Vells records escrits en l'idioma dels somnis

Un relat de: Dopamina

Vells records escrits en l'idioma dels somnis
tenyeixen aquests ulls ara ja cansats d'esperar
transmutant com un fi cristall de roca les ombres
del teu record.

Fredes arrugues sobre un llençol jeuen extenuades
cobrint el buit només ple d'infinites absències
mentre dibuixen amb el seu contorn les fines ones
del teu cos.

El rastre de cafè resseguint un cercle perfecte
delata immutable l'amargura d'aquella última tassa
evocant a uns llavis secs el dolç i terrible sabor
dels teus petons.

Floten subtils dins l'aire brisalls de fum i suor
omplint enormes espais solitaris que deixes enrere
impregnats indeleblement de l'essència enrarida
de la teva pell.

Però el pitjor són els llargs silencis eixordadors
creats per les polisèmies mudes que es repeteixen
incansables robant i reinterpretant fragments trencats
de la teva veu.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Dopamina

Dopamina

23 Relats

23 Comentaris

26419 Lectures

Valoració de l'autor: 9.42

Biografia:
Maleïda sigui la nit
en que et vaig coneixer;
a tu, la pitjor de les drogues
que mai he tastat.

Dopamina que emmetzines
els meus somnis,
que negues els meus ulls
i cremes la meva sang.

Substancia letal,
de dependència crònica,
que destrueixes el cos
i t'apoderes de la memòria.

Si, sóc un drogoaddicte
enganxat a l'amor;
un pobre imbècil
que maltracta el seu cor.