L'amant de l'horitzó

Compta els grans de sorra,
vell mariner;
i compta tots els estels després,
que les arrugues del teu front
ja en són un centenar més.

Plora. Plora i resta mut,
oblida la teva amada;
llença una llàgrima
per cada cop que l'has perdut.

Observa. Observa dia rere dia
fondre's els vaixells en la llunyania.
I crida! Crida més enllà de la nit,
sabent que ningú escoltarà el teu crit.

Que moriràs amb el Sol pel ponent
i renaixeràs cada dia del llevant,
sempre contemplant l'infinit
sempre tan petit,
sempre tan impotent.

Però sempre somiant.

Somiant que sota un eclipsi de pit,
trobaràs en eterna comunió reunits
home i mar,
mar i cel,
cel i amor.