Esquí aquàtic

Un relat de: Cinta

Després de passar-me cinc mesos estudiant, com un boig, el llibre "Esquí aquàtic en 10 lliçons", avui, de bon matí, amb els banyadors posats, les tovalloles sota l'aixella, la corda lligada a la cintura, un esquí a cada ma i els salvavides agafats amb les dents, hem saludat els veïns de cada replà, donant cops d'esquí a la pared de l'escala, ratllant les portes i la barana i omplint-los el cos de blaus quan sortien esglaiats a veure què passava.

El pitjor moment l'hem passat al carrer, quan, provant de totes les maneres que se'ns han acudit de posar-ho tot dins el cotxe, deixant espai suficient pels nostres cossos, hem trencat el vidre de tres aparadors, dos fanals, vuit retrovisors, un semàfor i les ulleres d‘un guàrdia. Per fí, hem tancat el portapaquets, però hem tingut la precaució de deixar a dins, el mòbil, la documentació, les claus de casa i les claus del cotxe. Davant la impossibilitat de demanar un favor als veïns, que feien cua a l'ambulatori, hem baixat al metro i hem cantat cançons del "Dúo Dinàmico" fins que hem recollit els diners necessaris per anar al serraller.

Dalt la barca que he llogat per a l'ocasió i, sota un sol de les dues del migdia d'un quinze d'agost, hem fet vuitanta-tres minuts de cua per omplir el dipòsit de benzina i hem estat treballant bíceps durant la infinitat de vegades que hem estirat la cordeta per intentar arrencar el motor. El meu millor amic ( qui si no m'hauria acompanyat) estava començant a deixar de ser-ho i, quan he acabat de posar-me el salvavides, els guants, la pinça per tapar-me el nas, els taps de les orelles i les ulleres de sol , s'ha negat a posar-se el barret amb brúixola i catavents que jo mateix havia fabricat i que era perfecte per orientar-me des de mar.

El resultat de les cent vint-i-tres primeres vegades que he intentat alçar-me, ha estat, malgrat les precaucions, de cent vint-i-tres entrades i sortides a pressió d'aigua de mar des de qualsevol a qualsevol forat del meu cos. Quan, per fi, he aconseguit sortir de l'aigua me n'he adonat que el llibre no explicava com ho havia de fer per tornar-hi a entrar. Sense cap mòbil submergible a mà, ni cap mà lliure per agafar el mòbil, he comprovat que les habilitats telepàtiques no són el meu fort (o l'autor del llibre tenia la línia ocupada) i he combinat l'esquí aquàtic amb el vol sense motor i les aterrades acrobàtiques. He practicat diferents modalitats: Amb-les-dents-per-davant, amb-les-orelles-als-tormells (o amb-els-tormells-a-les-orelles, no ho sé exactament) i la més espectacular: cap-articulació-sense-luxació (aquesta,si sobrevius,treballa tot tipus d'estiraments).

Després de la sensacional experiència, he passat una setmana al llit i el meu millor amic m'ha regalat un nou llibre: " Com aprendre a sobreviure sol, en una illa deserta, en deu lliçons". Llàstima que, aquest cop, no m'hi podrà acompanyar.

Comentaris

  • Molt bo i divertit.[Ofensiu]
    Mariona | 30-09-2004 | Valoració: 10

    És, com tots, divertit per l'exagerat que és. ´M'ho he passat molt bé.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: