Passejada en barca

Un relat de: Cinta

Em va agradar molt que ahir em convidessis a fer una volta en barca. Sento que se'm escapés la corda quan estaves a mig pujar. Quan et vaig veure espaterrat, amb una cama a port i l'altra a la proa, vaig córrer a ajudar-te i és per això que, sense voler, em va caure a l'aigua la teva bossa amb les claus, el mòbil, la cartera i l'agenda electrònica. Em va saber greu trencar les teves ulleres, quan em vaig entrebancar amb el tub de la benzina i vaig desendollar-lo del dipòsit. També et vaig esgarrapar i et vaig estripar el banyador amb les dents, però va ser per culpa d'aquella onada que em va fer caure. T'escric per dir-te que va ser magnífic que et tiressis a l'aigua per salvar-me sense pensar en treure't el rellotge que et va costar els estalvis de tres anys (potser t'hauria hagut de dir que no sé nedar) i que no he conegut mai ningú que no es posi nerviós quan se li asseuen vint-i-tres vegades sobre la mà i el trepitgen cada trenta segons. Ja et compraré una ancora, perquè no sabia que no es pot tirar sense lligar, però no tinc pressa, perquè sé que trigaran a desenredar la corda que vaig deixar caure damunt l'hèlice. Bé, només vull dir-te que vaig disfrutar molt i que la propera vegada procuraré no vomitar-te a l'esquena. Gràcies per tot.
Alegria Sorts

Comentaris

  • Splash![Ofensiu]

    Ei, que vols venir a donar un tomb amb l'ala delta?

  • Ai, encara ric![Ofensiu]
    Mariona | 30-07-2004 | Valoració: 10

    Alegria Sorts? Desgràcies Continuades! No pateixis que no et convidarà mai més. Jajajajaja. Molt bo!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: