Cercador


Llista categories

Somnis de carbó

Un relat de: Dopamina

Avui els meus somnis són negres,
tristos, tenyits de foscor;
el fum tapa la llum de l'esperança,
que crema enmig de sutge i carbó.

Els meus records
tan sols son cendres,
brases de vida,
cremant a contracor.

Avui els meus somnis són negres,
tristos, tenyits de foscor;
no m'envolten els teus braços,
no puc sentir la teva olor.

Als meus ulls regna la sequera,
ja no puc plorar ni de dolor.
I m'és igual; doncs no hi ha llàgrimes
que apaguin les flames del temps.

Avui els meus somnis són negres,
tristos, tenyits de foscor;
emmetzinats del teu nom,
agonitzant per un petó.

Les cremades no m'espanten;
ni els fulgors m'enceguen la visió.
No tinc por de morir incinerat;
tinc por de no fer-ho al teu costat.

Avui els meus somnis són negres,
tristos, tenyits de foscor.

Comentaris

Afegir comentari
  • Que un dia no gaire llunyà[Ofensiu]
    iong txon | 28-08-2005 | Valoració: 9

    pugui canviar el color dels seus somnis, de la seva biografia i dels seus relats. Suposo que no sera facil oblidar-la. Ho dic per vosté, els poemes estan força bé pel meu gust. Anims.
    Quim

l´Autor

Foto de perfil de Dopamina

Dopamina

23 Relats

23 Comentaris

26426 Lectures

Valoració de l'autor: 9.42

Afegir a preferits
Biografia:
Maleïda sigui la nit
en que et vaig coneixer;
a tu, la pitjor de les drogues
que mai he tastat.

Dopamina que emmetzines
els meus somnis,
que negues els meus ulls
i cremes la meva sang.

Substancia letal,
de dependència crònica,
que destrueixes el cos
i t'apoderes de la memòria.

Si, sóc un drogoaddicte
enganxat a l'amor;
un pobre imbècil
que maltracta el seu cor.
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >