Cinc minuts fins mai mes

Un relat de: Xavier Lamarca

Des del mateix instant en que ens trobarem les mirades, els ulls no varen tornar a parpellejar. Sols faltava una hora.

"T'he conegut sempre igual, com ara", i mai l'havia vist abans, ni en somnis, però l'havia esperada des de sempre -sense saber-ho- només ara ho se. Ara, quan l'he trobada.
Ella sempre m'havia esperat -també ignorant-ho- i en trobar-me m'ha reconegut. Amb els ulls m'ha dit: ja soc aquí, ja ets aquí. Però ni la Greta ni la Imma s'han adonat de res.

Hem caminat tots quatre cap a l'estació, i ella i jo no hem deixat de parlar-nos.

Parlàvem per sentir-nos la veu, per guardar-nos-la, caminàvem junts, un al costat de l'altre fregant a penes els braços, i les mans,Oh, les mans! es tocaven lleument.
La cua davant la finestreta dels bitllets era llarga, ara ja nomes mancava mitja hora. Com corre el temps!. T'he conegut fa sols mitja hora, i hem passat mitja vida junts ja ho sabem tot l'un de l'altre, tenim mitja hora de vida plena, "acabem de néixer l'un a l'altre" ens hem dit calladament, no hem pas de parlar per reconèixer-nos. I fa mitja hora no sabíem que existíem.

La cua ha corregut mes de pressa que no haguérem volgut i ella ja te el bitllet a les mans, tots quatre seguim xerrant animadament, només queden cinc minuts. Ens hem mirat als ulls per últim cop. Sabem que la vida, la nostre, la de tots dos junts, breu, intensa, arriba a la fi. I fem el cor fort, cap gest imperceptible, la Greta i la Imma no sospiten res.

Adéu.

Ni un bes, les mans han lliscat les unes dins les altres abans separar-se, com el vaixell que lleva amarres, mai més navegarem solitaris!

Mira a Orió aquesta nit i totes, des d'allà on et trobis, em trobaràs la mirada.

Comentaris

  • Acariciar la seda[Ofensiu]
    Ginger | 16-12-2006

    Un exercici de Tai Xi s'anomena "Acariciar la seda", és dificil d'explicar, hom l'ha de fer per comprendre l'armonia i la delicadesa del moviment. Així és com imagino aquestes mans que llisquen o que imperceptivament es toquen.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Xavier Lamarca

Xavier Lamarca

27 Relats

50 Comentaris

40938 Lectures

Valoració de l'autor: 9.36

Biografia:
Quan escric davant la pantalla, de vegades els personatges se'm revolten i exigeixen que no traeixi la seva biografia. Jo els dic que només gracies a mi en tenen però, tossuts, es neguen a seguir el meu pla i actuen pel seu compte.
Quan això passa - que és el millor que pot passar - em limito a escriure la història que em dicten sense afegir-hi de la meva collita, sinó el que observo i penso que els passsa pel cap o per les vísceres.
De fet, escriure una historia no es altra cosa que deixar-se portar per una veu que xiuxeja a l'orella. No cal inventar res, tan els personatges de carn i ossos com els imaginats tenen vida pròpia, i si no en tenen val mes plegar i oblidar-los.
Però un cop el relat és acabat, i publicat soc jo qui es queda sol al darrera la pantalla.
La història ja no es meva, és de tots aquells que se l'han fet seva.