PITTOSPORUM - 4r acte ( A l'últim he previst un 5è acte més).

Bona vesprada, Nil: Gràcies per la teua opinió sobre l'últim relat meu. M'ho has definit molt bé. M'has fet pensar en la situació que m'has preguntat.
No m'he proposat mai ser sacerdot. Ha estat un relat que a poc a poc composts amb paciència.
Gràcies.
Cordialment.

Bona vesprada, Nil: Gràcies per la teua amabilitat de llegir-me el poema de "Aprendré" i la teua opinió. Que passes una bona vesprada.
Cordialment.

Disculpa Nil, volia dir, emocionalment, no mentalment, i afecte, no afecta.

Hola Nil, se que estàs passant una mala època a causa de la feina, segons em vas dir fa un temps, i que de rebot t'està afectant física i mentalment, i sincerament em sap molt greu. No pretenc donar-te cap consell, simplement donar-te ànims perquè se que amb la teva sensibilitat, alegria i saviesa, trobaràs la manera d'encaixar i superar aquest contratemps.
Una forta abraçada amb tot el meu afecta.
Rosa.

Bon dia Nil,

t'agraeixo de tot cor les teves paraules en el relat de 'Duc els meus morts ben vius'. Certament, com bé dius, "els morts són vius mentre existeixen en el nostre pensament". És bonic recordar-los i dur-los amb nosaltres en el pensament. Ells formen part de la nostra essència.

Espero que segueixis escrivint i ens anem llegint. Jo ahir en vaig compartir un dedicat a totes les persones que estimem la música, en motiu de Santa Cecília (patrona dels músics).

Bon diumenge!

La visió dels calçotets estesos, l’olor de detergent i netedat, el Seu tacte… Una sèrie de sentits que dibuixen magníficament aquest quart acte. Esperem el cinquè. I mentrestant, a deixar volar els sentits! Una abraçada.

Aleix

Metre anava llegint es nota que les accions que descrius, cada vegada són més suaus i amb sensualitat. Encara sort que no vas enrotllar-te amb en Juan de Dios,
Molt meticulosament ben redactat tota la seva acció fins al final, donant-li un morbo fi i exacte. Has estat meticulós fins a l'última paraula, que m'ha impressionat com li dones l'últim toc eròtic. La planta que descrius està perfecta i la comparació també.
Enhorabona, Nil.
(Gràcies per comentar-me l'últim relat. Que m'ha agradat com ho descrius).

Cordialment.

Ja de bon principi, comences a fantasejar en veure els calçotets blau cel amb ossets, que portaven un llacets al pit. Això et va provocar un "esclat de plaer" perquè suposaves, o volies suposar, que aquella peça íntima era del teu admirat Lulo. I la imaginació es va posar en marxa. En la teva ment, us vèieu tots dos abraçats i gaudint del sexe "mentre la mel de la bresca ens brollaba a borbollons", com dius tu. Un eufemisme que utilitzes per no ser groller en l'explicació i que no deixa de tenir connotacions poètiques, que és el que tu pretens.
La història continua amb uns fets que deixen molts interrogants sobre les intencions d'en Juan de Dios i la posterior reflexió de per què no et vas deixar anar a la voluptositat del moment.
Bé, suposo que en treurem l'entrallat en el proper capítol.
Com et dic sempre, utilitzes un llenguatge molt escollit, molt adient al tema i el recurs del suspens per a tenir els lectors enganxats als teus escrits.

Una situació ben intrigant, excitant i morbosa, aquesta escena que descrius al bany. I m'imagino a vosaltres dos, ell fosc per dins i per fora, mirada de foc; i tu, llum per dins i per fora, mirada de foc també. Llàstima que no passés res, hagués estat explosiu. Però ja se sap que el cap ens treballa molt més sempre, el cervell corre més que la realitat.

El 5è. Ho tornaré a llegir tot seguit i ja comentaré
Amb total cordialitat

El jardí és d'en Juan de Dios, tu et pixes al seu jardí, la cuina és la d'en Juan de Dios, per tant el ganivet també, i tu beus aigua a la cuina mentre contemples el ganivet. Amb tot això, on és en Juan de Dios? Si feia un moment que t'estava mirant mentre et pixaves al seu jardí, què ha passat mentrestant? No serà darrera teu a la cuina, a tocar del ganivet? Mira de no tenir-nos gaires dies sense saber com acaba la història, que tots els finals que em passen pel cap vénen amarats de sang.... Un relat que confirma que el sexe no és el que hi ha entre les cames sinó el que hi ha entre les orelles. Enhorabona!

no té destorb, però en aquesta història el destorb està servit. Dubtes i preguntes sense resposta, sensualitat a dojo. El Bienechito en tenia alguna de pensada? Amb el seu historial, no m'estranyaria gens, si més no els calçotets eren nets, un detall a tenir en compte. Jo que pensava que avui tindríem un punt final, haig d'esperar un altre capítol per saber com acaba, però això també té els seus avantatges, podrem gaudir d'una aventura més, d'aquesta curiosa història, que segur que serà tant o més engrescadora que les anteriors.

Una abraçada Nil.

Rosa.

Un relat d'un erotisme tirant a onanista, tot passa al teu cap; hi ha més desitjos, esperances i frustració que altra cosa. Això dels calçotets està molt bé, l'explicació final encara millor.
La dita sobre la filla d'un gitano no l'havia sentida dir mai, però no m'estranya gens, no sé per què.
El narrador oscil·la entre el desig per en Lulo i per son oncle, però va de frustració en frustració, a vejam si s'acaba bé la cosa, home.