Desperta verro II

Un relat de: Xavier Lamarca

relatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.

En Varga tenía una verga virguera,
la Vicky, una virgo badoca
La verga d'en Varga estava en vaga,
la virgo, en veda.

Badava, badava, la virgo badoca.
Vagava, vagaba, la verga virguera.
Es van trobar a Begues;
en Varga ben gat,
la Vicky, beguda.

En Varga - bigoti, gaveta, garrofa i guitarra -,
la Vicky - gasiva, gangosa, gormanda i grassona-,
guaitan-se de lluny,
en Varga ve veura la Vicky i la virgo,
la Vicky en Varga i la verga.

La verga i la virgo es ban agradar,
en Varga i la Vicky, no van garlar gaire.

La verga, que escurça la vaga i s'allarga
la virgo no bada i aixeca la veda:
es maclen de llarg, a dreta i esquerra ,
s'afollen i boixen tot rodant per terra

En Varga, mamat, de vi i de cervesa
li llepen l'estella una boca encesa,
i arran de bigoti, amb la llengua asprosa
escura la clova de boca terrosa

La Vickyi a la boca, el melindro dolç
un tal bé de Déu, li accelera el póls...
xarrupa, xarrupa, i encara entrompada
s'empassa l'anis d'aquell mono
i queda flipada

La virgo i la verga vinga erra que erra
en Varga i la Vicky s'ajeuen per terra
cargolant un sis, girant-se de nou,
nus, nuen frisossos un seixanta-nou
fins que amb la mirada perduda, la Vicky diu:
"Varga! on me l'has fotuda!"

I en Varga diu: "Vicky!, però què et ve de nou?
si l'api a la boca, al cul o la xona,
és sols per a matar l'estona!. A dins de la closca,
en lloc del cervell, la tita sera el teu joiell
i aixi, tu, gormanda, pots fer del cervell canalons,
si no és que et fa mandra".

"Ell teu cervell, Varga -fa amb veu gangosa-
es mantega fosa per fer betxamel.
No em prenguis el pél. De tites virgueres
i tios guaperes n'hi ha a tot arreu.
Però el clau que jo vull no te preu."

"La verga més llarga sovint es fa enrrera
si el coco estovat li manca trempera
i tu, poca-pena, no saps com s'en diu
de cardar amb el cap i fotre amb el piu".



Comentaris

  • Endavant[Ofensiu]

    No me n'he pogut estar de continuar-te llegint. Trobo més interessant el primer, tot i que aquest també m'agrada. Enhorabona.

  • Continuació del joc...[Ofensiu]
    filladelvent | 23-02-2006

    que ja havies iniciat amb el primer Desperta Verro. Els trobo molt interessants, aquests poemes, sobretot pel que fa a lingüística, per l'ús de mots poc freqüents i tot aquest vocabulari eròtic; també pels jocs amb les lletres... m'ha agradat molt. És clar que tot aquesta experimentació fonètica queda una mica diluïda al llegir-la per culpa d'algunes faltes ortogràfiques, sobretot accents que sobren o que falten´; també he vist alguna doble r incorrecte. Fet i fet res d'important; en general, en trec una bona imatge i idea.

    I m'alegro que ja hagis vençut la timidesa i poguem saber alguna cosa de tu els teus lectors... però et diré que això de la timidesa és molt relatiu. Jo tenia ben posada tota la meva biografia des del primer dia, i ara, ja no hi és.

    Per molts anys poguem disfrutar de la teva literatura.

    -Filladelvent-

  • Carnestoltes06 | 22-02-2006 | Valoració: 8

    Si, està molt bé, a més de sexual, divertit! Jugues amb les imatges i les paraules...
    Molt bé, Xavier!!
    Carn

  • senzillament..[Ofensiu]
    Becari | 16-02-2006 | Valoració: 10

    genial.....
    impre-sionante!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Xavier Lamarca

Xavier Lamarca

27 Relats

50 Comentaris

40920 Lectures

Valoració de l'autor: 9.36

Biografia:
Quan escric davant la pantalla, de vegades els personatges se'm revolten i exigeixen que no traeixi la seva biografia. Jo els dic que només gracies a mi en tenen però, tossuts, es neguen a seguir el meu pla i actuen pel seu compte.
Quan això passa - que és el millor que pot passar - em limito a escriure la història que em dicten sense afegir-hi de la meva collita, sinó el que observo i penso que els passsa pel cap o per les vísceres.
De fet, escriure una historia no es altra cosa que deixar-se portar per una veu que xiuxeja a l'orella. No cal inventar res, tan els personatges de carn i ossos com els imaginats tenen vida pròpia, i si no en tenen val mes plegar i oblidar-los.
Però un cop el relat és acabat, i publicat soc jo qui es queda sol al darrera la pantalla.
La història ja no es meva, és de tots aquells que se l'han fet seva.