PER ELLS NO ES NADAL

Un relat de: montserrat vilaró berenguer

En Franklin jau arraulit a la manta, molt a prop del foc de llenya d'avet. Fa fred i els flocs de neu comencen a caure. A la seva Anglaterra natal ja feia fred, més, res a veure amb aquest fred que se't fica dins l’ànima d’aquesta agresta regió del Yukon. Els cavalls, no gaire lluny, estan inquiets i renillen impacients. No es vol llevar encara; contempla el seu germà John que com ell també dormita davant el foc.

Sent una pena immensa per tot plegat. No han trobat or i, igual que molts altres crèduls, no varen trobar res, sols tenen algunes pells d’ant i de guineu que han caçat. Res de particular, no els donaran gaires monedes. En Franklin té por que no subsistiran un altre hivern com aquest. Ell va prometre a la seva mare que cuidaria del seu germà petit John. Amb la mà toca el fusell, no es poden atrevir, malgrat el foc, a estar distrets. Els llops i els ossos volten per aquí, els ha sentit al vespre mentre menjaven el conill que varen caçar al bosc i, per això, el té agafat per la culata, a punt de disparar.

Aquest territori que ell creia pròsper no els ha aportat res, sols penúries. Va prometre a la Mary, la seva promesa, que vindria carregat d'or. La mare li diu en una carta que li sembla que ja no l'espera; l’han vist passejant prop del molí d'en Henry; es deu haver cansat d’esperar. Aquí, de dones molt poques i, les que ha vist últimament són índies.
Aniran més al nord ara. Tan de debò trobin castors i linxs, o el que sigui, han de caçar molt o no subsistiran.

De cop i volta el germà es desperta i diu.
- Saps, avui és Nadal! Aquesta nit he somiat amb la mare i amb el seu púding. Què donaria per una cuixa de gall d'indi!

Ell, d’una revolada, s'aixeca, posa els troncs bé i atia amb més llenya el foc.
Damunt seu veu estels, més cap d'ells el de Nadal, i es diu que en aquest racó de món mai serà Nadal.

En John sospira i es colga millor sota la seva manta.

Encara que sigui Nadal caçaran com cada dia i, com cada dia, lluitaran per viure.

Comentaris

  • Lluita[Ofensiu]
    Canela fina | 31-01-2021 | Valoració: 9

    La lluita diària per sobreviure, tan se val si és per sadollar la gana o l'ànima, sempre serà lluita diària la vida. Molt ben trenat el relat, m'hi has transportat fins a sentir el crepitar del foc a la meva vora. Gràcies.
    Una abraçada :)

  • Interessant història[Ofensiu]
    brins | 24-01-2021 | Valoració: 10

    Un relat ple de detalls interessants i d'imaginació
    brins

  • Gràcies Monserrat Vilaró Berenguer[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 20-01-2021

    Gràcies per la teua visita i el teu amable comentari al meu poema "Aventures de joventut", on em dius que és MOLT BONIC.
    M'alegre de que t'haja agradat.
    Saluts i una abraçada...

  • Com diu l'Aleix, sobreviure[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 20-01-2021

    Molt bon ritme de lectura, es llegeix sense entrebancs i avança lliscant amb suavitat, malgrat allò que ens expliques, cap a un final dur, que en el fons és tendre, és l'amor entre germans en un món que els hi és hostil. Les promeses de les terres promeses!
    Res com una llar calentona!, alguns cops, les aventures no ho són tant.

    Si algun dia el reescrius, jo no posaria "índies", personalment preferiria "indígenes" o "salvatges", serien dues paraules que ells usarien, com britànics, que sembla són. Índies ho deien els espanyols, i encara no s'havia fet popular a reu del món, però bé, és una punyeteria meva.

    Molt bon relat!, et desitjo sort en el concurs!


  • Sobreviure [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-01-2021 | Valoració: 10

    Petita aventura de Nadal, on la tendresa i el record i són ben presents. Són dues necessitats vitals per sobreviure, el Cor i l’anar endavant. M’alegra molt llegir-te, Montserrat. Una forta abraçada.
    Aleix

  • Aventures perilloses[Ofensiu]
    Materile | 20-01-2021 | Valoració: 10

    M'has encisat, Montserrat, amb aquesta història tan bonica i tan dura. Molt ben narrada i trenada.
    Quina vida més dura haver de buscar-se la vida i jugar-se-la cada dia. M'has traslladat als anys seixanta quan el que predominava eren pel·lícules, al cine de barri, d'aventures i de l'oest.
    Quin tip de patir!, sense intuir com acabaria.
    Felicitats pel relat!
    Una abraçada,
    Materile

  • Aventures perilloses[Ofensiu]
    Materile | 20-01-2021 | Valoració: 10

    M'has encisat, Montserrat, amb aquesta història tan bonica i tan dura. Molt ben narrada i trenada.
    Quina vida més dura haver de buscar-se la vida i jugar-se-la cada dia. M'has traslladat als anys seixanta quan el que predominava eren pel·lícules, al cine de barri, d'aventures i de l'oest.
    Quin tip de patir!, sense intuir com acabaria.
    Felicitats pel relat!
    Una abraçada,
    Materile

  • Lluitar per viure:[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 15-01-2021 | Valoració: 10


    Un relat molt entranyable i amb molt originalitat, on vessen les teues paraules amb sentiments. Un relat molt preciós. I m'ha encantat llegir-te'l.
    Molt bé, Montserrat.
    Saluts i cuida't.
    PERLA DE VELLUT

  • Relat rebut[Ofensiu]

    El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

    Comissió XI Concurs ARC

  • Il·lusos.[Ofensiu]
    SrGarcia | 15-01-2021

    Una història bonica i trista. Uns pobres il·lusos que no faran res més que patir. Sovint s'acaben així les il·lusions.

Valoració mitja: 9.83

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

464 Relats

1635 Comentaris

325311 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.