Partit de costellada

Tres quarts d'hora abans del partit, el director de l'escola, intentant entrar dins uns pantalons curts de quan tenia quinze anys, pateix un atac d'asfixia, un d'angoixa i trigarà sis mesos en recuperar-se de la depressió que li ha causat adonar-se, de manera palpable, dels canvis de formes i volums experimentats pel seu cos. La dependenta de la fleca, separada des de fa tres dies, es fa la manicura i es retoca el maquillatge per impressionar, avui que el podrà tenir a prop, el conseller d'esports. Tres amigues inseparables es barallen al vestidor per la samarreta més grossa que és la que millor dissimula l'estat decaigut en què es troben els seus pits i el d'eufòria que estan travessant els seus estómacs i malucs i els seus marits a l'altre vestidor se senten capaços d'imitar a la perfecció, davant els seus fills, les estrelles del moment i , veient els cossos dels seus companys d'equip, es convencen a sí mateixos que ells, a part d'haver perdut pèl i guanyat una mica de greix, no han canviat tant com els altres. Una mica abans de començar, el dentista , que s'ha girat un turmell a les escales que porten a la pista, ha d'assistir a la dona de l'alcalde, que, en trepitjar una pilota, ha deixat les dents a la banqueta i l'amo de la botiga d'esports, que va fer a l'escola un curset de socorrisme, ha de córrer a ajudar a tres quarentons que s'han marejat com a sopes quan ha aparegut a la pista el rei del Reflex i les pomades. Quan tot és a punt , un guàrdia urbà, que de jove havia practicat esport, demana que s'esperin mitja horeta perquè s'ha d'embolicar algunes articulacions i la resta de participants s'hi oposen perquè pensen que mentre siguin un de menys, podran jugar més estona.
Al principi, tot són somriures i bones cares. L'alcalde no vol que ningú sàpiga el mal que s'ha fet al canell en la primera jugada quan, sol com un mussol, ha caigut tant llarg com era. El podòleg saluda amistosament la portera de l'escola que acaba de clavar-li un cop de colze a les costelles i la dona del conseller d'esports somriu a la de la fleca, encara que aquesta, prescindint totalment d'on és la pilota, no es desenganxa del seu marit que se sent afalagat i jove.
A mesura que va avançant el partit i el marcador no acaba de satisfer a cap dels participants, les felicitacions als companys, es van convertint en escridassades per a cada pilota perduda, els comentaris amables en advertències, insults, cridòries i fins i tot agressions i els gestos imitant "cracks" passen a ser cops de peu, empentes, trabanquetes i botifarres.
Per sort, en el moment en què el partit de Festa Major s'ha convertit en un depriment espectacle, les criatures que assistien a l'acte, han perdut interés i juguen distrets, per les graderies.