Cercador
Pobre com una rata; ric com un dentista. [temps real de lectura: 2 minuts]
Un relat de: Joan Colom- Compartir:
Els dentistes tenien mala premsa. Era el que pensava mentre feia com si fullegés una revista en la sala d’espera. Recordava aquella historieta curta on la primera vinyeta mostra la sala d’espera d’un dentista, plena de gent asseguda, amb la infermera que treu el cap per la porta de la consulta i demana que passi el primer pacient; en la segona, la mateixa sala amb la resta de pacients, sobresaltats quan senten un xiscle procedent de la consulta, i en la tercera la infermera que torna a obrir la porta, per demanar que passi el següent, i es troba la sala buida. I també recordava aquella brutal escena de la pel·lícula "Marathon Man" on un impassible Laurence Olivier tortura Dustin Hoffman amb instrumental odontològic; només de recordar-la li venien esgarrifances. I ara es preguntava com li aniria a ell, entre l’humor i el terror.
No. No havia sentit cap esgarip, però recordava de l’última visita que el pacient que el precedia havia sortit de la consulta amb tremolor de cames i lividesa cadavèrica, i en lloc d’anar-se’n va tornar a la sala d’espera per refer-se i descansar uns minuts. Dissortadament es va quedar amb les ganes de preguntar-li com li havia anat, perquè de seguida el van fer passar. A ell li havia anat divinament, amb una extracció neta d’aquell queixal corcat: només havia notat les picadetes de l’anestèsic, i a sobre l’import li cobria la mútua. Com que la radiografia havia mostrat que el gruix d’os alveolar era suficient, havia decidit que li col·loquessin un implant, i precisament aquell dia l’havien citat per collar-li el cargol de titani.
Tot va anar com una seda, més ràpid del que es pensava, i ja li van donar cita per fixar-li la corona. Com que allò la mútua no li ho cobria, va proposar deixar-ho ja tot pagat, per simplicitat contable, mentre es treia la targeta de crèdit. Van dir-li que no hi havia problema i li van extendre un paperet amb l’import anotat...
Amb tremolor de cames i lividesa cadavèrica, en lloc d’anar-se’n va tornar a la sala d’espera per refer-se.
Aquest relat ha estat presentat, fora de concurs, al RepteClàssic DCCLIII (tema: A CAL DENTISTA) i consta de 350 paraules, segons el comptador de Microsoft Word.
No. No havia sentit cap esgarip, però recordava de l’última visita que el pacient que el precedia havia sortit de la consulta amb tremolor de cames i lividesa cadavèrica, i en lloc d’anar-se’n va tornar a la sala d’espera per refer-se i descansar uns minuts. Dissortadament es va quedar amb les ganes de preguntar-li com li havia anat, perquè de seguida el van fer passar. A ell li havia anat divinament, amb una extracció neta d’aquell queixal corcat: només havia notat les picadetes de l’anestèsic, i a sobre l’import li cobria la mútua. Com que la radiografia havia mostrat que el gruix d’os alveolar era suficient, havia decidit que li col·loquessin un implant, i precisament aquell dia l’havien citat per collar-li el cargol de titani.
Tot va anar com una seda, més ràpid del que es pensava, i ja li van donar cita per fixar-li la corona. Com que allò la mútua no li ho cobria, va proposar deixar-ho ja tot pagat, per simplicitat contable, mentre es treia la targeta de crèdit. Van dir-li que no hi havia problema i li van extendre un paperet amb l’import anotat...
Amb tremolor de cames i lividesa cadavèrica, en lloc d’anar-se’n va tornar a la sala d’espera per refer-se.
Aquest relat ha estat presentat, fora de concurs, al RepteClàssic DCCLIII (tema: A CAL DENTISTA) i consta de 350 paraules, segons el comptador de Microsoft Word.
Comentaris
-
Real.[Ofensiu]SrGarcia | 11-07-2023
T'havia escrit un comentari, però no el veig. El torno a escriure.
El relat és molt real, quasi naturalista. Els dentistes o ens fan mal a la boca o a la butxaca o, molt sovint, a tots dos llocs. Tothom hi va amb molta prevenció, ja que boca i butxaca són dues parts molt sensibles.
També et deia que havia escrit un relat sobre dentistes medievals i l'he pujat al fòrum, però no m'agraden els concursos; poso el relat, però no vull entrar al concurs.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Vint nanoocurrències sobre PRIMERENC/NOVELL [temps real de lectura: 3 minuts]
- Pi i la quadratura del cercle. [temps real de lectura = 4 minuts]
- Hem begut oli.
- Llegir i escriure.
- Divagacions macabres. [temps real de lectura: 1 minut]
- Mentider! [temps real de lectura: 2 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre ESGLAONS I GRAONS [temps real de lectura: 3 minuts]
- Fibonacci, punt final. [temps real de lectura: 42 minuts]
- Fibonacci, punt i seguit. [temps real de lectura: 26 minuts]
- Crim i càstig.
- Santa innocència. [temps real de lectura: 2 minuts]
- Un lletraferit malastruc. [temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre LLEPAR [temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre SEXE [temps real de lectura: 3 minuts]
- DEP, germana.