Cercador
Pifia World Player
Un relat de: Xavier Lamarca- Compartir:
Amb l'Auditori ple de les grans figures de la pilota, i el faristol il·luminat per els focus, en Vicent de l'Horta estava apunt de rebre el trofeu FIFA al millor jugador de l'any. No li podien negar de cap manera ja que doblava amb escreix els gols del segon classificat. Per aquesta raó, no pas per altra, el jurat va haver de claudicar i premiar-lo.
En Vicent no era un davanter estrella, sinó estrellat; no havia fet ni un sol gol de xut ni de cap, els seus eren gols atípics, però legals 100%: Els havia fet amb totes les parts del cos, inclosos cap i peus, però sempre sense voler, de pura pífia i xurro: amb el clatell, els genolls, els malucs, l'esquena... amb el cul. Amb els peus només dos, un de rebot i un d'entrebancada. De cap un altre (que el deixà estabornit) i amb els dallonses set més que sumaven catorze perquè era un tipus normal i en tenia dos. Total 66: un rècord. La seva especialitat era situar-se al lloc il·lògic i equivocat per enganyar fins i tot a la pilota. Un do de Déu.
Era difícil passar els millors gols a la pantalla gegant sense que la gent es descollonés de riure, de manera que en van passar un que semblava rematat de xilena, quan en realitat va ser una relliscada amb l'escopinada del defensa.
La sorpresa d'en Vicent va ser enorme quan va veure que li havia de lliurar el trofeu Marco Materazzi en persona. Però l'auditori va emmudir al acostar-se també -mirada letal - Zinedin Zidane.
Al veure'l Marco va escopir a terra amb menyspreu, semblava que es repetiria l'escena de la final del Mundial, l'ambient era elèctric. Quan el cap d'un s'acostava al pit i el genoll als dallonses de l'altre, Vicent patinà un cop mes amb l'escopinada i es fongueren tots tres en una estreta abraçada per no caure. Els flashos immortalitzaren el moment.
Gooool!
Comentaris
-
Ens ha recordat a Salinas[Ofensiu]Carles Malet | 04-05-2007 | Valoració: 10
Hola Xavier,
He regalat uns quants exemplars del llibre entre companys de feina, i amb alguns d'ells hem coincidit a destacar el teu relat com un dels més reeixits. Clar que els que ens l'hem llegit som tots més o menys amants del futbol, i ens venen al cap moments mítics d'aquest esport. Un dels meus companys creia veure moments màgics d'en Julio Salinas, quan, a cops i rodolons, acabava fent un gol impossible, segurament, després de desconcertar els defenses amb maniobres i equilibres impossibles.
Aquest company meu -que, per més conya és diu Antonio Machin- fins i tot l'ha escannejat i l'està circulant entre amics i companys. Per tant, que no t'estranyi si d'aquí a un temps es converteix en un d'aquest correus clàssics d'internet que donen la volta al món!
Felicitats i fins aviat!
Carles
-
He rigut molt....[Ofensiu]copernic | 27-03-2007 | Valoració: 10
Per que és un relat molt original, per que fas servir paraules gruixudes, per que l'escena descrita és esperpèntica i per que m'ha recordat un cas que vaig veure personalment. Un jugador del C.F. Portbou , un davanter centre que era com un toro. Anava al xoc, sempre lluitava amb els defenses com una paparra fins que hi posava la cama i feia gol. En va fer molts i un dia en va fer un amb els collons. Sí, sí. El defensa desesperat per que la pilota entrava va xutar a cegues i va trobar el que va trobar. La pilota va entrar mansament a dins la porteria. Varen estar un quart d'hora per reanimar-lo. Hahahaha, m'ho has fet recordar!. El títol també boníssim, sí senyor.
He fet una bona troballa. Salutacions i una abraçada. -
llibre relats[Ofensiu]ed_la_Quadriga | 22-02-2007
Benvolgut:
Necessitem saber amb quin nom vols sortir acreditada al llibre de microrelats.
Per favor, fes-nos-ho saber, el més aviat millor, a l'adreça
jsole@laquadriga.com
Moltes gràcies -
No m'agrada el futbol,..[Ofensiu]rnbonet | 02-01-2007 | Valoració: 10
...però si de debò existís aquest jugador, -o molts com ell- no em perdria cap partit.
Bona història, ben portada, irònica, original i entretinguda.
Molta salut i molta rebolica per aquest any que comença! -
Divertidíssim![Ofensiu]
Haha, m'ha fet petar de riure, de debó. L'escena és atípica i està descrita amb un humor genial. Com a crítica (opinió personal), trobo que els dos últims paràgrafs estan una mica agafats pels pèls, però la resta ja et dic, m'ha divertit molt.
Dan
Valoració mitja: 10
l´Autor
27 Relats
50 Comentaris
42139 Lectures
Valoració de l'autor: 9.36
Biografia:
Quan escric davant la pantalla, de vegades els personatges se'm revolten i exigeixen que no traeixi la seva biografia. Jo els dic que només gracies a mi en tenen però, tossuts, es neguen a seguir el meu pla i actuen pel seu compte.Quan això passa - que és el millor que pot passar - em limito a escriure la història que em dicten sense afegir-hi de la meva collita, sinó el que observo i penso que els passsa pel cap o per les vísceres.
De fet, escriure una historia no es altra cosa que deixar-se portar per una veu que xiuxeja a l'orella. No cal inventar res, tan els personatges de carn i ossos com els imaginats tenen vida pròpia, i si no en tenen val mes plegar i oblidar-los.
Però un cop el relat és acabat, i publicat soc jo qui es queda sol al darrera la pantalla.
La història ja no es meva, és de tots aquells que se l'han fet seva.