La millor amant

Amor meu, hem de parlar. Les coses ja no són com abans. És una realitat, no ens en podem amagar. Però no vull que en facis un drama, eh? El que hagi de passar passarà igualment.

Ja ho sé que hem compartit moltes nits... Me'n recordo bé de com em posaves els pèls de punta al tocar-me i de com em rebies cada cop que em ficava al llit, tots dos nus; la meva pell refregant-se contra tu mentre lliscaves com una brisa per tot el meu cos. També recordo aquells estius interminables en què estava allunyat de tu, de com et trobava a faltar... Però no ho neguem, la nostra sempre ha estat una relació que començava i acabava al llit. Però que me'n dius de les vegades en què tu i jo... ja m'entens... D'acord que en això sempre has estat millor tu que jo, no t'ho negaré pas. Cada nit, cada nit des de què ens coneixem, quan entrava a l'habitació tu ja estaves allà, esperant-me espaterrada. I jo que havia de fer? Doncs clar despullar-me i... -sento ser groller- penetrar-te. Ei, no et pensis que no m'agradava! Sé que sona infantil, però... és que estaves tan calenteta per dins! Ni una sola nit em vas rebutjar. Escolta, i que consti que t'ho agraeixo, però és que últimament ja no és el mateix...

El temps passa i no t'ofenguis, però... t'has fet vella. Quan t'abraço... no sé com dir-t'ho... ja no és el mateix... T'has tornat més freda. I tots aquests pèls que t'han sortit??? Però si fins i tot hi tens boletes de ronya enganxades!!!

Ho sento, però ja ho he decidit. Demà mateix em compro una manta nova!