Recorda'm

Un relat de: Dopamina

Recorda'm com era abans de ser un pròfug del passat,
un lladre condemnat per intentar-te enamorar.

Recorda quan les meves llàgrimes fugien de la soledat,
ulls dèbils que tu ensenyares a plorar.

Recorda la meva veu quan recitava el teu nom d'amagat,
versos prohibits que mai vares escoltar.

Recorda'm com un poeta boig d'amor o un imbècil encegat,
que somiava que algun dia et podria abraçar.

Recorda'm, perquè jo un dia et vaig estimar de veritat.
Recorda'm, perquè jo t'intentaré oblidar.

Comentaris

  • ...de vegades[Ofensiu]
    NitsdAbril | 28-03-2006

    ens pensem que les persones que hem estimat ja no ens recorden i nosaltres no deixem de pensar en elles... que en són d'extranys els sentiments. Bonic escrit!

    Nitsd@bril.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Dopamina

Dopamina

23 Relats

23 Comentaris

25524 Lectures

Valoració de l'autor: 9.42

Biografia:
Maleïda sigui la nit
en que et vaig coneixer;
a tu, la pitjor de les drogues
que mai he tastat.

Dopamina que emmetzines
els meus somnis,
que negues els meus ulls
i cremes la meva sang.

Substancia letal,
de dependència crònica,
que destrueixes el cos
i t'apoderes de la memòria.

Si, sóc un drogoaddicte
enganxat a l'amor;
un pobre imbècil
que maltracta el seu cor.