Poema de Costa (I) - El Mar de Mitja Nit

Un relat de: Dopamina

Pelegrins de rutes fosques
guiats per la llum de l'alcohol;
dos fills bastards de la lluna
exiliats del reialme del sol.

Traficants d'amors sintètics
importats des de països llunyans,
llengües unides de matinada,;
amants damunt la sorra mullada.

Que observin amb enveja les estrelles
els dos cossos resplendents de suor
refugiats en un racó de costa
emparats sota el credo de la passió

I si dos cors a la deriva
troben consol en aquesta unió,
maleïda sia la llum de dia
quan assalti la platja a traïció,
fent fugir als pirates de somnis
amb l'impagable botí de l'oblit.

L'únic tresor que podran robar-li
al Mar de Mitja Nit.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Dopamina

Dopamina

23 Relats

23 Comentaris

25534 Lectures

Valoració de l'autor: 9.42

Biografia:
Maleïda sigui la nit
en que et vaig coneixer;
a tu, la pitjor de les drogues
que mai he tastat.

Dopamina que emmetzines
els meus somnis,
que negues els meus ulls
i cremes la meva sang.

Substancia letal,
de dependència crònica,
que destrueixes el cos
i t'apoderes de la memòria.

Si, sóc un drogoaddicte
enganxat a l'amor;
un pobre imbècil
que maltracta el seu cor.