Una rosa

Un relat de: Dopamina

Paraules buides de significat
mortes sobre les cendres d'un paper,
fidel promesa d'amant estimat
per petons que es cobren al carrer.

No vull aquests versos de falsedat
ni que nostre amor sigui un potser,
sinò petit fragment d'eternitat
amb flors i punxes com formós roser.

Això t'ofereixo, una rosa,
encisador poema natural
més bell que tota rima o prosa;

per demostrar una passió real
envers noia tan sutil i gelosa
que no existeix millor regal.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Dopamina

Dopamina

23 Relats

23 Comentaris

26366 Lectures

Valoració de l'autor: 9.42

Biografia:
Maleïda sigui la nit
en que et vaig coneixer;
a tu, la pitjor de les drogues
que mai he tastat.

Dopamina que emmetzines
els meus somnis,
que negues els meus ulls
i cremes la meva sang.

Substancia letal,
de dependència crònica,
que destrueixes el cos
i t'apoderes de la memòria.

Si, sóc un drogoaddicte
enganxat a l'amor;
un pobre imbècil
que maltracta el seu cor.