Pisos moderns.

Un relat de: Cinta

Estic contenta i orgullosa del que, des de fa tres mesos és el nostre castell i el nostre refugi. Potser seria millor si fes més de quaranta metres quadrats, però no hi ha res perfecte i per a nosaltres sis és més que suficient. Avui mateix, quan plegàvem el llit dels nens per poder desplegar la taula del menjador, com que abans hem d'encendre o apagar els llums dels sis interruptors que queden inassequibles i tancar les portes dels armaris de la cuina que queden falcades pels tamborets, ens hem adonat que no havíem pensat a preparar abans els gots i l'ampolla d'aigua, però això no ha representat cap problema ja que, sense aixecar-nos de taula, podem perfectament beure aigua de l'aixeta del lavabo. Aniria bé tenir algun armari de més i així no hauria d'aprofitar tant l'espai i no caldria guardar els tovallons dins les botes d'aigua, els estris de cosir dins els gots o els mitjons dintre les cassoles, però també tenim l'avantatge que des de la dutxa puc remenar el dinar del foc i quan algú ha d'anar al wàter, no cal que pleguem la partida de parxís o de cartes, perquè pot arribar perfectament a la taula. També gastem poc en roba per a la llar ja que com que no hi caben tovalloles grosses i, la cuina és a prop de l'habitació de bany, passem amb el mateix eixugamà i com que els llits estan un pèl junts, amb una sola manta ens arriba per a tots. Els nens fan els deures perfectament bé a l'única tauleta de nit (si llencem un tamboret n'hi cabria una altra, però aleshores hauríem de seure tres a cada un i no dos, com ara) i el meu marit pot esperar que acabin per fer la seva feina (és artista: fa maquetes). L'únic problema és que hauré d'anar a parlar amb la senyoreta. Ja em sembla bé que els meus fills tinguin una goma i una maquineta per a cada un, però el que no pot ser i amb això haurien d'anar una mica en compte, és que les portin tots a casa el mateix dia !!!!!

Comentaris

  • Que mal repartit esta tot !.[Ofensiu]
    Avet_blau | 17-12-2007 | Valoració: 10

    L' espai :
    aquest recó ìntim i personal de cadasqú,
    on es? .
    El dret a conviure amb la teva soletad
    en una habitació, petit univers personal;
    ens amontonen a les ciutats,
    al metro, trens, carreteres,
    i en les cases, i despres es queixen de
    l' agresivitat, l' egoisme, la violència.

    I a voltes camines hores i hores ,
    per camins i boscos sense trobar ningú,
    que mal repartit esta tot !.
    Avet

  • Molt bó![Ofensiu]
    copernic | 19-05-2007

    Un relat irònic i sarcàstic. M'ha fet riure de valent.

  • RENOI![Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 27-04-2007 | Valoració: 9

    ELS PISOS MODERS, QUINA XULERIA, ALGU HA POGUT VENIR DE VISITAR A CASA? I EL METGE? MOLT BO

  • Humor constructiu[Ofensiu]
    Jofre | 24-05-2006 | Valoració: 10

    És així com s'han de fer les crítiques socials.

    Hi has trobat el to perfecte per deixar ben clar quina és la situació actual de l'habitatge. No hi ha espai ni per 1 dubte. Si fossin 2 vés a saber si hauríem de pensar amb comptagotes.

    És evident que alguns haurien de deixar els seus castells reals i visitar algunes capses de llumins on neixen les millors idees. Com les teves Cinta.

    Enhorabona.
    Jofre.

  • Estretors[Ofensiu]
    kukisu | 14-10-2005 | Valoració: 8

    Fas una descripció molt realista i irònica de les situacions amb què un es pot trobar en els pisos actuals, imaginació o realitat?
    No importa, m'ha agradat molt i espero llegir-te a partir d'ara perquè m'ho he passat molt bé.
    Gràcies, Cinta.

  • Hola Cinta![Ofensiu]
    Sibil·la de Fortià | 18-08-2005 | Valoració: 10

    No t'havia llegit mai, però de ben segur que no serà la primera vegada que ho faci. Molt bo, el teu relat! Denúncia social, ironia, humor,.... M'agrada molt que descriguis una situació, de per sí una mica trista, amb humor i una actitud positiva.

  • Que alegre el teu relat[Ofensiu]
    Màndalf | 18-08-2005

    i que ben aprofitat. Encara animaras a la Trujillo a fer els pisos més petits,... ja veig als nostres fills en tendes de campanya.

  • 40 metres molt ben aprofitats...[Ofensiu]
    AINOA | 07-07-2005 | Valoració: 10

    Que divertit es el teu relat.
    Ja tens raó que els pisos de 40 metres tens que ingeniartelas, encare que per tu no es cap problema. Ja que u es fet força be.
    Una abraçada.

  • Gràcies, Sara![Ofensiu]
    hilderoy | 06-07-2005 | Valoració: 10



    Per al colegi jo i la meva germana haviem de fer un treball de contes d'humor.Ens has salvat.Els teus contes son genials, ets una gran criticadora de les coses!Ara ja no publiques més relats?Anima't a fer-ho!Tens un do per escriure!Perquè no publiques un llibre?Anims!


    Fanwriter i panotxa

  • Mon Pons | 25-05-2005

    Molt real, Cinta, aquesta problemàtica i també molt convincent la proposta que et fa en Vicenç. A veure si els hi cau la cara de vergonya aquests del govern... però, malauradament, mentre les persones seguim pagant i callant...

    Salutacions!

  • uLa | 25-05-2005 | Valoració: 8

    molt divertit.

  • GENIAL[Ofensiu]
    Isabel | 11-03-2005 | Valoració: 9

    Genial, divertit, i gairebé real. Felicitats

  • Una passada![Ofensiu]
    Mariona | 01-11-2004 | Valoració: 10

    Boníssim! M'ho he passat pipa i el final ja és la repera, vaja, tot ho és. Endavant i espero poder-ne llegir molts més! Mariona

  • JAJAJAJA[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 17-10-2004 | Valoració: 10

    Boníssim, Cinta! Crec que no t'havia comentat mai, però m'ha encantat aquest relat! M'hi he fet un tip de riure, però la situació és poc més que dramàtica. Només t'hi falta la guinda per coronar el pastís: els trenta anys d'hipoteca.
    PROPOSTA: Envia'n una còpia al Dept. d'Obres Públiques, per exemple, o al de Presidència de la Generalitat, així com també al Ministerio de la Vivienda (traduït, perquè això del català ja se sap...) a veure si detecten l'ironia "subtil" que "s'amaga" rera aquesta "sincera" satisfacció familiar.
    Un plaer i fins la propera!

Valoració mitja: 9.5