Desperta verro II

En Varga tenía una verga virguera,
la Vicky, una virgo badoca
La verga d'en Varga estava en vaga,
la virgo, en veda.

Badava, badava, la virgo badoca.
Vagava, vagaba, la verga virguera.
Es van trobar a Begues;
en Varga ben gat,
la Vicky, beguda.

En Varga - bigoti, gaveta, garrofa i guitarra -,
la Vicky - gasiva, gangosa, gormanda i grassona-,
guaitan-se de lluny,
en Varga ve veura la Vicky i la virgo,
la Vicky en Varga i la verga.

La verga i la virgo es ban agradar,
en Varga i la Vicky, no van garlar gaire.

La verga, que escurça la vaga i s'allarga
la virgo no bada i aixeca la veda:
es maclen de llarg, a dreta i esquerra ,
s'afollen i boixen tot rodant per terra

En Varga, mamat, de vi i de cervesa
li llepen l'estella una boca encesa,
i arran de bigoti, amb la llengua asprosa
escura la clova de boca terrosa

La Vickyi a la boca, el melindro dolç
un tal bé de Déu, li accelera el póls...
xarrupa, xarrupa, i encara entrompada
s'empassa l'anis d'aquell mono
i queda flipada

La virgo i la verga vinga erra que erra
en Varga i la Vicky s'ajeuen per terra
cargolant un sis, girant-se de nou,
nus, nuen frisossos un seixanta-nou
fins que amb la mirada perduda, la Vicky diu:
"Varga! on me l'has fotuda!"

I en Varga diu: "Vicky!, però què et ve de nou?
si l'api a la boca, al cul o la xona,
és sols per a matar l'estona!. A dins de la closca,
en lloc del cervell, la tita sera el teu joiell
i aixi, tu, gormanda, pots fer del cervell canalons,
si no és que et fa mandra".

"Ell teu cervell, Varga -fa amb veu gangosa-
es mantega fosa per fer betxamel.
No em prenguis el pél. De tites virgueres
i tios guaperes n'hi ha a tot arreu.
Però el clau que jo vull no te preu."

"La verga més llarga sovint es fa enrrera
si el coco estovat li manca trempera
i tu, poca-pena, no saps com s'en diu
de cardar amb el cap i fotre amb el piu".