L'examen

- Vol seure, si li plau, i ens faria la mercè de la seva gràcia?
- .....??
- Perdoni, sería tan amable de comunicarnos su nombre?. Póngase cómodo, por favor. Tomará algo?
- ...??
- Soy el comisario... Sóc el comissari en cap de la brigada anti-espants. Vostè ha estat detingut per ordre del jutge de l'Escolta Nacional, encarregat d'aquests assumptes i dels que se li assemblen mes o menys. A vostè, en particular, li ha dictat l'ordre de d'arrest el l'enllustrissim manefla Gaspar Noi.
A fi de complir la Llei....Bé, no sé perquè ho dic això.... si aquí dintre no n'hi ha de llei!, sempre li diem que es quedi a fora esperant que surti algú i l'invoqui. Aquí dins tan és que juri prudència com que juri imprudència: l'únic que ha de jurar i firmar, i segellar, i dir, i assimilar, i no altre cosa, i res més, i això és tot, i s'ha acabat el bròquil, i per que ho dic jo, i ho repeteix vostè, i ni pensar en discutir-ho, i tothom ho fa tard d'hora, i per tant millor d'hora que tard, i no jugui amb mi, i....
- Ho diré tot!
- Calli home !, que encara no he acabat de llegir-li els seus drets.
- Vull confessar!
- A poc a poc, això és una cosa molt seriosa. No es pot dir "vull confessar" i apa!, no. Primer s'ha de saber el catecisme, l'hem d'instruir, desprès podrà confessar a la seva comoditat: al comptat o a terminis. Sempre és millor el comptat per allò dels interessos, ja se sap...
- Ai.....!
- Psssst !!. Silenci !....Perdoni, no voldria semblar groller, vull dir que no es precipiti a treure conclusions, no em mal interpreti. Tothom parla sense saber de la missa la meitat, tothom especula que fem i que no fem aquí dins amb els nostres hostes... perquè vostè és el nostre hoste. Te allotjament i pensió complerta tota la setmana que ve, i de franc...bé, ben bé de franc potser no però l'ajudarem a fer els deures, som aquí per ajudar-lo, segui, acomodi's, prefereix canapé o tumbona ?
-....Canapè ?... o......
- Un de xoriço ! marchando !
- Sí. sí.., sóc un xoriço. Un xoriço!. Oh! quin pes m'ha tret de sobre!, m'acusen de xoriço ! Ufff! Un delicte tradicional!
- Xoriço i espantat.
- Ho estava, però em comença a passar l'espant. Saber que m'acusen de xoriço és una alliberació. Segura, a més a més
- ..I se l'acusa també d'antisistema.
- NO! Això no, del que vulguin però d'això no: assassí, proxeneta, capo mafiós, sicari, traficant d'influències, de droga dura, de terrenys, de petroli, d'armes, d'immobles, d'estalvis: tot allò mal vist i penat pel Codi Penal vell, com més vell, millor. Però no toquem el nou, que els que vull és tocar el dos i el nou no millora el vell, tot el contrari: sembla fet exprés per carregar-se'n tres o quatre.
- Calmi's, home, si fins i tot a mudat de color, tremola, el pols li batega a les temples, això seu és més que espant, es TERROR. Ho lamento, perquè ara que li començava a agafar afecte: l'haurem de passar als nostres companys de la brigada anti-terror. Nosaltres només arribem fins a l'espant. Allà ho pelen d'una altre manera.
- I no em podrien passar a delictes econòmics ?. Segurament he fet algun frau a Hisenda...Ho confesso.
- No insisteixi, aquest és un camí barrat. Vostè no pertany a cap club selecte, ho hem investigat. Enganyar a la senyora Hisendada no és fàcil, no es deixa posar les banyes fàcilment. De vegades fa com si no se'n adonés però això només és un recurs per complaure els amants que li paguen bé els seus favors. No és una meuca qualsevol, altrament ja hauria caigut a les nostres mans. I no s'entesti a confessar abans d'hora, ja li he dit. O és que vol combregar abans de confessar? Sàpiga que també sabem ser grollers, més que grollers; desagradables, més que desagradables, violents, més que violents, brutals, més que brutals.... Si, si, no és una llegenda només, no són rumors, ni desmentiments, ni denúncies bla...bla...bla. Això és com un club de futbol sap?: es pot fer de tot i no passa res: som un club, més que un club; només que els partits els juguem els de la pedrera i les estrelles són a dalt per fitxar l'equip contrari, (o sigui, vostè i d'altres com vostè), d'aquesta manera sempre guanyem i anorreem els rivals. Són llestos els de dalt, eh?
- Psst, psst, escolti...hauria d'anar....és una necessitat fisiològica... el wàter...?
- Ah!, la cambra de bany?. En tenim vàries: amb banyera rodona o quadrada, amb wàter embussat o no, segons si encara li tenim el cap a dintre o ja li hem deixat treure, sempre de can Roca, és per fer aigües menors o majors?. Ho dic perquè l'adreçaré a un orinal o a una tassa, sempre de can Roca, no en gastem d'altres, als nostres clients els hi encanta, no sé perquè, si a fi de comptes només s'hi miccionen i/o defequen, però en fi...si tothom si troba tan de gust cagant-se a can Roca perquè canviar, oi?
- Senyor comissari, no li ha dit mai ningú que té un talent innat de publicista? Acaba de fer un espot de can Roca inapel·lable; d'aquells que passen a la història i es converteixen en un clàssic. No és per donar-li peixet, però vostè no hauria de ser aquí, hauria de ser a can Bassat. Dispensi'm un moment que vaig primer a can Roca i torno.
- Alto!. Oblida que està detingut?. L'hem d'acompanyar. Ei tu, Xorras!, acompanya'l
- Sí, quefe !. Au, passa, mindongui, i deixa la porta oberta
- Em fa vergonya, no em sortirà.
- Què vols, que te la tregui jo ?
- No, no cal. Uff!, quin descans, gràcies senyor Roca. Aaah!, m'ha caigut la tapa a sobre de....Aaah!, aah!, sang, un metge!, un metge!
- El molt fill de...
- Què passa?, Xorras, quina n'ha fet..
- El molt fill de nacionalista!, s'ha auto-lesionat, s'ha escapçat la ...
- Xorras !
- Això, això mateix. Com se'n diu en paraules de formulari, de la fava?
- El gland !, cony, de tant omplir papers, ja t'ho hauries de saber
- A sí, el gland, el gland !,
- I a veure si demanes a can Roca que ens facin unes tapes especials, retallades del davant i amb goma de protecció, que al final ens acusaran de mals tractes als detinguts, que ja seria el súmmum. Crida al forense.
- Sóc mort! El forense! El congelador ! On soc?. Fa fred, molt fred, Tot és fosc, no veig res. Si sento fred és que no sóc mort...però aviat ho seré... em deuen haver entrat per urgències. El primer que fan a urgències es treure't la roba, es clar. Quan passi alguna infermera li diré que apugi la calefacció. Si al menys tingués alguna cosa per tapar-me, però, ni un miserable llençol. Els recursos de la sanitat, si, si...
- Hola, guapo.
- Déu !, una...oh!, oh.. Infermera! Infermera? Vol dir que no ens havíem vist en un altre lloc. Ja no tinc fred....mes aviat calor...Uf!, quina calor . Nena! Nena....nena...nenaaa ah!.... disculpi, ha estat una reacció ancestral.
- Al tanto !: sóc la forense de guàrdia, digui'm, com s'ho ha fet?
- Que com m'ho he fet?. Doncs.. oh!, quina vergonya senyoreta, no podria... com li diré jo... no podria, en fi, tapi, tapi que no ha estat res.
- Quiet! L'he d'examinar per a poder certificar el seu estat. De vegades s'extralimiten: n'he vist de tots colors, no es pot imaginar quins saldos m'arriben de vegades. Vostè rai!, encara se'n ha sortit amb una escapçadeta de res. Li faig mal?
- No, senyoreta, no gens, deu ser l'anestèsia
- No en faig servir d'anestèsia, treballo de viu en viu...així. Què l'hi sembla?
- Ooh!, em sembla que ja sé on l'havia vista abans. M'ha confós la seva bata blanca, jo la recordava sense uniforme.
- Sí, es possible, els forenses no tenim aconductats de la seguretat social. No tenim overbooking, excepte en circumstàncies molt especials i sempre puntuals, no hem de fer receptes pels iaios ni consultar historials clínics, sempre treballem de viu en viu, com en el seu cas, o de mort en mort, com tothom sap. Hem de recórrer a la pluriocupació per tal de fer bullir l'olla! I, es clar, què millor per desestressar-nos de la nostra dura feina de tractar amb cossos que no tenen el seu millor dia, que fer una altre feina, igualment denigrada però necessària, que ens permet seguir tractant amb els nostres estimats cossos que, aquells sí, pretenen tenir el seu millor dia?
- És clar, és clar... els seu altre uniforme de treball és...
- Aquest !
(Entra el "Xorras" i el comissari)
- Cony !, què fa aquí una tia en pilotes?
- El "Xorras"! . Tapa't
- Parla bé, Xorras, diga-ho amb paraules de formulari, ja ho hauries de saber de tant omplir papers. I no et quedis aquí mirant, que són hores de feina, no ets al Riviere, ara.
- Xorras, Xorras, respira!. Nena... ai!, vull dir doctora, faci alguna cosa, el boca a boca, un massatge...cardíac naturalment, que s'ha quedat... Comissari!
- Xorras!, m'cagon cony, t'enviaré a patrullar a las Vascongadas. Només ens faltava traslladar la Casita Blanca a comissaria: els clients, en contuberni amb una funcionaria en exercici ens munten un mueblé a la infermeria. Quaranta anys de servei, a punt de jubilar-me i em veig fent rondes per culpa teva, inútil !
- Ja ho pot dir ja, comissari, perquè jo sóc el jutge Gaspar Noi, l‘enllustríssim manefla, com diu vostè. Ja coneix els meus mètodes, però no prou, perquè m'he fet passar per detingut i ha picat. Com bé sap tothom les causes que jo instrueixo acaben invariablement a la paperera per culpa d'aquell inútil del Fiscal de l'Escolta Nacional, i si se'n salva alguna és perquè sé fer tots els papers de l'auca i desfacer entuertos com el Quixot. Ara veig que els seus mètodes d'investigació no son prou directes. Es que potser hauré de dictar sis mesos d'incomunicació perquè me'ls faci confessar? Vol que el traslladi de la brigada anti-espants a la...
- Nooo!
- Sua.. i doncs, que està....
- Espantat,... espantat. Bé, una mica senyor jutge i perdoni el parlar casernari. Amb els detinguts sol fer efecte dir-los hi una de freda i un altre de calenta
- I és aquesta la calenta?
- Jutge!, vostè a lo seu, que jo aquesta feina la faig fredament - en el meu ofici mai millor dit- i convé posar-hi una mica de l'escalf nocturn a la freda feina del dia. Sense la toga i en calçotets, vostè també
pot semblar un ésser humà .
- Molt ben dit !, sí senyora !
- Tu Xorras, calla! o encara et processaré, per dir xorrades !
- Si això és delicte, senyor jutge...posem reixes al món.
- Calla, cony, i aquesta vegada no vagis a omplir cap paper, que això no ha de sortir d'aquí dins
- Ah!, no?: comissari, sàpiga que és delicte l'ocultació de proves. I vostè, jutge Noi, ja sap que el delicte tipificat i típic dels jutges se'n diu prevaricació. oi?.
- ..??
- Sí, senyor jutge Noi i senyor comissari, tan llestos que són..., resulta que el Xorras, és "l'inútil" del Fiscal en Cap de l'Escolta Nacional in person. Sembla una novel·la policíaca oi?. No facin aquesta cara. Certament és un cop d'efecte espectacular, Ah! Com m'agradaria poder-ho fer públic, retratar la cara que fan...Ara parlarem de moltes coses...
- Que galdós, resulta que aquí tothom te coses a ocultar. Menys les putes, que ho ensenyem tot, i els morts que ja han fet a tots i se'ls en fot tot. Putes i morts despilotats: heus ací la veritat nua, dit en tota propietat i sentit. Tota la resta es tapar-se les vergonyes, que no són, com ens volen fer creure els pudents, la nuesa dels sexes. Els morts i les putes enganyen només a qui vol ser enganyat.
- Filòsofa !
- No senyor, forense i meuca a temps compartit, no li donin més voltes, que la vida és senzilla...Observeu bé. Què us en sembla?
- Glubb!
- Ehjem
- La mare!
- Jo només uso dos uniformes: un de blanc davant la pell nua dels meus clients difunts i la meva pell nua davant dels clients vius. De jutges, fiscals i comissaris n'he vistos de vestits i també de despilotats - en aquest estat mes de calents que de freds - i us puc ben assegurar que tan si son fiambres com emmeucats no es diferencien de la resta dels mortals. Es apassionant tractar amb cossos, amb cossos nusos, la veritat mes íntima. Un cos davant d'un altre cos. Un cos viu davant d'un altre cos viu sense cap mes atribut que l'emmascari només pot intentar ocultar el pensament, però el cos li traurà la disfressa: un gest imperceptible una transpiració, una olor, un desfici...evident. Sense perfum ni desodorant, la pròpia olor identifica com les empremtes digitals; sense suport a la flaccidesa dels muscles. la lletjor ,segons els models canònics, esdevé patètica. Als detinguts els despulleu per fer-los sentir indefensos i vulnerables, per magnificar el vostre poder cuirassat "sóc un gegant armat que et puc aixafar amb la punta de la bota, llimac miserable", i ara, vosaltres davant del meu cos nu, dubteu, esteu descol·locats.
- Comissari, és el seu terreny, prengui la iniciativa.
- Jutge, no em faci riure, el detingut fins ara era vostè
- Aquest cop no penso acusar a ningú senyors, la doctora m'ha convençut. Anem nena, que ja és l'hora de plegar, avui no caldrà que esperis a cap client, anirem al meu pis.
- Ni somiar-ho, Fiscal, ni somiar-ho. Aqui no hi valen categories, la forense ve amb mi, oi titi?
-A poc a poc senyor detingut ( o Sr. Jutge, si ho vol així), i tu Xorras, senyor Fiscal, no et moguis, la Titi treballa per a mi i sols per a mi ( a partir de l'hora foscant, es clar) i sóc jo qui decideix on treballa i amb qui va. Macarra em dieu? Mira qui parla! Oh! Il·lustríssims senyors, de toga i punyeta blanca, qui us ha vista a la sala d'audiències, i qui us veu aquí, un vestit de xoriço i l'altre de brutal botxí. Heu baixat del Suprem a ensumar i tastar la vida del carrer, la del suburbi, a entrar a la roda del negoci de la nit, doncs som-hi, esquitxeu els bitllets, aquí a baix també tot te un preu, una fiança, les presons no tenen reixes visibles, les condemnes no son a tants o quants anys, no hi ha redempció de penes. La pena la porta cadascú posada i va fent la viu-viu fins que la doctora Titi no certifica que ha passat a millor vida.
-Titi!
- Titi? Apa anem senyors juristes, de dos en dos, us passaré per la pedra a tots dos, no deveu pas tenir prejudicis oi?. De totes maneres, ara sóc legal en tots els sentits, fins i tot m'ha donat el DNI nou. Hi diu Floren. A l'antic hi deia Florenci, quin nom mes lleig oi?
Quaranta anys de servei!, n'he vistes de tots colors i em retiraré sense haver superat l'examen d'ingrés. Quina vida mes despullada.