Viatge

Un relat de: Cinta

He estat a punt de renunciar al meu viatge quan, per poder creuar el detector de metalls, he hagut de deixar en un cistellet les arrecades, els collarets, els sostens d'augment, la faixa reductora, les plantilles per millorar l'alçada i l'aparell corrector d'orelles parabòliques.
Un cop dalt l'avió, m'han incrustat una tauleta de joguina entre el melic i les cuixes i m'hi han entaforat un teòric dinar mentre m'indicaven amb senyals lluminosos que em contorsionés fins a l'extenuació per intentar cordar-me el cinturó de seguretat. En plena zona de turbulències i amb les ulleres per a setze diòptries entelades per l'esforç i el baf pudent que pujava de les safates, he posat la vinagreta al pastís de crema, el sucre a l'amanida, el ketchup a l'orella de la veïna i el pebre al nas de l'hostessa que, en estornudar, ha buidat el termo de cafè calent damunt les meves espatlles.

Amb l'esquena nafrada i el clatell escaldat, he passat trenta-cinc minuts estudiant "in situ" la manera d'entrar en una maqueta de lavabo i tancar la porta deixant tot el meu cos a dintre i, quan intentava collir de terra els raspalls de dents, els sabonets, les tovalloletes i tot el paper de wàter que havia fet caure en un dels meus nombrosos intents per donar mitja volta, he premut, obedientment, un rètol que deia "push" i una força xucladora ha sortit de dins la tassa i se m'ha endut els botons de la camisa, el "piercing" del nas, la silicona dels llavis, la perruca, la dentadura postissa i l'ull de vidre. Tota decidida he tornat cap al meu lloc amb la cara ben alta i caminant el més dignament possible tenint en compte les circumstàncies.

Al cap d'una eternitat, he abandonat l'avió i, encara que tenia motius, no he intentat fer un petó a terra, senzillament, m'he entrebancat amb el cordó de la sabata i he deixat a la moqueta de l'aeroport, el pot de rimel, les ungles, la pròtesi nassal i les dues últimes dents bones que em quedaven.

Sense rimel, no m'he sentit capaç de presentar-me al càsting per a noies Play Boy que era el motiu del meu viatge i he tornat cap a casa decebuda i per carretera.

Comentaris

  • Una bona obra mestra de curt text.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 25-01-2007 | Valoració: 10

    Molt interessant, sí...

    Ai, aquests atacs de mala traça, que sempre venen de quatre en quatre xDD

    M'agrada el text perquè demostra que, per molt hàbils que siguem, al final la mala sort ens arrossega al ridícul.

    Em recorda una mica el clàssic i immortal estil de "Peanuts", ja saps: Snoopy, Carles Brown, Lucy, Linus, Shroeder, etcetra...

    Felicitats de nou. Apa, salut!!!

  • Molt bo[Ofensiu]
    AVERROIS | 28-06-2005

    Encara que es un relat fresc i divertit, a dins hi ha una critica molt interessant. Una abraçada.

  • Molt divertit[Ofensiu]
    Sibil·la de Fortià | 10-04-2005 | Valoració: 10

    i molt ben escrit. Un 10!

  • Aquest ...[Ofensiu]
    rnbonet | 05-01-2005

    ... m'ha semblat massa exagerat, d'un surrealisme esperpèntic forçat...
    Ara, desfàs el mite "xicota bonica//afortunada" que molts es creuen.
    Un altre dia, més!

  • Molt divertit[Ofensiu]
    Ilargi betea | 02-10-2004 | Valoració: 9

    M'ha fet gràcia l'evolució dels fets, tot i que ja m'esperava un allau de desgràcies després d'haver llegits la resta dels teus relats.
    Algún cop tindràs un personatge afortunat?? XD
    Doncs res, que em fan riure les teves històries.

    Una abraçada i molta màgia!

  • Fas gràcia[Ofensiu]
    Far de Cavalleria | 30-09-2004

    i poses els teus personatges en situacions molt esperpèntiques. Un bon dia els hauries de convidar i explicar-los que tot ho fas per nosaltres; els lectors de l'altra banda. No ensopeguis amb el teclat.

  • Boníssim![Ofensiu]
    Mariona | 30-09-2004 | Valoració: 10

    És que rius encara que no vulguis. L'he trobat molt original i divertit. Espero llegir-ne més.

Valoració mitja: 9.6

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: