Poema de Costa (I) - El Mar de Mitja Nit

Pelegrins de rutes fosques
guiats per la llum de l'alcohol;
dos fills bastards de la lluna
exiliats del reialme del sol.

Traficants d'amors sintètics
importats des de països llunyans,
llengües unides de matinada,;
amants damunt la sorra mullada.

Que observin amb enveja les estrelles
els dos cossos resplendents de suor
refugiats en un racó de costa
emparats sota el credo de la passió

I si dos cors a la deriva
troben consol en aquesta unió,
maleïda sia la llum de dia
quan assalti la platja a traïció,
fent fugir als pirates de somnis
amb l'impagable botí de l'oblit.

L'únic tresor que podran robar-li
al Mar de Mitja Nit.