Poema de Costa (II) - Llàgrimes de poeta

Un relat de: Dopamina

Llàgrimes de poeta, sagnant d'uns ulls plens de tristor i buits de mirada.

Refugia't en les ombres de la nit, jove amant de cor esquinçat; amaga el teu dolor sota un cel de quitrà i demana a la lluna que segui els records que t'encadenen amb la seva falç brillant. Desfés-te enmig de la densa boira de l'oblit i suplica al vent que et retorni a la terra de la llibertat, allà on hi vas trobar somnis usats de segona mà, utopies a granel per ànimes solitàries, amors de bordell, cors d'usar i tirar que t'enverinaren l'anima de passió i desaparegueren a l'alba. Implora retornar entre paraules mentideres i llavis amb gust de falsedat.

Però ja no pots tornar.

Ara gemegues per un miratge d'amor; sospires per la seva mirada. Desitges que aquelles mans suaus t'esgarrapin les parets del cor amb les seves fines ungles i hi penetrin dins. T'enyores de les paraules que un dia vàreu escriure junts; de com es fonien amb la nit mentre les cridaves al cel. Llença ara les teves súpliques a les estrelles i acompanya-les en el seu solitari camí fins l'alba a través del mar; a través dels records, a través dels somnis, a través les ones que arrossegaran el teu cos a la deriva fins la platja; allà on tantes tardes havies plorat pel seu nom.

Però ja no pots plorar.

Aquest és l'infern pel teu pecat, el càstig d'estar enamorat; l'eterna condemna de mirar el cel i no veure-hi cap altra estrella que la que t'ha fet perdre el nord. Dins els teus ulls tremolosos ara només hi viu el reflex d'un estel fugaç, que ferit d'amor, ha decidit suïcidar-se saltant del cel; però fred i fràgil com un floc de neu, en tocar el terra s'ha fos en forma de llàgrima.

Una llàgrima de poeta.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Dopamina

Dopamina

23 Relats

23 Comentaris

25524 Lectures

Valoració de l'autor: 9.42

Biografia:
Maleïda sigui la nit
en que et vaig coneixer;
a tu, la pitjor de les drogues
que mai he tastat.

Dopamina que emmetzines
els meus somnis,
que negues els meus ulls
i cremes la meva sang.

Substancia letal,
de dependència crònica,
que destrueixes el cos
i t'apoderes de la memòria.

Si, sóc un drogoaddicte
enganxat a l'amor;
un pobre imbècil
que maltracta el seu cor.