, ens veurem per aquí, bon senyor, o almenys això espero!!!

Als urinaris aquells amb una llarga estesa de llocs, que hi havia hagut, hi devien passar coses també. Quelcom, inconcret, quedava en suspens en la memòria.