Cercador

Llista categories

Plou

Un relat de: Dopamina

Cau la primera gota sobre la ciutat.
Camino amb el cap baix,
i no és per culpa de pluja.
Miro al terra per por de mirar el futur

Com el foc que s'apaga,
el desencís m'envaeix
i penso en parar de lluitar;
en ofegar-me en el pas del temps.

Escolto la pluja,
i el soroll de cada gota al caure
esdevé una raó per abandonar.
L'esperit del guerrer es mor;
i amb ell, totes les promeses
que un dia vaig fer.

Sóc potser un mentider
per enganyar el meu cor?
O simplement sóc un borratxo,
que ebri d'amor;
va balbucejar paraules utòpiques,
conjugades en futur.

Perdona'm si desisteixo,
però no se tornar com a encendre
la llum que m'il·luminava de nit.
Perdona'm si al despertar
m'he adonat que els meus somnis
continuaven dormint al llit.

Comentaris

Afegir comentari

Bona poesia...[Ofensiu]
Carme Cabús | 16-06-2005
...sobre el deseiximent, el desasistiment, la desesperança.
La comparació amn la pluja, un element de la natura, ens dóna el contrast entre la vida íntima i l'aliena, la que corre externa i ignorant de la nostra realitat íntima, la qual pren dimensió.
Aconseguit, tendre, comunicatiu, a frec de pell.
[Ofensiu]
Guspira | 15-06-2005
Que maco!! Un dia de pluja... fosc... ebri d'amor... em venen moltes imatges al cap al llegir aquest poema! Ho descrius a la meravella! Enhorabona!
GuSPIRA
i la pluja...[Ofensiu]
Capdelin | 15-06-2005 | Valoració: 10
abrillanta els carrers on es veuen reflexades les pors, els desitjos, els temors, els somnis, el futur difuminat en bassals sospitosos... i les gotes van teixint una melodia melangiosa de perdó... perquè quan s'estima es fan errors... som cecs i són normals les topades contra fanals seductors...

"M'he adonat que els meus somnis
continuaven dormint al llit"... fantàstic!!!

ànims i a seguir escribint... encara que no plogui...

una abraçada!

l´Autor

Dopamina

23 Relats

23 Comentaris

26424 Lectures

Valoració de l'autor: 9.42

Afegir a preferits

Biografia:

Maleïda sigui la nit
en que et vaig coneixer;
a tu, la pitjor de les drogues
que mai he tastat.

Dopamina que emmetzines
els meus somnis,
que negues els meus ulls
i cremes la meva sang.

Substancia letal,
de dependència crònica,
que destrueixes el cos
i t'apoderes de la memòria.

Si, sóc un drogoaddicte
enganxat a l'amor;
un pobre imbècil
que maltracta el seu cor.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >