Amb suc i broc

Un relat de: Xavier Lamarca

(Versos "versus" versos: Josep Mª de Segarra "Lluna gelosa..")

Figa sucosa, avui ho tens molt cru,
guaita la tita que galdosa:
un ou pansit i l'altre mig madur.
Reposar l'arma avui s'imposa.

Amb aquesta mitja rialla de maldats,
quan mostres el teu lúbric pel de seda,
el vergam de mil i un mascles abrandats,
convoques a lliscar dins de ta cleda.

T'obres del tot: quin moviment !
quin pou de llèfrec moc
per enfonsar-hi delerosament
el broc !

L'instint de el bèstia, el pebrotar,
glateix, renilla, vibra,
no pot ni sap estar-se de sucar
el seu muscle sense ós, tot fibra !

Ni el fre del decòrum hi fa res,
ni el seny l'impuls atura,
el teu reclam, el trèmul del teu bes,
figa madura.

I es que enfront la rosassa del cuixam
quin nap ben nascut s'esfondraria ?
si és tan suau i lliscós fer-hi nyam-nyam
i gronxar-s'hi escalfant la llet del dia...

Amb dos orgues que es toquen tan a gust
amb ritme que extasia i que reprèn,
la portella quan s'obre sense tust
fins la cuca llamenca diu: Amén!

Per això cap titola t'és rebel,
ni gla tibat, ni penca orgullosa,
ni cap canari volaria al cel,
dejú de tu, figa sucosa.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Xavier Lamarca

Xavier Lamarca

27 Relats

50 Comentaris

40936 Lectures

Valoració de l'autor: 9.36

Biografia:
Quan escric davant la pantalla, de vegades els personatges se'm revolten i exigeixen que no traeixi la seva biografia. Jo els dic que només gracies a mi en tenen però, tossuts, es neguen a seguir el meu pla i actuen pel seu compte.
Quan això passa - que és el millor que pot passar - em limito a escriure la història que em dicten sense afegir-hi de la meva collita, sinó el que observo i penso que els passsa pel cap o per les vísceres.
De fet, escriure una historia no es altra cosa que deixar-se portar per una veu que xiuxeja a l'orella. No cal inventar res, tan els personatges de carn i ossos com els imaginats tenen vida pròpia, i si no en tenen val mes plegar i oblidar-los.
Però un cop el relat és acabat, i publicat soc jo qui es queda sol al darrera la pantalla.
La història ja no es meva, és de tots aquells que se l'han fet seva.