Cercador
Les espines del roser
Un relat de: Dopaminaquè tindrà la rosa, que a tothom enamora?
flor de tija verda amb copa de roig passió
suaus pètals amb frescor de cos de noia
i terribles espines impregnades de dolor
neci qui jutgi un roser per les seves púes
mala sort la de qui robant una rosa es punxa
que trist veure del arbust només les fulles
despreciant l'obra del jardiner i la natura
però mireu com els amants no es preocupen
pel temps i l'aigua que ha volgut la flor
ni pensen que es marcirà en poques hores
doncs ara és preciosa i eterna com un petó
l´Autor
23 Relats
23 Comentaris
26442 Lectures
Valoració de l'autor: 9.42
Biografia:
Maleïda sigui la niten que et vaig coneixer;
a tu, la pitjor de les drogues
que mai he tastat.
Dopamina que emmetzines
els meus somnis,
que negues els meus ulls
i cremes la meva sang.
Substancia letal,
de dependència crònica,
que destrueixes el cos
i t'apoderes de la memòria.
Si, sóc un drogoaddicte
enganxat a l'amor;
un pobre imbècil
que maltracta el seu cor.
Últims relats de l'autor
- Libertas perfundet omnia luce
- Dimonis en la foscor
- Història èpico-heròica d'un dimarts al matí
- Les espines del roser
- L'idioma dels nadons
- Jazz
- L'amant de l'horitzó
- Vells records escrits en l'idioma dels somnis
- Una rosa
- La millor amant
- Recorda'm
- Poema de Costa (III) - El Trencaones
- Poema de Costa (II) - Llàgrimes de poeta
- Poema de Costa (I) - El Mar de Mitja Nit
- Somnis de carbó