Cercador
Una rosa
Un relat de: DopaminaParaules buides de significat
mortes sobre les cendres d'un paper,
fidel promesa d'amant estimat
per petons que es cobren al carrer.
No vull aquests versos de falsedat
ni que nostre amor sigui un potser,
sinò petit fragment d'eternitat
amb flors i punxes com formós roser.
Això t'ofereixo, una rosa,
encisador poema natural
més bell que tota rima o prosa;
per demostrar una passió real
envers noia tan sutil i gelosa
que no existeix millor regal.
l´Autor
23 Relats
23 Comentaris
26733 Lectures
Valoració de l'autor: 9.42
Biografia:
Maleïda sigui la niten que et vaig coneixer;
a tu, la pitjor de les drogues
que mai he tastat.
Dopamina que emmetzines
els meus somnis,
que negues els meus ulls
i cremes la meva sang.
Substancia letal,
de dependència crònica,
que destrueixes el cos
i t'apoderes de la memòria.
Si, sóc un drogoaddicte
enganxat a l'amor;
un pobre imbècil
que maltracta el seu cor.
Últims relats de l'autor
- Libertas perfundet omnia luce
- Dimonis en la foscor
- Història èpico-heròica d'un dimarts al matí
- Les espines del roser
- L'idioma dels nadons
- Jazz
- L'amant de l'horitzó
- Vells records escrits en l'idioma dels somnis
- Una rosa
- La millor amant
- Recorda'm
- Poema de Costa (III) - El Trencaones
- Poema de Costa (II) - Llàgrimes de poeta
- Poema de Costa (I) - El Mar de Mitja Nit
- Somnis de carbó