Jazz

Un relat de: Dopamina

Brillen al mirall dos ulls grisos
cercant un reflex que mai han tingut,
mirant a totes bandes, indecisos,
aquell preciós tresor que han perdut.

Busquen dins els temps de les llums,
més enllà de les fredes paraules dites
veient impotents com lentament t'esmunys
entre les esquerdes de les nostres vides.

Avui hem vist que no som un fragment etern
d'aquell llibre inacabat que anomenen vida,
només fulles dansaires als peus de la gent
ballant una cançó que no ha estat escrita.

Ballem i ballarem aquest ritme improvisat
un jazz passional però sense instruments,
alegre, trist, melancòlic i complicat,
infinit com tot allò que ens fa diferents.

Comentaris

  • Ritme de jazz[Ofensiu]
    Lechatnoir.. | 27-07-2009 | Valoració: 10

    Pura cadència melòdica narrant les temences i desentesos de l'amor...

    I no ets cap pobre imbècil que maltracta el cor...

    Nat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Dopamina

Dopamina

23 Relats

23 Comentaris

25284 Lectures

Valoració de l'autor: 9.42

Biografia:
Maleïda sigui la nit
en que et vaig coneixer;
a tu, la pitjor de les drogues
que mai he tastat.

Dopamina que emmetzines
els meus somnis,
que negues els meus ulls
i cremes la meva sang.

Substancia letal,
de dependència crònica,
que destrueixes el cos
i t'apoderes de la memòria.

Si, sóc un drogoaddicte
enganxat a l'amor;
un pobre imbècil
que maltracta el seu cor.