Conductora intrèpida

Un relat de: Cinta

Ha arribat el fatídic moment de posar les claus al pany del cotxe i donar el contacte. Després de treure'm la jaqueta, canviar-me les sabates , cordar-me el cinturó, col·locar el seient i situar trenta-set vegades els mirallets retrovisors he hagut de baixar per veure cap on tenia encarades les rodes per la qual cosa he hagut de tornar a repetir totes les operacions. Alhora d'engegar, pendent de no calar-lo he fet una monumental accelerada i , encara no he entès ben bé perquè, el cotxe ha sortit disparat cap al camió que hi havia aparcat davant meu, però, en una brillant demostració de reflexos he fet una espectacular frenada i el cotxe s'ha quedat calat, però clavadet, a tres mil·límetres d'un enorme adhesiu on es llegia :"Mantén la distancia de seguridad". Seguint els consells del botiguer de davant de casa, he posat punt mort per tornar a arrencar i, després d'assegurar-me tres vegades que havia entrat la primera, he fet una segona accelerada i, veient, entre la fumarada que acabava de provocar, la cara esverada del botiguer que amb les mans es tapava les orelles i feia evidents signes negatius amb el cap, he tret els peus de l'accelerador i de l'embragatge (suposo), i , aquest cop, amb els saltironets de la calada, no he pogut evitar fer un petonet al cul del vehicle de l'intrèpid camioner que va gosar aparcar prop de la meva diligència. Amb el clatell adolorit per les batzegades i les mans garratibades d'agafar fort el volant, he premut les dents i, decidida a sortir-me'n, he fet cent setze maniobres fins que, amb el vidre entelat, la samarreta suada, i tres rodes sobre la vorera, he decidit acceptar l'oferiment (més aviat la súplica ) del botiguer que m'ha tret el cotxe del lloc on era aparcat. Entre els aplaudiments i les palmadetes d'ànims dels veïns que havien sortit a presenciar l'aventura, amb la primera marxa posada i sense intenció ni capacitat per canviar a segona, he marxat cap a la feina, saltant com una llagosta, entre senyals de fum i música estrident de motor accelerat, sense poder apartar els ulls del camí per acomiadar-me del personal. Quan ha arribat l'enrevessat moment de girar la cantonada, concentrada al màxim, obligada per les circumstàncies a fer moltes maniobres i, després de posar en funcionament el desentelador amb el colze i els "limpies" amb les dents, he vist, amb desesperació, el camió del súper, descarregant, aturat al bell mig del carrer i una cua de set vehicles, els ocupants dels quals treien més fum que el meu pot, esperant al darrere. Davant l'evidència que, a peu, ja fóra a la feina he decidit buscar un lloc per aparcar. Primer he pensat deixar-lo en un espai molt gros, sota un senyal dels colors del Barça (algun fanàtic deu viure per aquí), però, finalment, he pensat que seria millor intentar colocar-lo entre aquests camions (als camions se'ls noten menys les ratllades) , però a terra hi ha unes lletres pintades: " CD". No sé què deu voler dir : Conduzca Despacio., Cerradura Doble, Camino Difícil...Potser posen paradetes per a vendre " Compacts Discs". Saps què? Quan recordi què he de fer per desconnectar tot el que he connectat a base de cops involuntaris i quan trobi en el llibre d'instruccions com es posa el fre de mà, deixaré el cotxe aquí al mig i entraré un moment en aquesta botiga de mobles, potser em sabran dir què signifiquen les sigles CD(Conviene dejarlo?).

Comentaris

  • bravo![Ofensiu]
    FRAN's | 02-09-2004 | Valoració: 10

    m'ha encantat aquesta anècdota "conductil". en la qualhi he trobat algun tic de ma germana (acaba de treure's el carnet...)

  • Boníssim![Ofensiu]
    Mariona | 30-07-2004 | Valoració: 10

    M'he fet un fart de riure! M'ho he passat molt bé!

  • Bé, parlant de cotxes…[Ofensiu]
    Tiamat | 29-07-2004

    Un home amb uns quants carajillos a sobre (sé que se'n diu cigaló, però carajillo sona més barroer), s'asseu darrere el "meu" cotxe. Miro la seva cara, una mica endormiscada, quan em diu: a què esperes per engegar?. Obedient, engego el cotxe (no se'm cala, visca visca visca! És diesel, d'acord, però no se m'ha calat! visca!) i començo a tirar endavant, quan l'home de darrere, amb un moviment deixat de la mà, diu: a la ddddretaaaa!!, vocalitzant poc i allargant les lletres. M'aturo a un encreuament, i vigilant de no fer frenar a cap dels vehicles que venen per la via transversal, trigo uns minuts a decidir a incorporar-me a la circulació. L'home de darrere s'impacienta. "a l'essssssquerra!!", em diu, al cap d'una estona. Instants més tards, em trobo amb un carrer relativament gros (pel qual estic conduint) que fa una corba cap a la dreta, i un altre, de més petit, que segueix recte endavant. Seguint la lògica de seguir el carril més ample, giro a la dreta, però segons després sento la mateixa veu odiosa que em crida "però ésss que no saps anar recccte??", i m'aguanto la resposta, que vindria a ser una cosa semblant a "qui no sap anar recte ets tu, amb la d'alcohol que portes a sobre, borde". Minuts després (minuts? creia que eren hores!), en un carrer que gira lleument cap a l'esquerra, al costat de voreres baixes que fan una mica de pujada, per permetre l'entrada dels cotxes als seus garatges, l'home diu "aparca aquí". Em cago en tot, però compleixo. És el meu amo en aquests moments. Volant tot girat cap a la dreta, marxa enrera fins que el parabrises de darrere estigui una mica per sobre la vorera. Llavors, volant cap a l'esquerra, volta i mitja, anar entrant el cotxe, fins que hagi de tornar a girar el volant cap a la dreta, per acabar de posar les rodes rectes. Velocitat mínima, per notar quan la roda estigui apunt de pujar a la vorera. Però la vorera és més baixeta del normal, fa pujada, expressament perquè els cotxes puguin entrar als garatges, i la roda, és clar, puja sense avisar. Aparco, cada cop més nerviosa, potser perquè intentar posar paral·lel a la vorera un cotxe, quan la vorera és torta, és una mica complicat. Sempre hi ha la possibilitat de baixar del vehicle, agafar un martell, i donar forma al cotxe, però no crec que estigui permès. Amb grans dosis de suor, aparco un mínim de bé, pujant una mica a la vorera baixeta i que fa pujada que serveix perquè els cotxes puguin entrar al garatge. Punt mort, fre de mà, i em giro a mirar l'home. "laura, hasss pujat a la vorera, ssssuspesaaaaa".
    Fill de puta!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: