Reparacions

Un relat de: Cinta

Ofès pel fart de riure que s'ha fet la dona quan m'ha vist arribar carregat de broques, visos, cables i eines diverses, m'he disposat a deixar la casa a punt per a passar una revisió de la NASA. Immediatament després de l'experiència d'intentar, durant més de mitja hora, foradar amb una broca petita una paret mestra, he atacat amb un trepant de percussió un envà de guix i he aprofitat per saludar les veïnes que prenien tranquil·lament una tassa de cafè al menjador de casa seva. Mentre recollia la runa, me n'he adonat que la cartolina blanca amb la que volia tapar el forat era una mica més clara que la paret i he tingut una bona idea en decidir dissimular les vores amb el tippex de les nenes. M'hauria agradat que la meva dona ho veiés, però no ha pogut ser, perquè abans que ella arribés, després d'arreglar l'endoll del llum de porcellana xinesa, he hagut de canviar la cartolina blanca per una de negre i, aquest cop, no ha calgut que dissimulés les vores. Aleshores, tot fent una obra mestra de reconstrucció amb el llum i, gràcies a l'efectivitat del superglue, he fusionat el martell amb el comandament a distància del televisor i he dissenyat un inamovible centre de taula amb la caixa d'eines, un mocador brut i un donut i, mentre intentava desenganxar-me el paper de vidre del colze esquerre i la reproducció del Guernica del genoll dret, he pensat que, ja que tenia temps, podia desembussar els desguassos de les màquines de rentar, però ho he hagut de deixar a mitges, perquè tot just començar, ha pujat la veïna espantada dient que se li estava omplint la casa d'aigua i he baixat a donar-li un cop de mà i, encara que no he pogut esbrinar a on té la fuga, li he solucionat el problema, ja que he pogut taponar el sortidor amb la torre de l'ordinador i set volums de l'Enciclopèdia Catalana.
La meva dona estaria, sens dubte, orgullosa de mi, llàstima que no ho hagi pogut veure.

Comentaris

  • Bricomania[Ofensiu]
    Far de Cavalleria | 30-09-2004

    S'aprèn força llegint alguns relats. Ostres, el centre de taula és brutal. Potser t'agafen la idea a Vinçon. Sempre fas gràcia, Cinta

  • Segur que sí que la seva dona estaría orgullosa d'ell![Ofensiu]
    Mariona | 30-09-2004 | Valoració: 10

    Jajajaja. Pitjor no li podia anar. La gràcia està en que ho relatas tan convençuda que ho fa tan bé i soluciona tot. Molt bo!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: