Pintor de carrer

He gaudit amb aquesta lectura àgil, explícita i poètica. L'he rellegida i he vist les imatges en vinyetes plasmant la urgència del pintor, la velocitat de les seves mans i de la seva percepció, els instants quiets del moments pintat...
Molt bonic, plàcid, i. alhora, d'esperit inquiet.

Llegint aquest relat teu m'he sentit identificat del tot. Perquè hi hagué una època de ma vida, d'una durada de cinc anys, a l'Anglaterra, en que vaig convergir, -a banda de guanyar-me les garrofes per a sobreviure-, la poesia amb la fotografia. La meva temàtica era fotografiar els reflexos dels vaixells damunt l'aigua al port, hi vaig fer-ne al voltant de tres mil imatges amb una càmera automàtica, dels quals hi tinc una selecció d'unes cinquanta. Qualificada per artistes d'allí com una obra única! Obra que resta desada al calaix a l'espera de que arribi el moment propici per a fer-la pública. Jo, com el teu personatge, cada dia del món hi feia cap per a pescar, a les hores adients, colors i les tonalitats impossibles. Com un pintor, vaig immortalitzar allò que el meu ull hi captava... Per això aquest pintor de carrer teu se'm fa entranyable i evocador d'una època molt creativa de la meva vida. Gràcies per a fer-me-la reviure. Nil.

Benvolgut / benvolguda relataire:

Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del IX Concurs ARC de Microrelats "Arts" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, al més aviat possible, ens fessis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs al recull.

Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ ARTS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

Cordialment,

Comissió Concursos

El teu pintor de carrer i i l'Antonio López serien bons amics.
Fa un temps vaig veure la pel·lícula "El sol del membrillo", el teu relat me l'ha recordat.
Enhorabona per la selecció!

Un relat preciós, Montserrat, hi has sabut plasmar perfectament les passes quotidianes del Ton, un pintor de carrer amb moltes il·lusions. El text és tan àgil i entranyable com la seva vida, es llegeix d'una revolada, però queda molt gravat en la ment del lector.

Un relat preciós i precís que m'ha fet viure la vida d'aquest pintor. Tot molt ben calculat. Un relat molt ben dibuixat amb paraules tan precises com tot el que fa en Tom.
M'ha agradat molt! Felicitats!!
Materile

M’agrada la gent que té una passió i es deixa arrossegar per ella. Com aquest pintor. El teu relat comença accelerat i fa córrer també a qui el llegeix, i de cop es frena i he sentit com si jo mateixa estigués davant la imatge que el pintor vol "atrapar". I què difícil que ho té, però què maco!

Un relat molt agradable de llegir ple de bogeria i màgia. Últimament cerco la màgia dels microrelats i aquest teu en té. I està ben escrit, bé, hi ha un parell de cosetes tontes, però res que destorbi aquest món que ens ofereixes, un món particular molt fantàstic i angoixant, segons com.
M'agrada.

Sort.

Ferran

Pintor de... carrer? Jo més aviat crec que és un pintor de córrer. Sempre corrent per trobar els mateixos tons que dóna la natura dia a dia... però.. què no compta amb els canvis climàtics que alteren les característiques diàries?
Ai, ai aquests pintors tan entusiastes!
—Joan—

M'ha agradat molt com ho descrius, doncs aquest senyor Ton, fa la seua faena de pintor i és com si estiguera mirant-lo com pinta el seu quadre. Has escrit molt bé i amb molta qualitat aquest relat, tan descriptiu.
Una abraçada...
Perla de Vellut

Fins i tot he sentit la salabror del mar.

Un preciós relat, ple de poesía, màgia i fotografía. És una barreja de pinzells i flaixos, on l'estrès de la pressa es barreja amb la calma de l'instant. Una forta abraçada.

Aleix