Cercador
Somnis de carbó
Un relat de: DopaminaAvui els meus somnis són negres,
tristos, tenyits de foscor;
el fum tapa la llum de l'esperança,
que crema enmig de sutge i carbó.
Els meus records
tan sols son cendres,
brases de vida,
cremant a contracor.
Avui els meus somnis són negres,
tristos, tenyits de foscor;
no m'envolten els teus braços,
no puc sentir la teva olor.
Als meus ulls regna la sequera,
ja no puc plorar ni de dolor.
I m'és igual; doncs no hi ha llàgrimes
que apaguin les flames del temps.
Avui els meus somnis són negres,
tristos, tenyits de foscor;
emmetzinats del teu nom,
agonitzant per un petó.
Les cremades no m'espanten;
ni els fulgors m'enceguen la visió.
No tinc por de morir incinerat;
tinc por de no fer-ho al teu costat.
Avui els meus somnis són negres,
tristos, tenyits de foscor.
l´Autor
23 Relats
23 Comentaris
26733 Lectures
Valoració de l'autor: 9.42
Biografia:
Maleïda sigui la niten que et vaig coneixer;
a tu, la pitjor de les drogues
que mai he tastat.
Dopamina que emmetzines
els meus somnis,
que negues els meus ulls
i cremes la meva sang.
Substancia letal,
de dependència crònica,
que destrueixes el cos
i t'apoderes de la memòria.
Si, sóc un drogoaddicte
enganxat a l'amor;
un pobre imbècil
que maltracta el seu cor.
Últims relats de l'autor
- Libertas perfundet omnia luce
- Dimonis en la foscor
- Història èpico-heròica d'un dimarts al matí
- Les espines del roser
- L'idioma dels nadons
- Jazz
- L'amant de l'horitzó
- Vells records escrits en l'idioma dels somnis
- Una rosa
- La millor amant
- Recorda'm
- Poema de Costa (III) - El Trencaones
- Poema de Costa (II) - Llàgrimes de poeta
- Poema de Costa (I) - El Mar de Mitja Nit
- Somnis de carbó